^: 0\

¥ ^^^

'í'^'áM

"^sjí:^

■■^^'"Ì

■^^ *''^í-:>

^>^:.: \%

~ ^- —^^■;:,*#.:%'i^

DIE WEEKE

DER

Tiiyiâiiii

IN

PHOYENZALISCHER SPRACHE,

NACH

RAYNOUARD, ROCHEGUOE, DIEZ UND NACH DEN HAHDSCHRIFTEN.

HJSRAUSGEGEBEN VON

K. A. F. MAHN, Dr

'Qri^'smm:m band.

^2VÍ/tI»TE LIEFERUNG.

BERIiIJy 18««.

FERD. DUEMMLER'S VERLAGSBUCHHANDLUNG. (HARRWITZ & GOSSMANN.)

PARIS: A. FRANCE. FR. KLINCKSIECK.

LONDON; williams and norgate.

Ŷ

I n h a 1 1.

Selt*

XXXm. BONIFACI CALVO 1

XXXIV. BERTOLOME ZORGI 10

XXXV. GUIRAUT RIQUIER 20

XXXVL GAVAUDAN DER ALTE ... 20

XXXVII. BERTRAN VON BORN, D. JÛNG. 28

XXXVIIL GIRAUT VON CALANSON ... 29

XXXIX. RICHART VON BARBEZIEUX . 35

XL. GUILLEM VON BALAUN ... 41

XLI. PEIRE VON BARJAC .... 42

XLU. GUI VON UISEL 43

XLin. EBLES VON UISEL 50

XLIV. ELIAS VON UISEL 50

XLV. MARIA VON \'ENTADOUR . . 51

XLVI. ELIAS VON BARJOLS .... 52

XLVIL CADENET 58

XLVm. PERDIGON 69

XLIX. BERNART ARNAUT V. MONTCUC 76

L. GUI VON CAVAILLON .... 79

LI. ALBERT VON SISTERON ... 81

LII. AIMERIC VON BELENOI ... 85

LIII. ELIAS CAIREL 90

LIV. FOLQUET VON ROMANS ... 96

LV. GUILLEM VON FIGUEIRA . . 108

LVI. GERMONDE VON MONTPELLIER 118

LVII. LANFRANC CIGALA 122

LVm. BERNART VON ROVENAC . . 132

LIX. BONIFACI VON CASTELLANA . 136

LX. GUILLEM VON MONTAGNAGOUT 138

LXI. BERTRAN VON ALAMANON . 142

LXn. GRANET 149

LXin. PAULET VON MARSEILLE . . 151

LXrV. BERTRAN CARBONEL .... 158

LXV. DER TEMPLER 158

LXVI. RAIMON GAUCELM V. BEZIERS 159

LXVII. FOLQUET VON LUNEL .... 163

LXVIII. PETRUS III., KÒNIG V. ARAGON 165

LXIX. PEIRE SALVATGE 166

LXX. ROGER BERNHART UI., GRAF

VON FOIX 167

LXXI. BERNART VON AURIAC ... 167

LXXII. GUIRAUDET DER ROTHE ... 170

LXXIIL AZALAIS VON PORCARAIGUAS 176

LXXIV. AUGIER NOVTILLA 178

11

LXXV. GUILLEM AUGIER VON BEZIERS 179

LXXVI. ALBERT, M A RKGR. V. M ALASPIN A 181

LXXVII. GUILLEM ADEMAR 184

LXXVllI. PLSTOLETA 190

LXXIX. BERENGUIER VON PALASOL . 194

LXXX. SAIL VON SCOLA 201

LXXXI. PONS VON LA GARDA .... 202

LXXXU. UC BRUNET 206

LXXXm. CLARA VON ANDUZA .... 210

LXXXIV. UC VON LA BACALARIA . . . 211

LXXXV. GAUSBERT VON PUEISIBOT . . 214

LXXXVI. CASTELLOZA 217

LXXXVn. AIMERIC VON SARLAT ... 221

LXXXXVm. GUIRAUT VON SALIGNAC . . 223

LXXXIX. RAIMON VmAL VON BEZAUDUN 226

XC. DAUDE VON PRADAS .... 236

XCI. GUILLEM MAGRET 241

XCU. BLACASSET 245

XCVm. LEMOZIN 247

XCIV. GUILLEM DE LA TOR .... 248

XCV. AMERIC 251

XCVI. PEIRE BREMON RICAS NOVAS 253

XCVU. JOAN ESTEVE DE BEZIERS . . 257

XCVIII. PEIRE VON VILAR 267

XCIX. PEIRE VON BERGERAC . . . 268

C. BERNARTSICARTV.MARJEVOLS 269

CI. BERNART DE LA BARTA . . 270

CU. PEIRE DE LA CARAVANA . . 271

CUL BERTRAN FOLCO VON AVIGNON 273

CIV. AICARTS DEL FOSSAT . . . '273

CV. GARIN D' APCHIER 274

CVl. COMINAL 277

CVU. PEIRE DE BUSSIGNAC .... 278

CVIII. GUILLEM ANELIER DE TOLOZA 281

CIX. BEUTRAN VON PUGET-TENIER 283

CX. RAIMON DE CASTELNOU . . . 285

CXI. BERNART VON VENZENAC . . 288

CXII. GARIN DER BRAUNE .... 289

CXIII. RAIMON VON AVIGNON . . . 290

CXIV. PEIRE DE CORBIAC 292

CXV. MÔNCH VON FOISSAN .... 295

CXVI. PONS FABRE VON UZES ... 297

CXVII. GUILLEM D' AUTPOL .... 298

CXVIII. CODELET 300

CXIX. RAIMON JORDAN 300

CXX. CERCAMON 303

CXXl. PEIRE DE VALEIRA .... 305

CXXU. GUILLEM DE BERGUEDAN . . 305

m

CXXm. NAT DE MONS 307

CXXIV. BERENGUIER, GRAF V. PROVENCE 310

CXXV. BEATRIX, GRÀFINV. PHOVENCE 311

CXXVI. JORDAN DE BONELS .... 311

CXXVII. GUILLEM PEIRE DE CAZALS . 313

CXXVIII. GAUBERTZ AMIELS 314

CXXIX. GUILLEM DEL BAUS .... 315

CXXX. PEIRE DURAN ....... 316

CXXXL PEIRE DE MAENSAC .... 317

CXXXII. SERVERI DE GIRONA .... 318

CXXXIII. NA TIBORS 321

CXXXIV. RAIMON DE LAS SALAS ... 321

CXXXV. ALEGRET 322

CXXXVI. ALMUCS DE CASTELNOU ... 324

CXXXVII. ARNAUT PLAGUES 325

CXXXVIII. AZEMAR LO NEGRES .... 326

CXXXIX. GUIRAUTZ D'ESPANHA .... 328

CXL. HAMEUS DE LA BROQUEIRA . 330

CXLI. NA BIERRIS DE ROMANS ... 331

CXLII. PEIRE MILON 332

OXLIII. PONS D' ORTAFAS 334

CXLIV. RICHAUTZ DE TARASCON . . 336

CXLV. PEIRE DE BLAI 337

CXLVL BERNART DE LA FON .... 338

CXLVU. GUILLEM RAINOLS D' AT . . 339

CXLVIII. PALAIS 340

CXLEX. TOMIERS UND PALAZIS ... 341

CL. PEIRE PELISSÍER ...... 343

CLI. UC DE PENA 343

CLH. NA LOMBARDA 344

CLIU. PEIRE GUILLEM DE TOLOSA . 344

CLIV. PEIRE GUILLEM DE LUZERNA 345

CLV. ROFIAN 345

CLVI. IZARN 346

CLVII. IZARN LO MARQUES .... 346

CLVIU. IZARN RIZOLS 346

CLIX. ROFIN 346

CLX. TORCAFOLS 347

CLXI. PAUL LANFRANC VON PISTOJA 347

CLXII. AIMAR JORDANS 348

CLXIIL AIMAR DE ROCAFICHA ... 348

CLXIV. ALEXANDRI 349

CLXV. AMANIEU DES ESCAS .... 349

CLXVI. ALBERTETZ CAILLA .... 358

CLXVU. ARMAN 358

CLXVUI. ARNAUT PEIRE D'AGANGE . . 359

CLXIX. ARNAUT BRANCALEO .... 359

CLXX. ARNAUT DE CARCASSES ... 360

iy

CLXXI. ARNAUT CATALAN 363

CLXXU. ARNAUT DE COMINGE .... 364

CLXXIII. ARNAUT DE COTIGNAC ... 365

CLXXrV. ARNAUT D' ENTREVENAS . . 365

CLXXV. ARNAUT GUILLEM DE MARSAN 36G

CLXXVL BERNART ARNAUT SABATA . 368

CLXXVII. ARVER 369

CLXXVm. BERENGUIER DE PUIVERT . . 369

CLXXIX. BERNART AL ANHAN DE N ARBON A369

CLXXX. BERNART MARTIN 370

CLXXXI. BERNART TORTITZ 370

CLXXXll. BERNART DE TOT-LO-MON . . 371

CLXXXIII. BERTRAN 371

CLXXXIV. BERTRAN D' AUREL .... 371

CLXXXV. BERTRAN DE GORDO .... 372

CLXXXVI. BERTRAN DE PARIS DE ROERGUE 372

CLXXXVII. BERTRAN DE LA TOR .... 373

CLXXXVIU. BONAFE 374

CLXXXIX. BONAFILS 374

CXC. CERTAN 374

CXCI. FRIEDRICH III., RÒNIG V. SICILíEN 374

CXCII. GRAF VON EMPURIAS .... 376

CXCIII. GRAF VON FLANDERN ... 375

CXCIV. GRAF VON RODES 376

CXCV. ANONTMA .... 376. 377. 378

Druck TOD Emll Jacob, Barlln, ffette Frledriehitr. 5-S.

XXXIIT. Bonifaci Calvo.

Diez Leben und Werke der Troubadours 482.

Rayn. IV, 228. Milá 204. Diez 483.

Mout a que sovinenza Non agui de chantar, Mas ar m' en sove, car Aug sai dir e coindar Qu' el nostre reis breumenz, Cui que pes ni s n' azir, Vol en Gascoign' intrar Ab tal poder de genz Qne murs ni bastimenz Non 0 puesca suífrir.

E car ai entendenza Qu'el vol faig comensar Don poiran luec cobrar Arinas e coindeiar, Sui tan gais e jauzenz Q'eu non penz ni consir Mas de joi, e de fâr So per que tost comenz Lo francs reis e valenz Ab ferm cor de complir.

Per que chantan m' agenza Sa gran valor sonar, Car comenz sens tardar De sos dreitz demandar Tant afortidamenz Que, sens tot contradir, Li Gascon e il Navar Fasson sos mandamenz, E los liur' a turmenz Ab prendr' et ab aucir.

Veiam lo, sens bistenza, Dreig vas els cavalgar Ab tal eafors qe '1 par Non pueschan cham trobar, E lai tan bravamenz Combatr' et envazir Murs, tors, e peceiar, Ardr' e fondr' eissamenz, Qu' el fa 'ls obedienz A sa merce venir.

Si que de sa valenza Fassa 'ls meiUors parbir, E pel paire semblar Si deu mout esforzar,

yf»)fk» d*r Troubsdouri. B«nd ni. Litrerung I. 1

Car fon plus avinenz, E mais sap conquerir, E mais si fetz hourar Que reis c'auc fos viveuz, Car si no '1 sembl' o 'I venz Pro hi aura que dir.

Mas res uo m fai duptar Qu' el no '1 vencha breumenz, Tant es granz sos talenz De son pretz enantir!

Reis Castellanz, pueis ar No us fait (fail?) poders ni senz, E dieus vos es conseuz, Pensaz del conquerir.

n. Rayn. IV, 224. Parn. Occ. 206. Milá 202. Diez 484.

1. En luec de verjanz floritz

E foillatz, . ^

Volgra per champs e per pratz '

Vezer lansas e penos,

Et en lucc de chaiiz d'auzeiis

Auzir trompas e flauteus, E granz retinz de colps e de cridanz; C' adoncs fora cabalos lo mazauz.

2. Bel m' es lo retinz e '1 critz

Del« armatz,

Can sui ben encavalgatz

Et ai bellas garnizos;

C'aitun gai sui et irneus

A r encoutrar dels tropeus, Com li privat en chambras e parlanz, E tan volgut com il en cochas granz.

3. Per qu' eu volgra fos partitz

Lo prezatz

Reis N Anfos de sos regnatz,

Qu' adoncs faria dels pros

E dels valenz sos chapdeus ;

Qu' en faitz periUos ni grieus Non ten pro lauzeuziers ui sopleianz, C' al maior ops li fail cors e talanz.

4. Mas trop mi par endurmitz,

Que m desplatz,

Car en vey desconortatz

Lod sieus, e meins corajos;

E s' ara, mentr' es noveus

L'afars, uou conorta 'ls sieus, Venir r en pot tals mescaps e tals dauz Qui '1 fara pro, si '1 restaur' en des (dos '?) aaz.

5. Reis N Anfos, ja 'ls crois marritz

Non crezatz,

Ni 'is feÌDgnenz alegoratz,

Car amon diuz lur maizos

Mais bos vis e bos inorseus

C' ab afan penre casteus, Ciutatz ni reignz, ni faire faitz prezanz, Tau liir es cars legors e pretz soanz!

6. Vai dir, sirveutes noveus, Celleis cui sui uiiels sieus,

Qu' el bes que m fai es a totz los prezanz Enantirueuz, e als crois desenanz.

III. Ra}ii. III, 445. M. Ged. 552. Dìez 485.

Temps e luec a mos sabers, Si saupes d'avinen dire, Pois c'amors m'a faig eslire Leis on es gaug e plazers, Beutatz, senz, pretz e valors; Doncs pois tan m' enanz amors Qu' eu am tal domu' e dezir, Non dei a bos motz faillir.

Mout fon corals lo dezirs Que s venc en mon cor assire, Quan de sos oils la vi rire E pensar ab mainz sospirs, Camjant mais de mil colors; Don una douza dolors M' en venc el cor, que doler Mi fai senes mal aver.

Non es renda ni avers Per qu' eu camjes mon martire; Tant fort mi plai e 1' azire C' aissi entre dos volers M' estauc ab ris et ab plors, Ab trebaiU et ab douzors : Aissi m cug jauzens languir Tant qu' il deing mos precs auzir.

Car tant non greva '1 languirs Qu' eu ja vas autra 'l cor vire, Ans r am mil tanz e dezire On pieg n' ai, car sos genz dirs, Sos seiiz e sas granz lauzors M' an si conques, per c' aiUors Non poiria conquerer Joi que m pogues res valer.

Car lo sobraltius valers De lei cui sui finz servire

Es tant sobre tot consire, E '1 sieus honratz chapteners Es tant genzer dels gensors Qu' en sui tant en gran joi sors Que d' als non pot jois venir Qu' eu pretz ni deia grazir.

IV. Rayn. UI, 446. Diez 4í^tí.

S' ieu ai perdut, no s' en podoni (podon?) jauzir Mei enemic, ni hom que be no ni voilla, Car ma perda es razos qu'a els dueilla Tan coralnienz que s deurian aucir, E totz lo monz aucire si deuria, Car morta es mi donz per cui valia Pretz e valors, e s'en (s'eu?), chaitius, saupes Chauzit (chauzir?) tal mort que pieg far mi pognes Que ma vida, senz tardar m' auciria.

E ear non posc peiiirar ab murii- Mi lais viure tant trist que flor.>, ni fuoiUa, Ni nuls deportz non a poder que m tueilla Ren de 'I (del?) dolor, que m fai mctr' en azir Tot so que mais abellir mi solia; Car despieg mi capdell, et ira ni giiia E met cn luec on no viuria res Mas ieu qu' ai tant de mal suffrir apres Qu" eu viu d' aisao don totz autr' om moria.

E viu tan grieu qu' eu nou posc ges sofFrir Que plors non semeu' e dols nou recueilla Per la mort de la bella que m despueilla De tot conort, pero eu non dezir Aver poder ni voler nucg ni dia De mi loingnar del maltrag quc m languia, Pois c'a dieu plac que mortz cella m tolgues Dont venia totz mos gaug e mos bes, E tot cant ieu d' avinen far sabia.

Tant era dreich' en tot ben far e dir Qu' eu non prec dieu qu'en paradis 1' acueilla, Quar per paor q'aia ni aver sueilla Qu' el r aia mes en soan non sospir Ni plaing, car al mieu semblan non seria Lo paradis gent complitz de coindia Senz leis, per q' eu nou tera ni dupti ges Que dieus non 1 ai' ab se, lai on el es; Ni m plaing, mas car sui loing de sa paiia.

Fols mi par cel que cor met ni consir El joi del mon, e plus fols qui s' orgoilla Per tal joi, car autr' uichaizos non moilla Mon vis de plors, ni als no m faí languir

Mas la menbranza del joi qu' eu avia

Del bel capteing e de ia cortezia

Qu' eu trobav' e mi donz, e s'en (s"eu?) agues

Saubut que tant mal prendre m' en degues,

Non prezera '1 joi ni ar m' en dolria.

Ai ! flors de valor e de cortesia E de beutat, ai! bella douz' amia, S'il mortz comph"c son voler qan vos pres, leu en remaing tan doloros que res Alegrar ni couortar no m poiria.

V. Rayn. IV, 380. Parn. Oce. 208. Milà 207. Diez 488.

Qui ha talen de douar Tal don que sia lauzatz Entr' els savis, deu pensar Tres ciiauzas, beu o sapchatz: Cals es el eis taing que s pes, E cals cel qu' el don deu penre, E cals los dos ; qu' estiers res No'l pot de blasme defendre.

Qu'om don tan gran uon deu dar Qu'en sia trop fort grevatz, Ni tant pauc qu' a soanar Lo taingna cellui qui er datz; Ni dons avinens non es C' ora lo'n poiria rependre, 0 chauzir qu' el non saubes So que s taing a far entendre.

E quant hom pcr si honrar Da '1 sieu e n' es desonratz, No s pot maiorment desfar; Qu' avers e 1' honors prezatz Val mais que nuls autre bes; 'i

Doncs qui 'is pert non pot coutendre ■'^ Que d'autra guiza pogues Tan bassa víilor descendre.

Per que requer' e pregar Lo rei castellan mi platz Qu' el deia raos chanz membrar, E non crei' xms sieus privatz; Car il an tal us apres E tal art, so il vtl aprendre, Que quecs, per pauc qu' el n' agues, Son pretz voh-i' escoiscendre.

Tan mi fai ma dompn' amar Amors qu' en sui fol jugatz; Que can deuria poingnar El rei de servir, 11 fatz

Plazers: e no iii'en tuoil gef, C:'.r sai qii' il ni' en degni rendre Biin guieidon, s' il plagues Adreg sa merce despendre.

VI. Rayn. IV, 37(]. Dicz 488.

Ab gran dreg son luaint gran seignor del mon Seuiiìre de bos servidors sofraichos, Et al) gran dreg prendon maintas sazos Danz 6 destrÌGs, qnan se pogran gandir, Et ab gran dreg faillon a conquerer Terras e gent, quan n' an cor e volcr, Car an mes tot so per qu'om vai pneian En lionrament et en pretz, en soan.

E car il tan senz tota valor son Non dur' ab els servire fiz ni bos, Car s' esdeve, sia tortz o razos, Que cascuns vol 1' us ajnendr' e seguir De son seignor per micls ab hii caber ; Doncs si fezesson aissi lur dcver Li croi seignor com il s' en van loingnan, Grieu aurion servidor mal obran.

E sol per so si dechai e s cofou Lo segl' e s pert, car il son nuaiUos E nonchalen de totz faitz cabalos ; E m meravil com pot esdevenir Qu'il no voillan proeza mantener, Car s' ab proeza pueion en poder Et en ricor, don tan gran talent an, Per qu'eu m'en vau trop fort meraveiHau.

Car totz seingner, on mais a cor volou D' aver mais e d' esser mais poderos, De valer deu esser mais voluntos E de tot so que fassa 'ls pros grazir, E maiorment de dar, car fai tener Per pro maint hom a pauc d'autrc saber, E dc tot' autia vaior sol quc n'an, Qu' cl don si gart qu' o mct en luec prezan.

E s' om prezatz, que don prcn, no i respon Gent, quant obs es 1' onors e '1 pretz o '1 pro» Qu' en ven, celui per cui faig es Kt dos, Restaura tot; car chascns que 1' au dir, Si 8 preza rcn ni sab cii re vah^r, A tan bou cor vas iui coin dcgr' avcr Cel que n'a prcs lo don, per qu'a afan No 8 deu nnls hom tcner dar si ouran.

Als seingnors cug avcr faig gran plazer En aquest chant, al pros per roîintener

Lur bel capteing, et als autres montran, S' il volon far lur pron, so qu' a far an.

VII. Raj^n. IV, 226. Diez 490.

Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz Ni car tengutz entr' esta geu savaia Genoeza, ni m platz ges s' amistatz, Car no i cab hom a cui proeza plaia, Mas ab tot so mi peza fort, qu' il es Desacordanz, car s' il esser volgues En bou acort, sos grans poders leumen Sobran a totz cels per cui mal en pren.

Hai ! Genoes, on es 1' autz pretz honratz Qu' aver soletz sobre '1 gen? que par -qu' aîa Totz vostres faitz decazutz e sobratz Tan fort que totz vostr' amics s'en esmaia, Sia '1 descortz q'entre vos es jos raes, E donatz vos luecs a tornar los fres En las bochas de cels que, per conten Q'avetz mest vos, si van desconoisen.

Mas lo contenz es tant raest vos poiatz Que, s' el non chai, greu er que no ua dechaia, Qu'om vos guerreia, vos vos guerreiatz, E qui vos venz ar no us cug que '1 n' eschaia Laus ni bon pretz, car iio us platz vostres bes ; Que r us a gaug. qant a 1' autr' es raal pres; Doncs qui venz tan descabdelada gen Non fai esfortz don pueg en pretz valen.

E si no fo3 la follors e '1 pecchatz Que nais del vostre descort, tals s' asaia Leumen a far so que mais vos desplatz, Que us for' aclis, car res tant nou esglaia Vostres gueriers, ni tant lor desplai ges Com faria '1 vostr' acortz, s' el pogues Entre vos tant durar enteiramen Que poguessetz d' els penre veujamen.

Car il sabon que leger no us donatz, De vos venjar mostron que lur desplaia So que pro vetz los avetz mal menatz, Tant que greu es luecs on hom no 'I retraia, Que trenta d' els non esperavon tres De vos, per c' ab pauc non es dieus repres, Car de tal guiza vos a tout lo sen Que us sobron cil que no valon nien.

Venecian, ben sapchatz qu' obs vos es Que si' ab vos dieus contra 'ls Genoes, Car ab tot so qu' el vos hi val granraen, Vos an il tout tan q' en vivetz dolen.

8

VIII. Rayn. IV, 378. Per tot 80 c' om sol valer Et esser lauzatz Deval et es encolpatz, Car es proeza folia E leialtatz non sabers E gaieza leujaria, (J' aissi es camjatz valers En avoles' e il en lui, q'om teu Lo croi per pro, e qu' el pros non val re.

E sitot ai eu saber De far malvestatz, Per q' eu seria prezatz, Et en poder puiaria; Conoissenza e devers Mi capdellon tota via De guiza, que mos volers No m sofre ges que m p)aia fais, per que Mi prezon cil qu' el mal tonon per be.

Anz voiU ab aital voler Meinz poder assatz, Que dels crois mal enseingnatz Ples de tota vilania Mi plai cn re lurs plazers Ni lur mendiga paria, Car mi par lur chapteners Tant laitz e tant aunitz, que per raa fe, Qan sovinenza n'ai, m' enueg de me.

E sai qu'eu faria parer Ab mos ditz serratz,

Que m lau cora outracuidatz,

Non a totz, que s' o fazia

De messoini' auri' cl vers

Semblanz', e tant se vahia;

Mas sitot no m faill lezers,

Oos de chantar no m membra ni m sove,

Mas sol per cels qu' enteuderaenz soste. Domna, tan mi fai phvzer

Bels faitz e honratz,

liO sonz 0 ha granz beutatz,

ÌAX valors o '1 cortezia

De vos que ros fors podcrs

No m sofraing a far que sia

Pordutz r auzirs c '1 vezers

E'l sonz dols avols, per cuis'esdeve

C' (un lau celui c' avinen no s capte.

9

IX. Lex. Rom. I, 475.

1. Enquer cab s.'ii chanz e solatz, Pos los mante lo reis N Anfos; Mas si per lui tot sol no fos, Ja 'ls agron del tot oblidatz;

E pois qu'el los vol niantener,

Ncn met amor a noncaler; •Car, sens amor, chanz ni solatz no val, Ni a sabor plus que conduitz ses sal.

2. Per amor fon cliantars trobatz, Car chantars et esser joios

Ea dreitz mestiers dels amoros E dels autres non, so sapchatz, E mais dic c'om non pot valer Granmen, ni far ben son dever En uuil afar, ni s sab gardar de mal Cortezamen, pois que d'amor no il cal.

3. E s' el reis N Anfos, qu' es senatz En totz faitz e valens e pros, Lauza mon dig, ben es razos Qu'el dei' esscr enaraoratz,

E qu' el, ab araoros voler,

Se voiir en guiza chaptener, Per qu' amatz sia coralmen de tal Com taing al seu fin pretz sobrecabaL

4. E sitot es r albres loingnatz Per que il fo 1' amars saboros Del sieu digne frug glorios,

No s laisset tant e tal c' assatz

Pot del mescap restaur aver;

E car cn posc ben dir lo ver, Fatz mon mestier, mas uon dirai ges qual, Car ai paor de phiig descomunaL

5. E s' en fol no m sui trebaiUatz, Ben m'en venra tals guiardos, Qu' en seran trist' e consiros

Cil per qu'eu sui sems e mermatz Del gran deport e del plazer Qu' ieu soil aver lo jorn e '1 ser Dels mieus mestiers, don ai dolor coral, E maint autre que no i podon far aL

6. Reis de Castell', al mieu parer, Be us ai per mon chan fag saber

So qii' ieu devia per plazer de tal

Que us deu plazer, si us plai, so que mais val.

10

X. Er quan vei glassatz los rius. GedicJUe dev Troiiiadourt,

No. 615.

XI. Finz e leials mi sui mes. Gedichte der Troubadours.

No. 553. Diez 486. Xn. Lo maier senz c'om en se puosc' aver. Gedichte

der Trouhadours. No. 614. Xni. S'ieu dirai nieinz Que rason non aporta. Gediehte

der Trouhadours. No. 618.

XIV. Tant auta dompna m fai amar. Gedichte der Trou-

hadours. No. 616.

XV. Una gran desmezura vei caber. Gedichte der

Troubadours. No. 617. Rayn. V, 108. Una gran desmezura vei caber Entre las gens, qu' ieu non puesc ges suffrir, Que s' om mezave, fazen son dever, Es eiicolpatz e repres de faillir: Et autra 'n vei caber que phis grieu m' es, Que s' om gazanh' aver ab faiUimen Dizou de hii qu' el es valens e pros, E qu' el sap far sos faits saviamen.

XVI. Uu nou sirventes ses tardar. Gedichte der Trou-

hadours. No. 619.

XVII. Ai deus s' a cor que m destreigna. Gedichte der

Trouhadours. No. 1441.

XXXIV. Bertolome Zorgi.

Diez 492. Biographieen der Troub. ed. Mahn. 2.Au8g.

No. L. p. 49.

I. Rayn. IV, 232. Diez 492,

Mout fort me sui d'un chau meravillatz Per lui qu' o fetz sitot es dreigz que m plaia, Quar ctl que es vailhenz ni enseingnatz Deu ben pensar e gardar que retraia; Quar nienz es q' oni razonar pogues Lo tort per dreig que 'ls pros uo s conogues; E poda leu perdre mou escien Son pretz aicel qui íort adreg defen.

Doncs, si ben fos premiers aconseilhatz, Pueis d' escondir Genoes tant s' asaia, Non crei qu' el chant agues inainz motz pauzatz Qui membrar fan !or sobreraortal phiia, Que r autreia c' abatutz e mespres Totz lor afFars pels Venecians es ; E r uchaizos, qu' en pauz' en hir conten, Non pot donar contra 'I mal guarimen.

Car liom non deu de ren esser blasmatz, Si '1 fai co i 8 taing, n' es dreg quc mal l' en chaia,

11

Doncs pueis tant gen gerreian ses guidatz, No m par qu' en re lur cìescortz nogut n' aia-- C' anc al jostar no fo uuilli temps que res Mas arditz cors faiUiuient lor fezes, Car il foron totas vez niais de gen Gent acesmat e per un dos soven.

E r aucli retrair qu' il tengron afrenatz Venecians, ja qu' era lor niesciiaia, Mas cum ancse fon lur poders doptatz Pelz Geuoes, no s membre no il desplaia, Qu' un de lor naus mena uns sols tres pres, Mas escondir pogra meilis per un tres, C' anc non preiron Venecian conten Non aguesson lauzor al fenimen.

Mas s' el volgues semblar enrazonatz, Non degra pas dir razou tant savaia, Ni que trei flac valgrou trenta prezatz; Pero dels tres no m par respos s' eschaia^ Don ieu m' enpas e dic so qu' es pales, Que quant es meills al3 Venecians pres, Adoncs reignon plus cortes d' avinen, E no s' en van en re desconoissen.

Oimais mi par que beu sia quitatz D'aisso qu' a dich', e, s' el no s'en apaia,. De Venecians, queira 'ls lor faitz honratz E 'Is grans conquistz faits ab valor veraia; E cum eran vencutz los Genoes, Et en anta l'emperador grec mes, E jutgara pueis s' iU valon nien, Qu' ieu non ai plus de respondre talen.

Valens domna, qu' en cel pais regnatz, Per cui plaidei, pros e plazens e gaia, Merce vos clam, qu' a mi valer deiatz, Que tot quant auch ni vei lo cor m' esmaia^ E sui tant fort de vostr' amor empres Que, si no vei vostre gai cors cortes, Viure non puesc, so sapchatz veramen, C' ab lo respeig que ieu n' ai muer viven,

Venecian, qui ditz que il Gendcs Vos an faitz dan ni us an en dolor mes, Vostr' onrat prez non sap ni '1 dan coren Que lor avez fait d' aver e de gen.

Bonifaci Calvo, mon sirventes Vos man, e us prec qu' el dir no us enuei '1 ges, Quar del taisser grat cortezia m ren, E maiormenz dels Genoes 1' enten.

12

II. Rayn. IV, 234. Diez 498.

1. On hom plus aut es pueiatz,

Mais pot en bas chazer, Si no sap retener Lo sentier don es guidatz ; Per que devon temer Baissar e dechazer Venecian, qu' en l'aut grat D' auzor pretz an pueiat, E Genoes, qu' eissamen Vivon de pretz manen, Quar solion far tot lur afar ab dou, Mas er fan pieg que si fossou Judeu.

2. Quar Judeus ni reneiatz

Non deuria voler

Preizouniers destener Ab 803 guerriers acordatz;

E lur ven a plazer

Prop dos mil pres tener, Ben qu' il sion acordat;

Qu' a tort et a pechat En moran tuit malamen,

E sabon veramen Qu' a negun dels tan no valon li sieu Que ja per els si dechaia ni s leu.

3. Mas ergueillz e vanitatz

Venzon tan lur saber

Qu' entr' els non pot valer Deus ni merces ni pietatz ;

E par ben s' ieu dic ver,

Quant sol per far parer Qu' il se tongron per paiat

Dels pres, com an coindat Laisson morir tanta gen;

Don prec 1" Omnipoten Qu' ir' e dolor tos teraps lor don en feu Si los prezos non deliuran en breu.

4. E car estz faitz s' es cargatz

D' angoissos desplazer,

Tan nom dei al)stener Qu' alques no y sia nomatz

Oel qui 1' ac en poder,

E iU fez tal fin aver On nou ac ges voluntat

Que foson dcliurat Li las prizonier (iolen,

Qu' ab semblan solamen Qu' ages tengut lur remaner per greu,

13

D'ambas las partz los agra vistz a leu. ô.Hai! reis frances, pueis vos platz Metr' en deu raantener Cor e cors et aver, Tan que us n' etz per totz lauzatz, Com pot tals faigz caber En vostre captener? Mout n'avez pretz oblidat, Mas deus per sa pietat En oblida 'l venjamen, Qu' estiers crei fermamen, Qu' est pasatges de 1' autr' en segra '1 treu, Si no U8 en l'ai la degua crotz man leu.

6. Honors de crestiantat,

Deus vos don voluntat Qu' en fasatz esmendamen,

Qu' eslueingna de turmen Los las, qu' estiers en moran tuit en breu, Quar sol ab precs o podetz far mout leu.

7. Anz qu' aia '1 chant aíìnat,

Deus en a '1 rei jutjat A mort, et a greu turmen Sai 6 lai mainta gen, Don taing que pes de far l' esmend' en breu Lo novels reis per s' onor e per deu.

UL Rayn. IV, 459.

1. Ben es adreigz

E sap qu' es alegranza,

Et esser pros E tot lo meil chauzir,

Cel cui respeigz D' enteira benauanza

Reten joios, E sol per deu servir;

Los vains deleigz E las vanas legors

Del segle fals Relenquis et ublida,

Qu' aissi s conquer Viure qu' es mieillz de viua.

2. Qu' en alegrier

A tot jorn mais s'afina,

Sol esperan Lo joi perpetual,

E '1 dezirier Del joi a per mezina

Contra 1' afan,

14

E '1 destric teraporal,

Si qne lenzer Li seniblon li plus greu,

Et a sa fi Yai r arm' en vid' etcrna;

Per qu' es fols quecs Qu' en tal joi no s governa.

3. Sitot estreigz Sembla l'eucomeuzauza,

Pueis sabovos Es tau l'estern segnr,

Qu' estiers destreigz Et a grou ses pezanza;

Es sofrachos Chascuns de joi jauzir,

Qu' el plus eleigz Jois mondans es dolors

Tan desleials Com hom, plus 1' a complida,

Tan mais s'arm' ei- Aprop sa mort raarida.

4. Doncs laig sentier Sec cel q' ab leis camiua,

E qui peuzan .Nou vailh vid' etern;'l

E '1 gaug sobrier Qu' a cel q' a deu s' aclina,

E com pezau Son turment enfernal,

E com cel qui er Visquet mor hui de leu,

Car dreigz aissi Vol que chascuns deterna

Com hom es cecs, Pueis fai don s' arm' enferna.

5. Per qu'eu, cui dregz îíon pot cobrar pidanza,

Prec r aut pidos Qui vol per nos movir

Qu' el mieuâ uelcigz No iil faza far venianza,

E que cochos Faza m si obezir

Qu'd cha\ii e '1 freigz Qu' atrai aitals folora

M' er ostievs sals, Tan fort ra' es abeiida

L' artz qu' a 1' enfcrn

15

L' arma capdel e guida.

6. Mas si bc rni er L' enfernal desiplina

Per laid eujan E per faire maint mal

Socors entier M' en faiz, verges regiua,

Don conort an Maint cui razos desval,

Quar des tot pier, Si ileus non fai en breu

Perdon tan fi., Qu' oimais plus no m' esquerna

Fals jois ni decs Dou raoireu senipiterna.

7. Don vos requier, Domna, q' en preiatz deu

Qu' ieu sec ma fi E uo y trueb vid' eterna,

Si vostre precs No m n' es lums e lantema.

IV. Pam. Occ. 214. Diez 176.

1. Mout fai sobreira fulia Qui ditz fol d'en Peire Vidal, Quar senes gran seu natural

Sos motz dir hom no sabria;

E d' aisso m n' es garentia: „Quant hom es en autrui poder No pot totz sos talans complir, Ans r ave soven a gequir Per autrui grat lo sieu voler."

2. Mas pero ges no diria

Qu' ieu no conogues ben de mal, E qu' ieu no tengues per venal

Tot home qu' autr' en crezia;

Ni tanh ges que pUis en dia: „Quar qui vol al segle caber Mantas vetz 1' aven a sufrir So que 1 desplai, ab gen cubrir Per semblansa de non-caler."

3. E si plus dire m tanhia, Ben auzera dir que m desval; Qu' adreg m'a trobat e leial

Tals qu' apensar si deuria, Que pogra senes bauzia, „Tant ai de sen e de saber Qu' a ha vetz sai mon meils cauzir,

16

E gen conoisser e grazir

Qiii m sab honrar e car tener."

4. Equar tant a de feiinia Qu' a cels cui deu valer no val, On plus en auria '1 logal,

Qni pogues e noill nozia

Gaire valer no volria : „Mas qui pot e no vol valer Com no s' esforsa de morir, Des qne la mortz uo 1 denli' aucir Per far enoig e desplazer?"

5. Hoi mais fastics me seria Cûblejar d'aisso que no \n C;ii, Qu'en lonc plaig d' avol desleial

No tanh qu' adreg hom estia.

Don volh scguir autra via, „Qu' onor e pretz volh raanteuer É bonas domnas obezir, Et a corteza gent servir: E non ai grau cura d' avei'."

6. Doussa res, dir no sabria Com vos port fiu' amor coral, Ni com son fag trist mei jonial

I'os nous vi com far solia, Que sai aisso queus quezia „Bella domna, deu cug vezer Quan lo vostre gent cors remir; E quar tan vos am e dezir Grans bes m' eo deuri' escazcr."

7. E no per tan si feiria

S' acsetz cauzit lo dol mortal Quc lai m' intret sobre 'I porta! Queus dis: adieu, douss' aiiiia Qu' ab r amor que m destrcnhia, „Domna, quan vos vi rcmaner Ni m' avenc de vos a partir, Tan m' angoisseron li sospir Qu' a pauc no m' avenc a cazer.„

8. En mon ditz mei cant fatz saber Qu' om no deu son sen descobrir; Mas gran sciens' es sen cobrir

Lai on no-Bcns pot plus valer.

V. Rayn. V, 58. Ged. der Troub. No. 571. Diez 495.

Passages d' nne complainte sur la mort du jeune Conradien et sur celle de Frédéric, duc d'Autriche: Si '1 monz fondes a maravilla gran,

17

Non r aiiria a deacovinenza; S' escurzis tot aivals so que vesplau, Pueis qu' onratz reis per cui reingnet vailiensa E valc jovenz E rics pretz o totz bes, E d' Austorica 1' auz duca Federics Qui d' onrat pretz e de valor fou rics, Tan malamenz

Son mort. Hai! quals danz n' es! Mas car pres a '1 segle tan de damnage, Taiug qu' om 1' azir, E car erguoiU ha pres

Fortz e consir D' aunir pretz e paratge...

2. Qu' el reis, en cui non eron auc vint an, Amava deu, dreig, mezur' e sienza,

De que y hanet pauc Salomos enan

Tan qu'el plus laics semblav' ab lui mendics, E fon amics als pros, et enemics

Als desplazenz, Ses tort

Qu'anc lur fezes

3. Et el pro duc eron tant aib prezan Qu' el ac de mout la reial chaptenenza,

Qu' adreg foron sei dig e sei serablau E 'Is afars ac daus totas parts plazenza, Si qu' auc formenz Non faillic ni mespres, Don cuig qu' a deu fon hirs mortz grans fastics 5 Mas car sofric qu' avengues tals destrics, Tot ferraamenz

M' acort Que il remembres Qu' el mon per els non avi' aut estatge, E que grazir Deuri' om per un tres

L'entier jauzir Per lur bel compaignatge.

VI. Rayn. V, 5S. Ged. der Troub. No. 572. Diez 497. Fragmènts d'une pièce sur la croisade de Saint Louis:

Non hissarai qu' en chantar non atenda D' aisso dou sui entr' alegr' et iratz, Pueis qu' alcgriers tan gen 1' ira m' esraenda Qu' eu en remano en aissi meitadatz Qu' inz el cor ai dolorosa penzanza, Penzan quals es 1' antius dechazimenz

\Verke d«r TroubetdouTs. Band III. Lieferuug I. ^

18

Del saint paes on deus fon mortz e n»tz,

E m sobr' h1 cor alegies jauziraenz

Quar penre ípenra?) l'auz reis Lois venjanza

Qu' îib sol pensar com es greus 1' auuimenz M' es via del dol qu' el cors dediiiri mi feuda

Qu' ab liù s' eu van bel ferldor de lauza, Peceiador de canibas e de bmtz, EiiVHzidor per far faig d' agradauza, Sbarailliador, quaut l'estors es mesclatz, Bon sofridor, s' esfortz n' a qui s defeuda, Tan avondos de totz bels garniuiCiis Qu' eu non cuig ges qu'om, qui 'ls vei acesmatí Ni geu garuitz eu bels dostiiers coronz, Aus sol mostrar semblau quo leur (bu'?) contenda,

E s'om hi mor, tau u' ira pbis breumenz L' arma jauzir 1' euteira beuananza.

Per que lauz reis navars, cui pretz euanza, Conpaiugna '1 rei tan gent aconpairiguatz Que ben sembl' aver cor e dezir;Luza De servir deu, fazen rics faif;z houratz, Qu' ol eu fai phis que no ill quor la fazenda; E r bonratz coms de Toloz' eisameuz Qu' outra poder s' es per deu esforsatz De far acors, qu' a lui si' ouraunuiz, Tant ama far so que deus < ii grat ]ireuda.

Míìs ges nou taing q' om 1' ougles rei reprenda, S' uu petit es por uou poder tarsatz, Quar beu s'acor que sa promez' atonda E 'u faza mais tau qu' en sia lauzatz, Ni no s cuiou qu' el faza tal tarsansa

Qu' us u' ai' asaut qu' el uo y sia prezeus

Qu' autre socoi s al sieu uon sobravanza

YIL Ravn. V, 58. Ged. der Troub. No. 308. Diez 501 Daus ime pièce il s'adresso i V Amour: Quar l'us tenetz dol serpeu Que s loiugua del home uut,

K '1 vestit mostr' esfortz grau

M' auretz meillz quo dieus Abol

Nou ac a son mandameu

E s' en trop vauc esporan Que m deia valer pidatz, Pois per leis fou jois donatz

A 'N Adara, " Si ben tolc lo frug d'el (del?) ram.

(Atressi com lo gamel.)

í

19

VIII. Rayn. V, 58. Ged. der Tioub. No. 573. Diez 502. Ce troubadoiir est auteur d' unc seitine; en voici le permifr couplet: e!le est sur le> mêines rimes qu« cella d' Arnaut Daniel :

En tal dezir mos cors intr;i Ni s' en dep:irt plus com l<a cliars de 1' ongla, Qu' ieu vau doptan que leis en perda 1' arma, E cil qu' (t fer ab 1' amorosa verja, Si per hiissar morir amic ni oncle, Pod arm' intrar inz en l'enfernal cambra.

IX. Rayn. V, 61. Ged. der Troub. 570. Fragments d'une piòce il s'accuse de sea fautes: Que m sembla pesanza Viur' en est segle venal, Desleial

On reingnon trastuit li mal

Qu' estiers ai certanza Qu' eu aurai pen' eternal,

Enfernal ; Tal son fag tuit mei jornal ; Mas tan mi vauc conortan

Quar repentizon ai gran

Mas per meillz trobar merce, A r encoraensanza Dic qu' els mals qu' ai faitz al be

Ses tot comt' avanza; Qu' a lei de fol uatural,

Cui non cal S' aura dol perpetual, Sol qu' el segl' a plazer an,

Ai viscut

(Jesu Crist per sa merce)

X. L' autrier quau mos cors sentia. QeOiclite dcr TrouhaJo^i'-s.

No. 556. Parn. Occit. 210. Diez 500.

XI. Puois ieu me feing mest los prims entendens. Gedichte der Troubadours. No. 944. Diez 502.

XII. Mfil aia cel que m' apres de trobar. Oedichte der

Troubadours. No. 574. Diez 502.

XIII. Pron si deu mais penssar al mieu semblan.

Gedichte der Troubadours. No. 665.

Verbesserungen: Str. 2, v. 5. en íol atur badeia. 3,5.

don ai. 3,7. sieu. 5,7. qerra.

XIV. Eutre totz mos cossiriers. Gedichte der Trouhadours.

No. 666. Verbesserungen: Str. 1, v. 4. per nuilla. 3,4. sos nalors. 4,2. ualgues. 5,4. ben far. 5,7. fals. 5,9 fara. 6,1. diras. 6,3. al Bieu. 6,6 en creiria. 8,7. cafinar.

20

XV. Si tot mestauo en cadena. Oedichte der Troubadours

No. 667.

Verbesserungen : Str. 1, v. 8. qescriut ma. 2,2. nostre.

2,8. sil poiri.a. 3,8. qccs. 4,6. qen. .^),11. engaii. 6,8

abric dc. 6,11 ois niiuite.

XVI. Ahaì col fuocx consunia totn rrs. Gedirhtc der

Trouhadûurs. Xo. GGS. Verbessoiungen: Str. 3, v. 7. ccllui. a perill. 4,3 de qaut. (;,4. auenra. 8,3. uens. 8,4. on bon. 8,5. ualer. 8,6. 9. Si bein. 8,7. dompnai? Diese letztcifn vier Gedichte uurden nach der in Paris bcfiudlichon Ab.='clirift von Ste Pahiye genommcn, dic hier unrl da uDgeuau zu sein scheint: die Verbesscrungen sind nach dei Originalhandschvift iui Vatic.an.

XVII. Sieus trobes plazer a ucndre. Gedichte der Trou-

badouìti. No. 1442.

XVIII. Totz hom qu' enten en valoi-. Oedichte der Trou-

badours. No. 1443.

XXXV. Guiraut Riquier. ^Vcike der Troul)adour.s. Vierter liand.

XXXVI. Gavauclan cler Alte.

Diez Leben und \Vorke ô'2i.

I. Rayn. IV, 85. Diez .02;").

Seuhors, per los nostres peccatz Creys la forsa dels Sarrasis; Iherusalem pres Saladis, Et encaras non cs cobratz: Pcr que manda 'i reys ds Maroc Qu' ab totz los rcys de Crestias Se combatra ab sos tref^<s Andolozitz et Arabitz, Contra la fe de Crist garnitz.

Totz los Alcaviíj a mandatz, Zdasmutz, Maurs, Gotz e B.irbaris, E no y remau gras ni mesquis, Que totz no 'ls ayon ajoetatz: Anc pus menut ayg;i non ploc (Jum els passon, e ijrenilo 'ls plas; La cai;iunhada dcls milas (.ieta 'ls payssei- com a (coraa?) berbitz, E ro y reman biotz ni razitz.

Tant an d'ergueih sels qu' a triatz Qu' ela cuio 1 mons lur 3i';iclis; Marroquenas, Marnbetis

21

PauzoTi auions per mieg los pratz; Mest lor gabon: „Franc, faìz nos loc; „Nostr' es Proensa e Tolzas, „Eijtro al Puey totz los meias." Anc tan fers gaps no fon auzitz Dols falses cas, ses ley, marritz.

Emperayre, vos o auiatz, E '1 reys de Fransa, e sos cozis, E "1 reys engles, coms peitavis, Qu' al rey d' Espanha socorratz ; Que ancmais negus mielhs no poc A servir dieu esser propdas: Ab hiy venseretz totz los cas Cni Bafonietz a escarnitz, E 'ls renegatz e 'ls assalhitz.

Ihesus Cristz, que ns a prezicatz Pcr que fos bona nostra fis, Nos demostra qu' es dregz camis, Qu' ab penedensa er perdonatz Lo peccat que d' Adam se moc; E vol nos far ferms e certas, Si '1 crezem, qu' ab los sobiras Nos metra, e sera ns la guitz Sobr' els fals fellos descauzitz.

Non laissem nostras heretatz, Pus (^u' a la gran fe era assis, A cas ne,!íTes outramaris, Q' usquecx ne sia perpessatz, Enans qu' el dampnatge nos toc ; Portugals, Gallicx, Castellas, Navars, Arragones, Ferrí'S Lur avem en barra gequitz Qu' els an rahuzatz et aunitz.

Qiuxn vejTan los baros crozatz Alam.ans, Franses, Cambrezis, Engles, Bretos et Angevis, Biarus, Gascns ab nos mesclatz, E 'ls Proensals totz en un floc; Saber podetz qu' ab los eáp:is Romprem la preyss' e '1 cap e '1 mas Tro 'ls aian mortz totz e delitz, i'ueys er mest nos totz 1' aurs partitz.

Profeta sera 'N Gavaudas, Qu' el dig er faitz e mortz als cas, E dieus er honratz e servitz On Bafometz era jírazitz.

22

II. Rayn. IV, 402. Ged. der Troub. No. 1071.

Patz passien ven del senhor Que per uos pres carn e moric, Volc nos rezenaer del .sien sanc Que 1 fossem ver, fizel amic; Per so ja ns non s' en estanc Que us quccx vas lui non corra; Que dieus nos dona tal conort Qu' el segle fal» fallit e mort: Nos traga patz per sa duussor Que fa als bos los mals cliauzir, E 'u patz ab patz patz obezir.

Per aquesta n' aurem maior l'atz, e vullatz qu' om nou prezic Gc8 non es ni er ni fon anc En ergulhos cors fellon ric; Por qu' ieu sospir soven e phmc Quar non pessam pus ab ora Q' us a r altre iio fezes tort Ni agues ira ni dcsconort Mas fezes 1' us a 1' autr' amor E cum pocsem a dieu servir Que elh nos denhes aculhir,

Regart deu aver e paor Qui sap so qu' elh per nos suifric; Vol que siam humil e franc, Perdonem a nostr' enemic; Per 80 que de lui non s' aranc Peccatz que fort brama e plora, Quar li premier li son estort îs'nn y a un tan gran ni fort, .Si cai laius, qu' ab gran dolor No '1 fasson ardre e blezir - Sels que fan peccar e fallir.

A nulh liome no fa lionor, Ni de hir obra non jauzic, . Que no '1 toruon d' aut bas el fanc, Si co feiro '1 premier antic; E ja no cug traspas ni manc, Tart o temps, qu' a niala hora Qui diable siec nun Is. port, De cobczeia ns pianton ort De sobre tot mai lo peior; Pcr que us podem greu d' elhs partir Qui beu uo s' en sap esciimir.

l'cccatz a tan dossa sabor Per quc Adams io pom trazic, Dcl drcg just fetz fals clop c ranc

23

Cobezeza qu' tl ne partic, Qu' elh era assis en tal banc Ja no saupra mals que s fora, Et a donat estranh deport, Ira e trebalh e desconort A selhs qu' intran al bolidor, Don jamais non poiran issir; Pensem nos quo y poiren ^uerir.

ïrichat seran li trichador Que anc mal per pieitz non gequic, No y aura riu, vouta ni danc Als perjurs faís qu' a fe falhic, Que tot denan lor no sen planc Ki engans que no '1 secorra; Selh es folhs quar a son tort Del diable, quar ab sa sort Lo n" a portat, a deshonor, Que anc no "1 hiisset repentir En vida ni quan dec murir.

Dombre dieu prec ieu et ador Qu" elh nos lais el sieu renc venir Ab sos angils cans novelhs dir.

C' al comte R*** val honor E forsa per enantir Pretz eu que totz lo mon se rair.

Comte, rey et emperador, Avem lui per pretz enardir, Ab patz euantir e sofrir.

III. Rayn. III, 165. Parn. Occit. 45.

L' autre dia per un raati Trespassava per un simmelh, E vi dejos un albespi, Encorifra '1 prim rai del solelh, Una toza que m ressemblet Silh cui ieu vezer solia; E destolgui m de la via Vas lieys rizeu, me saludet.

Totz jauzions, de mon rossi Dessendey jos sobr' el gravelh ; E pres me pel ponh, josta si Assec rae a I' ombra d' un telh ; Et anc novas no m demandet : No sai si me conoissia; Ilh, oc: per que us o mentria, Qu' els huelhs e la boca m baizet.

Per panc dc joy no m' endumìi, Quan rai toqueron siey cabelh.

24

„Bella, fi m' ieu, cum etz <aissi!

D' orabre (sìc!) dieus crei quo m' o parelh."

„Senher, oc, quar nos :ijustet;

Qu' al re no vuelh ri queria,

E si us platz a mi plairia

So don hom pus me castiet."

„Amiga, segon qu' ieu devi, Tort u' ey, si jamais m' en querelh; Pus tan privada etz de mi, Dir vos ey mon privat cosselh: Amors m' a tout so que m donet Selha que mout m' abellia; Ar no sey vas on se sia, Per qu' auc res pueis no m cunortet."

„Senher, tan sui d' aquest lati, Per que la nuech cossir e velh; Anc pucis pus de vos me parti, Li mey huelh no preiron sonelh. Mal 0 fey qui tan vos lovihet, E res sos faitz non l' eabuia, Que la vostra companhia Estara miclhs qu' anc non estct."

„Amiga, per bon endesti Crey que m det dieus aquest parelh Joy de cambra en pastori, Que m' es dous, don me meravelh; Et ancmais tan be no ns anet Vostra merce e la mia; Yssit em d' autra baylia, i'^t amors en mi eo s pecquet."

,,Senher, NA Eva trespasset Los mendamens (?) que tenia, E t|ui de vos me castia Aitan se muza en bavct."

IV. Rayn. III, 167.

Crezens, fis, verays et entiers Fui vas mi dous tos temps senhor, Et ilh portava m tan d' onor, Qu' anc un jorn son joy no m' estrais ; Dcsaventur' aras lo m trais Que sap tot lo mon cscarnir. Falsa mortz, que ns a faitz partir Mi e mi dons, dieus lioys ampar!

Mielhs fora (|u' ieu muvis primiers Quc ses joy viure ab dulor; Quc perdud ay la bellazor Doua, qu' anc fos ni or jaraais;

)ib

Per qu' ay ira, dols e pantaia. Mortz, cum pogues mi dons aussii! Que totz lo mons degra jauzir Sas beutalz, e '1 joys remirar.

Dona, per vos raos cìeziriers M' aportava de joy sabor, Ara no m val joi ni m soccor; Qu' ira m nict al cor tan gran fais, Quan suy en pes cazer mi lais, E no m puesc nafrar ni delir; Dona, mais volgr' ab vos murir Ab joi, qu' ab ira forsenar.

Tant estranlis es mos cossiriers, Nuech e jorn planc, sospir e plor, Caitius, deshcvetatz d' anior, Ses joy, dolens que d'ira m pais; E par ben al front et al cais: Jove saur vieih encanezir, Cazer, levar e tressalhir, Me fai ira vius mortz anar.

Jamais no serai prezentiers, Que perdut ey pretz e valor; Estar ses joy a deshonor! Ja d' ombre dieus viure no m lain: Quec jorn afenisc et abais, Qu' ira no m pot del cor yssir; Quan pes de ^oy per esbaudir, Tot lo sen pert e m desampar.

Totz autres joys m' es cncombtiers, Tant ai lo cor plen de tnstor; Perdud ai vergonha e paor, Ybres auras vau ybriais; Ja dieus no m do per qu' ien engrais, Ni m kis niais ad amor servir; Mais vuelh mon cor pessan blezir: Tos temps serai tortros scs par.

Domna, grans joys, grans alcgriers Vos niet' al rcnc del ccl aussor, Ab los angels que fan hiuzor, Aissi cum saiihs Johans retrais; Qu' anc fals lauzengicrs brus ni sais Nou poc un sol de vos mal dir, Ni eu no sabria issernir Los vostrcs bos aibs ni comtar.

Jehus vos fassa '1 sieu servir El cel clar paradis remplir, Entre las verjes coronar.

Quar Gavaudas uo pot fenir

26

Lo planch, ni '1 dol qu' el fa martir, Jamais res no '1 pot conortar.

V. Parn. Occit. 43. CR.

Defemparatz, ses companbo, E d" aiuors lonh del tot e blos, Cavalgava per uu cambo, Iratz e tristz e cossiros, Lonc uu broiU, tro jois me retenc D' una pastorcla que vi: Per qu' es mos jois renovelatz Quan mi remenbre sas beutatz, Que anc pos d' autra no m sovenc.

Tost descendei sobre '1 sablo E venc vas lieis de saut coitos, Ella m ders un pauc lo mento, Ab un dos ris, ferm, amoros, Me dis: senher, cossius avenc Queus trastoruessetz sai ves mi? Cous es tan de mi azautatz? Qu' ieu uo sai que s' es amistatz, Per que m louh de vos e m' estrenc.

Toza, joi mi duna razo Per qu' ieu soi sa vengutz a vos. Quau mi mostretz vostra faisso Sobre totz jauzeus fui joius. Per que raon cors fortz e (se?) destrenc Ab vostr' amor, ves cui ni' acli; E sia volgutz et amatz Lo mieu . jois e '1 vostre sius phitz, Que jamais uo rompa ni trenc.

Seuher, si m' amistat vos do leu aurai nom na Mahifos; Qu' ieu u' esjìer uiclhur guiardo D' autre, qu' ieu cug qu' en breu m' espos. Dar V03 ai est cairel que teuc, E toruatz eu vostre cami, Qu' ab autras vos es ensaiatz Per sembhm, don etz gahatz, Falsas que fau ric joi sebenc.

Amiga, uous dic oc ni no De las falsas ab cor giidios. Tan mi phitz de vos e m sap bo, Que totz mals avera m' cn es pro». En qual queus voilhitz vos o prenc, Que ieu vos plevisc eus afi Que vostrc soi eudomenjatz;

27

E fatz de nii so queus voiUatz, Neis traire lo cor ab un brenc.

Senher, qui messonjas a pro A semblan de ver non es tos: La snviez' a Salamo Aondera, s' amors no fos, Que mur e forsa e palenc Fe de seu; ct un frach bassi No valc quan fon apoderatz: E p03 el ne fon enganatz, Gardatz en vos so qu' ieu ne prenc.

Amiga, ab autr' ocaizo Mi tornas mou joi sus dejos; Que ja non er ni anc no fo Qu' amors no sia bon' als bos. Per qu' ieu de ben amar no m fenc Que m don' al cor joi clar e í\ De vos; e prec merce m' aiatz, 0 m metrei, si m' o alongatz Hermitas el poig Denisenc.

Senher, ni prezic ni sermo Non aia mais entre nos dos; Si m' es amics amiga ua so, Qiuir tan n' es lecs et envejos. leu geti foras et espenc De mon cor brau orgolh comgi. Tot aissi com vos deziratz Er mos jois al vostie privatz; Qi:e ses joi no val un arenc.

Amiga, ab tant ai assatz Per mil vetz s' es mon joi doblatz, Qiuir en la vostr' amor atenc.

Senher, e vos non o digatz, Si tan dur cor adomesjatz, Als parlicrs gola dc lastenc.

VI. Rayn. V, 164, 14 Z. Ged. No. 1444.

leu no sui pars Als autres trobadors,

Ans sui trop durs A selh que m ten per frairo,

E mos trobars Es blasmes e lausors ....

Mos sens es clars Als boB cntendedors,

Trop es escurs A selli que no sap gaire;

Per que cuiars

28

Lai ou no val valois

Non es sabers Ni scns a mo veiaire ....

\IL Á. ia plu.s loîiga niiech del au. Gcdichte dcr Trou- hadours. No 201. 1445.

VIII. Aras quan plou et iveraa. Gedichte dcr Trouhadmrf.

No. 752. 753.

IX. Lo mes el temos el an deparc. Gedichte der T,ou-

lcdoxlrs. No. 1067. 1068.

X. Lo vers dei far en tal riuia. Gedichte der Troithadoars.

No. 1069. 1070.

XI. Un vers voill far cliantador. Gedichte der Troubadours.

No. 1446. 1447.

XXXVlí. Bertran von Born, der jiingere.

l)iez 527. BiogTapliieen der Troub. No. LXVilI,

p. 55 (2te Ausg.). I. Rayn. IV, 199. Ged. No. 1395.

Quaut vei lo temps renovellar, E pareis la fueill' e la flors, Mi dona ardimen amors E cor e saber de chantar; E doncs, pois res no m' en sofraing, Farai un sirventes cozen Que trametrai lai per presen Al rei Joan que s n' a vergoing (n' avergoiug L. R. 5,509;.

E deuria s ben vergoignar, S' il membres de sos ancessors, Com laissa sai Peitieus e Tors Al rei Fehp ses demandar; Per que tota Guiana plai'ig Lo rei Richart, qu' en deftenden En mes mant aur e niíuit argen ; Mas acest no m par n' aia soing.

Mais ama '1 bordir e '1 cassar, I'^ bracs e lebric-rs ot austors E sojorn, per quc il faiil lionors, E 8 hiissa vius descrotar; Mal scmbla d'ardimen Galvaing, Quc sai lo viram plus soven ; l^ pois autrc cosscil non pren, Lais sa terra al scignor del Groing.

^liels saup Lozoics desliurar GuiIIelme, e 'I fes ric secors, Ad Aurenga, quan I' Almassors A Tibaut r ac fait asetjar;

29

Pretz et honor u' ac ab gazaing: leu 0 dic per chastiamen Al rci Joau que pert sa gen, Que non lor secor pres ni loiug.

Baron, sai vir mon chastiar A vos cui blasme las foUors Que us vei far, e preu m' en dolors, Car m' aven de vos a parlar, Qiie prctz avetz tombat el ûiing, Et avetz apros nu fol sen, Que non doptas chastiamen, Mas qui us ditz mal, aquel vos oing.

Domna, cui dezir e tenc car E dopt e blan part las meillors, Tant es vera vostra lauzors Qu' ieu non la sai dir ni comtar; C' aissi com aurs val oiais d' estaing, Valetz mais part hìs meillors cen, Et ez plus leials vas Joven Non son a dieu cill de Cadoing.

Savarics, reis cui cors sofraing Greu fara bon envasimen, E pois a flac cor recrezen, Jaraais nuls hom en el non poing.

XXXVIIÍ. Giraut von Oalanson. Diez 529. Biograph. d. Tronh. Xo. LI.

I. Rayn. IV, 65. Diez 529.

Belh senher dieus, quo pot esser sufritz Tan estranh dols cum es del jov' enfiin, Del fiih del rey de Castella prezan, Don anc nulhs homs jorn no s parti marritz, Ni »es cosselh ni dezacosselhatz ; Qu' en lui era tot lo pretz restauratz Del rey Artus qu' om sol dir e retraire, On trobavan cosselh tug bezonhos; Ar es raortz selh que degr' esser guizaire, Lo mielhs del mon, de totz los joves bos.

Anc íilhs de rey no fon vistz ni auzitz Qu' en tan ric loc fos veugutz per semblan, Don mau doleu u' iran tos temp- ploran, viuar plus es graus, quan degra esser fenitz, Lo dols de luy, que quaut es comensatz; Quar elh era eu tau ric loc pauzatz, Qu' anc nou uasquet tan desastrucs de niaire Que lai nou fos astrucx totas sazos ; Dou paradis puesc dir, al mieu veiaire,

30

Qii' es aital cortz que uo y a sofi-aytos.

Ben cleg-ra esser Ferran capdels e guitz, S' a dieus plagnes que est raon ames tan Lo belh e '1 bo a tot faí^ benestan, Lo larc e '1 franc, lo valen e '1 grazitz, Don cuiavon qu' en elh fos esmendatz Lo jove reys, e 'N Richartz lo prezatz, E '1 coms jaufreii, tug li trey valeu fraire Cui serablava de covs e de faissos E de ric cor, e de totz bes lo paire, Qu' er es dolens de proeza e de dos.

Anc joves reys no fon natz ni noyritz, Del fluni Jordan tro al solelh colguan, Don fû8 tal dol, pus neguero '! jaguan ; Quar H rrans^s ne f.m d(il e grans critz, E li Engles, tug sllh d' aras los regnatz, Li Alamans, totz lors ricx parentatz, Senhor del mon, e '1 valen emperaire, E Samsuenha, Espanha et Aragos, Qu' el mon non es crestias de hinh aire Que sieus liges o dels parens no fos.

Mas elh era sobre totz elegitz El melhor loc, si visquos mais un an, Servir a dieu d(! cor e de talan, Fons de belhs dos, murs contra 'ls Arabitz, Solelh de mars, abrils renovellatz, aAliralh del mon, ab cuy pretz es renhatz; Qu' en dirai pus, (jue nulhs no sap retraire Lo darapnatsre que sest mon doloiros A pres en luy; e dious, vcrs perdonaire, Perdon' a luy, pus venjatz s' es de nos.

Ai! quals dols ea, quar elh es chastiair» A tot lo raon, als valens et als pros!

II. Rayn. III, 391. MW. 4,215. Diez .350.

A lieys cni am de cor e de saber Domna, senhor et amic volrai dir En raa chanso, s' il plai (|ue ra vuoiUa auzir, Del menor ters d' anior son gran poder, Per so car venz princeps, ducs e marques, Conites c reys; e lai on sa cortz es Non sec razon, mas plana voluntat, Ni ja nulh temps no y aura dreit jutgat.

Tant es sotils c' om no la pot vezer, E cor tan tost que res no ill pot fugir, E fier tant fnrt c' om ges uon jìdt gucrir Ab dart d' assier don fai colp (Je plazcr, E no ill ten pro ausbercs fortz ni espes.

31

Si lausa dreit; e pueis trag demanes Sagetas d' aur ab son arc asteiat, Pueis lanaa un dart de plom gent afilat.

Corona d' aur porta per son dever, E non vei ren mas lai on vol ferir; No ill faill nuill temps, tan geu s' en sap aizir E vola leu, e fai se raolt temev; E nais d' »zaut que s' es ab joi empres; E quan fai nial sembla que sia bos; E viu de gaug, e s defen, e s combat, Mas no i gaida paratge ni rictat.

En son palaitz, lai on s' en vai jazer, A cinc portals, e qui 'ls dos pot ubrir Leu passa 'ls tres, mas greu s' en pot issir ; E viu ab joi cel que i pot remaner; E poia i hora per catre gras mout los, Mag no i intra vilans ni malapres, C' ab los fals son el barri albí-rgat Que te del mon plus de 1' una meitat.

A son pciron, on ella s vai sezer, A un taulier tal co us sai devezir, Que negus hom no i sap nuill joc legir, Las figuras uo i truep a son voler, Et a mil ponz; raas gart que no i ades Hom malazautí de lach jogar mespres, Quar li ponh son de veire trasgitat, E qui 'n frang un, pert son joc envidat.

Tan quau clau mars, iii terra pot tener, Ni soleils lutz, se fai per tot grazir; Lo3 uns ten rics, r 'Is autres fai languir, Los uns t«n bas, e 'ls autres fai valer, E estrai leu so que gent a promes, E vai nuda mas quaii d' un pauc d' aurfres Que porta seing, e tug »iei pnrentat Naisson d'un fuec de que son aflamat.

Al segon tertz tanh franqueza e rnerces: E 'I sobeiras es de tan gran rictat Que sobr' el cel eissausa son reo-uat.

A Monpeslier, a 'N Guillelm Jo marqjies Ten vai, chanso, fai auzir de bon grat Qu' en lui es pretz e valors e rictat.

IIÍ. Rayn. III, 388. El raon non pot aver Nulh autre amador Qu' els grans plazors d' araor Aia totï guazanhatz, Qu' ieu de mon ferm voler

32

Mielhs no m tenha pagatz Que el ab totz sos dos; Qu' er viu ricx e joyos, Doiupua belha e plazens. Tan vos am leyalmens Ferms, de dopte partitz, Cum perilhatz gueritz A mala mar, Quant a bon port lo niena belhs auratges.

2. E quar no pot valer Pretz ni hius part lionor, Eu loc de preyador

Mi sui a vos douatz ; Ei en loc del jazer Prenc 1' amor e '1 sohitz, Quar mouï belhs guizardos, Dona, m' eschai de vos, Sol qu' ie 'n sia jauzens, Quar us belhs honrameDS Val mais q' un dou petitz ; E tot hom pros grazitz, Ses trop preyar, Fa niaus belhs dos, quant es sos agradatges.

3. E '1 vostrc belh plazer Son de tan gran doussor, Qu' ab ricx faitz de valor Vos faitz als pros prezatz Honrar e car tener ;

E '1 pretz e La beutatz Dou maus son enveyos, E dels houratz respos Quc faitz a totas gens, E '1 solatz avinens Adoncx ricx c jauzitz Que vos fan a totz guitz Als pros preyar, Per que us es datz de totz laus senhoratges.

4. Doncx, si en bon esper Estan li aervidor

Que servon bon senhor, Non dey esser bhvsmatz, S' ab vos vuelh remaner On totz bes sou pauzatz; E non siau gelos Maldizens ouuios, Ni s cug que m pas his dens Uns motz dtscovinens, Mas bos chans luoub auzitz,

33

Que pretz e joia los guitz, Se fan lanzar Per los melhors lai on es fis paratges.

5. Doucx mal mais, s'ieu dir ver De vostra gran valor

No fai mentir d' alhor, Cui mal guazardonatz Qu' en re non pot caber, E de bella vertatz Non dey esser duptos; Qu' aissi cum lo leos Huelhs ubertz es dormens, Dorapna, tot eyssamens Vos ve mos esperitz Vellan et adurmitz; Al rissidar Trassalh vas vos cum lo solelh ombratges.

6. Belh Diamans grazitz, Thesaurs, e gaugz complitz,

En vos amar Et obczir es trastotz mos coratges.

IV. Parn. Occit. 142. Hss. CEI.

Sitot I' aura s' es amara Don s" esclarcissoa li branc, Ges per aisso uo m' estanc D' un veis far en bella rima; Per que sapchon li plusor Que no vei bon trobador Qu' ab mi no pogues apreudre.

E pois quascus desampara Yers ppr canson, eu no planc Lo dan qu' a 'I cors sobre '1 flauc, E '1 geinh e I' art e I' escrima. Mas r un vol qu' om cant d' amor, L' autre vol motz de folor, L' aulre leu vers per entendre.

Pc que bella razos cara Se pert, que 'I clop e li rauc, E '1 catz qu' estai sos lu banc Qu' apres los autres resima, Troboii e son cantador; E 'I malvatz entendedor Lanzon so qn' oiu deu reprendre.

E qnant houi razon no guara Ab manz ditz cars mi remanc, Quar 80 vei cazer el fanc Que degr' aut pojar al cima;

Wer1cp d«r Troubadours. BanJ III. Liefarung I. 3

34

E calon s' en li meillor: Tan pauc son li valedor Qu' om no pot ab totz contendre.

Mas una flor blanq' e blaia Mi ten alques mon cor franc; E s' enans no m val, tot blanc M' aura com en 1' ora prima. Mas 8i m leuges ma dolor Ben tengra '1 joi per grcignor: Que mai pretz donar que vendre.

Mas la bella fresca cara No vei, per que no m refrauc Del greu mal don me comphinc, Qu' ins el cor rae ten que m lima. A lei de fin amador Dezir 80 don soven plor; Qu' en als no me posc enpendre.

E pero si no m' ampara No dei d' als pensar ni d' anc, Ni es ni er ni fon anc Autra per quc m refrangima Mou cor qu' ieu ja 'I vir aillor: Qu' a lei de bon jogador Volh tot en un loc despendre.

Del bon rei fauc ma lauzor D' Arago, quar ab honor Sab tot quant el fui despendre.

V. Bels emblan. mauran. lonjanien. OediclUe der Trou- badours. No. 1448. Hs. E. Diez Poesie, p. 357.

VI. Amor, ben faitz volpillatg' e faillensa. Gedichte der

Trouhadours. No. 333. Hs. E.

Vn. Ara s' es ma razos vouta, Gedichte der Trouhadours.

No. 338.

VIII. Los grieus dezirs quem solon fir doler. Oedichte

der Trouhadours. No. 368. Hs. C.

IX. Ab la verdura. del temps que meillura. QedicUe der Trotíb. No. 1449. Hs. S. Oed. No. '284. Hs. N. (anonym).

X. Tan doussamen mi ven al cors ferir. Gedichte der

Tronhadours. No. 1450. Hs. I.

XI. Una doussa res benestan. Qedirhte der Trovhadours.

No. 1401. Hs. C. No. 1452. Hs. R.

XII. Sitot s' osfortz ma volontatz fellona. Grdtchte der

Trouhadours. No. 1453. Hs. C. XUI. Li mei dezir e li niei pensanien. Oedichte der

Trouhadours. No. 1454. C. 1455. E. 1450. R.

XIV. Fadet joglar. co potz pensar. Oedirhte der

Traubad&urs. No. 111. R. Bartsoh Denltm. p. 34. DR.

35

XXXIX. Richart von Barbezieux. Diez 531. Biographieen der Troub. LII, p. 50.

I. Rayn. III, 453.

1. Lo nous mes d' abril comenaa;

L' auzelh chantador Chanton, qnascus per baudor, Qu' atendut an en parvensa Lo pascor; Mielhs De Dompna, atretal entendensa Aten de vos ab joy et ab temensa, Qu' apres los mals qu' ai traitz durs e cozens M' en venha '1 bes amoros e plazens.

2. Qu' aissi cum totz 1' ans s' agensa

Per fuelh' e per flor, Val mais lo mons per amor, Et amors non a valensa Ni honor, Mielhs De Dompna, ses vostra mantenenaa, Quar de totz bes estatz gras e semensa, Et en vos es valors, beutatz e sens, Mas per amor es phis valors valens.

3. Tant avetz de conoysseusa,

Per que us fan senhor Amors, jovens ab honor, E us portan obediensa Quascun jor; Mielhs De Dompna, doncs vulhatz qu' amors vensa Vostre dur cor de bella captenensa, Que ben sabetz que belhs ensenhamens Es en amor fis e comensamens.

4. Ar si coven eschazensa

A fin amador, E prenha en patz la dolor; Greu er qui ab amor tensa Que non plor-, Mielhs De Dompna, en aquesta crezensa Estauc ades e fauc raa penedeusa, Tan que ns plassa lo raieus enansameus De digz ses fagz ab dous esguartz plazens.

5. Tot atressi cum Durensa

Pert en mar maior Son nom que longeis non cor, Eysaamens pert ses falhensa Sa color, Mielhs De Dompna, denan vostra prezenea

8*

36

Autra beutatz, ses tota retenensa, Ves la vostra que tant es avinens Qu' atrcssi creys cuna la luna es creyssens. 6. Miolhs De DompTia, s' ieu sui say ves Palensa, IM' arraa e mos corr; vos remin en tenensa; E '1 noms d' aniia vos er obediens, Ah que crezatz de sos onsenhameiis.

II. Rayn. III, 455. Ged. No. 1416. B.

Tug demandon qu' es devengud' amors, Et ieu a totz dirai ne la veríat: Tot en aissi cum lo sulels d' estat Que per totz locs mostra sas resplandora E '1 ser vai s' en colgar, tot eyssamen 0 fai amors; e quant .i tot sercat, E non troba ren que bia a son grat, Torna s' en lai don raoc premeiramen.

Quar sens e pretZ; l;irguez,n e valors, E tug bon pretz hi eron ajustat Ab fin' amor per far sa voluntat", Et era y joys, dompneyars et honors : Tot atressi cum lo falcx qui dissen Vas son auz'ílh quan 1' a sobremontat, Diseendia ab douz huinilitat Araors en selhs qn' amavon leyalmen.

Amors o fai, si cum lo bos austors Que per talan no s mov ni no s desbat, Enans aten tro qu' om 1' aya gitat, Pueis vol' e pren son auzelh quau 1' es sors ; E fin' amors aissi guarda et aten Jove dompna ab enteira beutat On tug li ben del mon son assemblat, E no y falh ges amors, s' aital hi pren.

E per aisso vuelh suflfiir m is dolors, Quar per sufrir son manh ric joy donat, E per sufrir son manh tort esmendat, E per sufrir vens hom lauzenjadors, Qu' Ovidis ditz en un libro, e no i men, Que pcr sufrir a hom d' ;imor son grat, E per sufrir son manht paubre niontat; Doncx sufrirai tro que trop chauzimen.

E doncs, doua, pus quo gaiigz e valors S' acordon tug en l:i vostra beutat, Quo no y metetz un pauc de DÌetat Ab que m fessetz .al niieu nialtrag secors? Qu' Hissi cum selh qu' el fuec d' iforn s' eapreu E mor de set ses joy e ses cUirdat,

37

Vos clam merce, quar tem n' aiatz peccat, Si m' ansizetz, pus res uo us mi defen.

Pros comtessa e gaia, ab pretz valen, Que Canpanes avctz enluminat, Volgra saupsetz 1' amor e 1' amistat Que us port, car l;iys tan mal mon cor dolen.

Belb Paradia, tug li dotze regnat Aurion pro de vostr' essenhamen.

m. Rayn. HI, 457. Ged. 1418. B.

1. Be volria saber d' amor S' ellia ve ni au ni enten,

Que tan 1' ai requist francamen

Merce, e de re no m socor; Estiers no m puesc a sas armas defendre Mas ab merce, que tan li suy aclis Que non es joys ni autre paiadis Per qu' ieu camges 1' esperar ni 1' atendre.

2. Quar aten hom de bon senhor Cui serv de bon cor leyalmen Tan tro que razos li cossen De far ben a son seividor;

E fin' amors deu ben est seu aprendre Que s guart qu' adreg sion siey don devis, Ni qu' il sera francs e leyals e fis, Si que nuls hom no la 'n puesca reprendre.

3. Qu' aissi ven bes apres dolor, Et apres grau mal jauzimen, E rics joys apres marrimen,

E loncs repans apres labor, E grans merces per sufrir ses contendre, Qu' aissi sec hom d' amor los dregz camis; E qui la sier de cor e no y guandis, Ab tal gienh pot hom ben amor perprendre.

4. Si cum la tigra el mirador Que per remirar son cors gen Oblida s' ira e son turmen, Aissi quan vey lieys cui azor

Oblit mo mal, e ma dolor n' es mendre, E ja negus no s' eu fassa devis, Qu'ieu V03 dirai per cert qui m'aconquis, Si 0 sabetz conoisser ni entendre.

5. Miels de dona Miels de valor, E Miels de tot essenhamen, E Miels de beutat ab joven Meaclat ab tan fresca color,

Qu' anc nuls arquiers tan dreg no saup destendre Qu' elha plus dreg no m' aya el cor assis

38

La dolza mort don ieu vuelh estre ancis, S' ab un esguart d' amor no m vol joy rendre. 6. M' arma e mon cor volria qu' ilii saubis E mon captenh: a! qual dolor languis Leyals amans, quan no fai mas atendre!

IV. Rayn. V, 433. Ged. 1417. B. Diez 532. 535.

1. Atressi cum 1' olifans

Que quan chai no s pot levar

Tro que 1' autre, ab lo cridar

De lor votz, lo levon sus,

Et eu segrai aquel us, Quar mos mesfaitz m' es tan greus e pesans; E si la cortz del Piiei e ì ric bobans E r adreitz pretz dels leials amadors No m relevoD, jamais non serai sors; Que deigneson per mi clamar merce Lai ou preiars ni merces no m val re !

2. E s" ieu per los fis amans Non puosc en joi retornar,

Per totz temps lais mon chantar Que de mi uo i a ren plus; Aus viiuai cum lo reclus, Sols, ses solatz, c' aitals es mos talans, Quar ma vida m' es trebaillz et afans, E gaugz m' es dols, e plazera m' es dolors; Qu' ieu non sui ges de la maneira d' ors Que, qui 'I bat fort ui 'I ten vil ses merce, El engraissa e meillura e reve.

3. Ben sai qu' amors es tant grans Que leu me pot perdonar,

S' ieu failli per sobramar,

Ni reignei cum Dedahis

Que dis qu' el era Jhcsus, E volc volar al cel outracuidans, Mas dieus baisset 1' orguelh e lo scbrans ; E ujos orguelhs non ts res nias amors, Per que merces mi deu f:iire socurs; Que luecx i a on razos veus merce, E luecx on dreitz ni razos no val re.

4. A tot lo moiis sui clamans De mi e de trup parlar;

E s' ieu pogues coutrafar Fenix don non es mas us Que s' art e pois resortz sus, Eu m' arsera, car sui tant malanaus, Ab mo8 fals digz mensougiers e truans, Resorsera en sopirs et en plors

39

Lai on beutatz e jovens e valors És, que no i falh mas nn pauc de merce Que no i sion assemblat tuich li be. 5. Ma chansos m' er drogomans Lai on eu non aus anar Ni ab dregz huels esguardar, Tan sui conquis et aclus; E ja hom uo m' en escus, Miels De Domna, que fugit ai dos ans; Er torn a vos doloiros e plorans; Aissi col cers que, quant a faich son cors, Torna morir al crit dels cassadors, Aissi torn eu, domna, en vostra merce, Mas vos non cal, si d' araar no us sove.

6. Tal Seignor ai en cui a tant de be Quant m' en sove non puosc faiUir en re.

7. Belh Bericle, joi e pretz vos mante; Tot quant vuelh ai, quan de vos me sove.

. Parn. Occit. 276. CNRT. Ged. No. 1457. S.

1. Atressi com Persavaus,

El temps que vivia, Que s' esbaïc d' esguardar Si, que no saup demandar

De que servia La lansa ni '1 grazaus; Et ieu soi atretaus, Mlels-de-domna, quan vei vostre cor« gen, Qu' eissamen M' oblit quan vos remir; Eus cug pregar, e no fauc; mas cossir.

2. Ab lo dous esguartz coraus,

Quez an fach lor via Per mos olhs ses retornar El cor, on los tenh tan car,

Que si I plazia

Qu' aitals tbs mos captaus,

Dels trebalhs e dels maus,

Miels-de-domna, que trac per vos soven

Tan greumen.

Mais am per vos morir

Que d' autr' aver nul joi, tan vos dezir.

3. Si '1 vostre durs cors fos taua

Cora la cortezia Queus fai d' avinen parlar, Leu pogratz de mi pensar

Qu' ans m' auciria Queus pregues, car non aus:

40

Qu' e mon cor ten enclaus, Miels-de-domna, de vos un pessamen Tan plazen,

Que quant en re m' azir Del dous pensar peit 1' ir' ab 1' esjauzir.

4. Si com r eatella jornaus,

Que non a paria, Es vostre ric pretz sea par; E r olh amoi03 e clar,

Franc scs feuiìia; Bel cors plazent e guaus, De totas beutatz claus, MielS'de-domna, e de bel estamen, Que m dofen Lo pensar d' esmarrir: So no m pot Imm deslonhar ni guandir.

5. Boua domna uaturaus,

Merce vos querria Que pogues merce trobar Ab vos, que per autr' afar

Gaug no m daria, Merceus clam e reu aus, Merces ea mos cabaus, Miels-de-domna, si merce nous en pren, Veiamen M' er per vu3 a morir: Res mas merces no m pot de mort guerir.

6. Vielha de sen e de laus,

Joves on joi iia; Vielha de pietz c d' onrar, Joves de bel domnejar,

Lonh de folia: Vielh' en totz fagz leiaus, Jov' on joveu es saus, Miels-de-domna, vielh' en tot bei joven Avineu; Vielha ses velheziv, E jova d' ans o de gent aculhir 7. MieJs-de-domna, en re no m' en repen Se n' aten L(p joi qu' 08 a venir; Que bon' amor gazauh' om ab servir.

VI. Atressi cuui iu lcos. Gedùhte der Trou/niJoit'S.

No. .'M B. 1458. M. 1459. S.

Vn. Bem cuidava d' am«jr gaudir. OedidUe dcr JVoubadour».

No. UGO. A. 1461. l.

41

VIII. Pauc sap d' amor qui merce non aten. Gedichte

der Troubadours. No. 719 I.

IX. Tot atressi cum la clardatz del dia. Oedichte der

Troubadours. No. 1462. I. 286. N.

X. Po3 qu' en mi dons es tan d' onor e sen. GedicUe

der Trouhadûurs. No. 1463. L.

XL. Guillem von Balaun.

Diez Lebeu und Werke der Troubadours 53tì.

Biographieen der Trouljadours. No. LIII. p. 50.

I. Parn. Occitau. 32. Gedichte No. 698. RCI.

1. Mon vers mou mcrcejan ves vos,

No per so, domna, qu' euteuda Que ja merce de meus prenda: Tant es lo fovfaitz cíibalus, Per qu' ieu si be m destrui no m planh. Mas pos mi meteis ai perdut E vofj, que m faitz plus esperdut, Si m pert mas parauìas be s tanh.

2. Taut es mos afavs perilhos,

Qu' ieu uo sai co m' i emprenda;

Que pregars qu' om no 1' entenda Vai pauc ad home sofìachos, Per qu' es dregz que malastrue s lanh. E pois per home recrezut Aug dir qu' anc dieus uo fetz virtut: Per qu' ieu prec ses cug de gazanh.

3. Be sai faliilz soi ad estros

E noi a mas qu' om me penda,

Qu' ieu no soi qu' en dreg contenda:

Pero be sai si '1 premior fos,

Dretz fora no m cregues companh.

Mas si '1 forfaitz fosson mort tut,

Qu' om nou agues merces avut,

Mort e delit eu forau manh.

4. Mala vengues aquel sazos,

Que mot crei que car lo m venda;

Et esta ben qu' ieu aprenda En qual guiza viu besouhos, Quar ges tan ric joi no m' atanh. Mas no sai co m' es avengut, Las! nou avia '1 hen saubut. Aras lo sai, per que m complanh.

5. Domna, si nia mort vos es pros,

Ja uon er qu' ieu nie defenda

Ni no ni' auretz major reuda; Et a 'n pro qui es poderos De cehu vas qui a cor gran,

42

Et a r ops que merce 1' ajut; Quar non es a merce tengut AÌ880 en que 'I poder sofranh.

6. Ai ! las, ta mala fui iros,

Quan baisset vas me sa benda,

E m quis francameQ esmenda De so don degr' esser cochos: E m fi pregar d' avol barganh, Don ra' a rail vetz lo cor dolgut: Qu' era m tengr' ieu per errebut Si m saludes com un estranh.

7. Domna, si tot no m tanh perdos,

No laissarai nous mi reuda

E mas mas no vos estenda, Que merces vens los mals e 'Is bos. E 8i pietatz tan vos franh, So qu' ieu non esper ni no cut, Que m perdonetz tort conogut, Si mais cai no m levetz del fanh.

XLI. Peire von Barjac.

Diez Leben und Werke der Troubadours 636. Biographieen der Troubadours. îío. CXIIl. p, 63.

I. Rayn. III, 242. P. 0. 35. I.

Tot francamen, domna, venh denan vos Penre comjat per toa temps a lezer; E grans merces, quar anc denhetz voler Qu' ieu mi tengues per vostr' amor plus guai, Tan quan vos plac; mas aras, pus no us plai, Es bcn razos que, si voletz aver Drut d' autra part que us puesca mais valer, leu '1 vos autrey ; ja pueis no us eu volrai, Ans n' aurem pueis bon solas entre nos, Et estarem cum si anc res no fos.

Et a la fin totz temps serai clamoe Del vostr' afar, qu' aisso 'n vuelh retener Qu' íeu non lo puesc gitar a non chaler ; Enans sapcbatz tos temps vos servirai, Fors que jamais vostres drutz no serai, Si be m devetz encaras lo jazer Que m proraezetz quan n' auriatz lezer; E non 0 dic mas quar ieu soing non ai, Ans s' ieu n' agues estat tan podcros, Tal hora vi qu' en fora plus joyos.

Mas vos cuiafz qu' en sia aziros, Qu' aissi del tot non vos o dic de ver, MaB derenant vos o farai parer; Qu' ieu ai chauzit en lieys cuy amarai,

43

E vos avetz chauzit, qu' ieu ben o sai, En un tal drut que us fara dechazer, Et iou en tal que vol pretz mantener, En cui jovens s' apropcha e de vos vai; Sitot non 83 de luec tan paratjos, Ilh es sivals plus belha e plus pros.

E si '1 jurars e 'I plevirs de uos dos Pot al partir de 1' amor dan tener, Anem nos en en las mans d' un prever, E solvetz mi et ieu vos solverai; E pueis poirem quascus d' aqui en lai PIus leyalmen autr' araor mantener; E s' anc vos fis re que us deya doler Perdonas mi, qu' ieu vos perdonarai Tot francamen; qu' estiers non er ja bos, Si de bon cor non es faitz lo perdos.

Mahi domna, tro que m fezest gelos Non fezi ren mas al vostre plazer; Mas anc gelos non ac sen ni saber, Ni ren non sap gelos que s ditz ni s fai, Ni hom non sap los mals que gelos trai, Ni patz non a gelos mati ni ser, Ni en nulh loc gelos uon pot caber, Per que vos deu plazer quar m' en partrai : Qu' assatz val mais a sellui qu' es lebros Que ges, sivals tug non son enueyos.

Fe que m devetz, si be us sui aziros, Prendetz comjat de mi qu' ieu 'I pren de vos.

XLII. Gui von Uisel.

Diez Leben und Werke der Troubadours 540. Biographieen der Troubadours. No. LIV. p. 52.

I. Rayn. III, 377. Gedichte No. 568 I.

Anc no cugey que m desplagues amors, Ni m tornes tan ad enuech ni a fays, Quar manthas vetz ab rae mezeis m' irays Quar anc un jorn dezirei sas dolors; Mas ieu cum folhs cujava fos honors, Quar amava leyalmen ses bauzia; Mas ara vey qu' en amar no m valria Re meuhs d amor, per qu' ieu d' amar mi lays.

De totz mestiers es dessemblad' amors, Quar menhs hi a de pro selh qu' en sap mays, Qii' ab pauc de be fay los folhs ricx e guays, E 'I profiegz es totz dels gualiadors, Per que m sembla qu' amar sia folhora; Doncx be mi suy entendutz en folia,

44

Qii' anc ses amor no saubi viur' un dia, Ni anc ses ben tan de njal hom non trays.

Pero, si fos aitals cum soi amors, Non dic ieu ges que la valgues nuihs jays, Qu' ilh lonhavâ de cossii"S e d' esmays Silh qu' eíon sieu, e 'ls teni' en doussors; Pueys cra pretz e largueza et honors, Essenhamens, sabers e cortezia; Que baisset tot quau falset drudaria, E siuon tot, al menhs areire s trays.

Mas era es aitals tornad' amors Qu' ans que sapchau quals es pros ni savays, Volon amar las dompnas ab essays, Per que camjon plus soveu amadors; Et esta piegz us usatges qu' es sors, Que ses amor pot hom aver amia; Non dirai plus, per que quar mielhs chastia, Quant 0 ditz gen amicx, que quan s' irays.

Mas empero sitot m' a moit amors, Si m dey tener qu' en trop dir no m' eslaya, Que ben leu er alcun amans verays Cui seria mos castiars languors ; Et a fin drut deu hom faire socors, E non blasmar tan cum sec dreita vîa, Quar tot son dig e son afar perdria, Entro s' amors per si mezeissa s bays.

E s' amors val, ylh val per NA Maria, On es beutatz e cortezi' e jays.

II. Rayn. III, ".79.

Ges de chantar no m falh cor ni razos, Ni m falh sabers, si chans m' era grazitz ; Mas ieu era vas amor tan falliitz, Per qu' ai estat marritz e cossiros ; E pus fagz m' es del falhimen perdos, Deserenan mi coven a chantar, Pus en mi dons puesc a totz jorns trobar Novelh sen, novolha valor, E beutat plus fina e maior.

Tan 8on plazens e bellas sas faissos De lieis qu' ieu ara, o bel parlars chauzitz, Que quan la vei me cug far ysáernitz; Et ieu m' espert on plus m' a belh rospos, E de paor vau fenhen ochaizos, Com s' ieu era vengutz pcr autre afar, E tot aisso ven me per sobramar; Quc ja 1)0 m feira tal paor, Si no m vengues de fin' am. r.

45

Totz temps seiai de prej'ar temeros; S abetz per que ? quar sui d' amar arditz : Quar miels quier hom un don quant es petitz, No fai un gran don tug son euveyos; E per aisso quar es tan rics lo dos, Sitot lo m vuelh, ieu r.ou I' aus demandar; Pero be sai, s'elha lo m volgues dar, Qu' ieu agra del mon la melhor, Et elha '1 pus fin amador.

Ab meynhs debe me pogra far joyos, Mas no m' en es tan de joy escaritz, Ni non lo 'lh quier que non seri' auzitz, Mas parli m' en quar en sui cobeytos; Q' uzatges es d' orae qu' es amoros, Quan plus non pot, se deleyt eu parlar; Et ieu sivais, pus al re nou puesc far, Ten mi lo parlar ad honor, Mas paor mi fau parlador.

Sivals aitun dirai en mas chansos Totz sos fins pretz es de fin joy guarnitz, Se i fos merces qu' es de totz bes razitz ; Mas en lieys falh, et ieu volgra que j' fos, Quar trop hi ai gran dau manthas sazos; Et enquer m' es phis greu a sufertar Qu' om eu mi dons puesca ren esmendar: Mas ja no 'lh calgra csniendador, S' agues raerce de raa dolor.

Dou' Alazaitz, d' aitan vos faitz lauzar A tot lo mon, c' a mi non cal parlar; Mas ja dieus no m don ben d' amor, S' ieu nou am pns bell' e melhor.

ni. Rayn. III, 381. P. 0. 262. L' autre jorn, cost' una via, Auzi cantar un pastor Una chanson que dizia: „Mort m' an semblan traydor!" E quant el vi que venia, Salh en pes per far m' onor, E ditz: „Dieus sal mo seuhor, Qu' er ai trobat ses bauzia Leyal araic celador, A cui m' aus clamar d' amor. E quant ieu vi qu' el volia" Far de s' araia clamor, leu li dis, ans que plus dia, Que sofr' en patz sa dolor, Q' ieu r am, e ges no volria

46

Fezes de son inal peior Per dig de lauzenjador: Qni ben ama ben castia, E qui conorta folhor Vol qu' om la fassa maior.

El pastre, qu' el mal sentía Tornet son cantar en plor, E ditz: „Mout ai gran feunia, Quar vos aug castiador, Vos que dig avetz manh dia Mal de donas e d' amor, Per qu' ieu sui en gran error: Ar sai que ver ditz Maria, Quant ie '1 dis que cantador Son leugier e camjador."

„Er auiatz tan gran feuuia, Fi m' ieu, d' aquest parlador, Que quant ieu 'lh mostri la via D' esser franc e sofridor, M' apelhet de leujairia; Mas ieu say sufrir aor Tan que, quan prenc deshonor, Dic qne servit o avia; Et apella on peccador, Quan totz lo peccatz es lor."

Ab tan vi venir s' amia, Lo pastor de culhir flor, E viratz li tota via Camjar paranla e color. „Bella, si anc jorn fos mia Ses par d' autre preyador, Er no us quier autra ricor, Mas del tort qu' ieu vos avia Par vencuda e d'amor, Tro que la m fassatz maior."

Elha respon al pastor Que 'lh es sa leyals amia, E feira 'lh sembían d' araor, Si no li fos per paor.

Et ieu qu' ora sols ab lor, Quan vl qu' enuey lor fazia, Laissiey lieys a í' amador, Parti ra d' elhs, e tinc alhor.

IV. Parn. Occit. 260. RTC. 1. L' autre jorn per aventura M' anava sols cavalcan, Un sonet notan,

47

Trobei toza ben estan, Simpl' e de bella faitura,

Sos aignels gardan. E quant ilh m' auzi cantan,

Trais s' enan E pren me pel fren e jura Que tan mala no fi can; E crida: Robi, no s n' an.

2. Toza, bella creatura,

Fi m' ieu, qual forfag tan gran Vos ai fag si m can?

II respos de mal talan;

Quar lei qu' era fin e pura Apellest d' engan.

E Robi venc ab aitan Menassan :

Mas quan me vi m' assegura

E dis que noi penrai dan,

Que trop n' ai eu pres ogan.

3. Quant ilh vi que non a cura Que m fassa re mal estan,

Ilh s' en vai' ploran ; E Robi dis sospiran: Pauc val merces ni dreitura

Lai on poder an. Per qu' ieu tenh a fol aman

Qui las blan: Quar aitals es lor natura, Que dels fallimens que fan Volon que sufram I' afan.

4. Robi laissatz la rancura, E queretz d' aissi enan

Tal que nous engan; Et ieu amarai Duran, Que m vol donar tal centura

Que val un bezan. E vos no m donest un gan

D' aquest an, Ni nous peza '1 desmezura D' est fals maldizen truan, Per que m' anatz eucolpan.

5. E Robi com follatura,

Qui que s' agues dic enan,

Vai s' umilian: Mas ilh no 1' au per semblan, Ans fug on plus 1' esconjura.

E 'l fol sec pregan. Et ieu, que vauc remiran

48

Que faran, Tenc aprop els 1' ainbladura; E pero 110 m cí.chei tan Que no lo3 trobos baizan. E clisscro m' cn gaban,

Qiie ni' en an Querre merces e dreitura A lei don menti cantan: E quc m' en lais ab aitan. Et ieu, que Is vis abrasaan

E baizan, Prec dieu que m do 1' aveiitura Qu' ieu trob domna ses engan, Ab qui fassa so qu' ilh fan.

ParD. Occit. 264. mCN. Gedichte No. 149.

Si be m partets, mala domna, de vos, Non es razo qu' ieu rae parta de can •Ni de aolatz; quar faria semblau Qu' ieu fos iiatz de so dou sui joios. Ben fui iratz, mas eras m' en repen, Quar apres ai dcl vostr' ensenhamen Com posca leu camiar m.a vohintat: Per qu' ara cant d' aquo dou ai plorat.

Plorat n' ai eu, e '1 mager ocaizos M' en veu de tal que no s n' ira camian ; Qu' a mi nou es, si tot s' en vai gaban, Anta ni dans, ni lcis honor ni pros. Quar si m caniiet pcr hii ncsciamen, Lui camiara beu leu plus folamen, Per qu' ieu no I sai d' aquest cambi mal grat: Tan camiara tro 1' aia '1 cors camiat.

Mala domna, :vnc no cugei que fos Que s' ieu perdes no m' o tengues a dan ; Quar r aculhir, don vos sabiatz tan, E '1 gcn parhir ab his plaícus faissos Vos fazian sobre totas valen : Mas araus tol foudat 1' aculhimcn, E '1 gen p.irlar es mesclat ab barat; Et en breu temps vos perdretz hi beutat.

Tan quaat hom fai so que deu cs hom pros, E tau leials quan se gara d' engan : Per vos 0 dic, si beus lauzei cantan Mentr' era '1 digz vertadiers e 'ls fagz bos. Ges per ai.'^su no devetz dir (ju' ieu men, Si tot nous teuc ara per tan valen : Quar qui hiissa so (ju a ben comensat Nou a b(tii prctz per :u|Uo qu' es pasaat.

49

Mala domua faitz m' avetz enoios E mal parlier, don non agra talan ; Pero be sai qu' a mal m' o tornaran E qiie mens n' er prezada ma cansos. Mas non er fait, qiie tant ai longamen Vostre voler volgut euteiramen, Per qu' az iioras m' es tant en us tornat No posc dir sen que vos fassatz foudat.

Adreg fora, si tot non es razos, Que si domna fezes ren mal estan, Qu' om loi celes e 'Is bes traisses enan : Mas aras es passada la sazos, Per queus devetz gardar de fallimen. A vos o dic, de totas o enten, Que si failletz ja no vos er celat; Ans eu vol hom mais dir que per vertat.

Mala domna, lo cor mi part e m fen Quan mi membra del bel aculhimen, Quan V03 mi diest lo baizar car coniprat Per qu' ieus rendei lo fals anel veirat.

Rei d' Arago, domnejan e meten E conquereu conqueretz pretz valen : Cregut avetz bou pretz e comensat; E s' 0 laissatz perdut avetz lo grat.

VI. Ades on pus vey raais apren. Gedichte der Trou- badoun. No. 189. C. 403. R. 1464. N.

VII. Rayn. V, 242. Gedichte No. 697. R.

Ara ra digatz vostre semblan

N Elias, d' un fin amador

C' ama ses cor gualiador,

Et es amatz ses tot enjan,

De qual deu pus aver talan,

Segon dreyta razou d' amor,

Que de si dons sia drutz o maritz,

Can s' esdeve que 'I n' es datz lo chauzitz.

VIII. Be fcira chanso plus soven. Gedichte der Troubadours.

No. 14G5. C. 1466. M. 1467. S. X. Eu tanta guizam men amors. Gedichte der Troubadours.

No. 1468. C. 1469. I. 1470. M.

X. Ja non cuidei trobar. Qedichle der Troubadours. No.

569. I. 1471. C.

XI. L' autrler cavalcava. Gedichie der Trovhadours. No.

549. I.

XII. Nebles pos endeptatz. Qedichte der Troubadours.

No. 530. E. 1472. C. 1473. S.

W«rke d*r Trovbsaoura. Bsnd m, Lieferung I. 4

50

Iin. Nelias a son amador. OedìchU der Tro^ibadmrs.

No. 696. 1. XrV. Nelias de vos vuoiU auzir. OedichU der Trouhadourt.

No. 695. 1.

XV, Nueyt e jorn suy en pessamen. Gedichie der Trou- badffurt. No. 1474. C. cf. No. 1306 u. Rayn. IV, 436.

P. 0. 367.

XVI. A V08 cuy tenc per don e per senhor. GediclUe der Trmbadours. No. 1475. R. cf. Rayn. m, 394.

XVn. Aissi con cell q' en poder de seinhor. Gedicìde der Troubadmirs. No. 670. M. cf. No. 17.

XVIII. Ben es camjatz eras mos pensamens. Gedichte der Troubadours. No. 789. M. cf. No. 788.

XIX. D' amor nom puesc departir ni sebrar. Gediclde

der Troubadours. No. 1476. M.

XX. Per qal forfag ni per qal failhimen. GedicUe der

Troubadours. No. 1477. M. cf. No. 81.

XXI. Vas vos soplei vas cui ai mes m' entensa. GedicJUe der Trmbadmirs. No. 787. M. cf. No. 108.

XLIII. Ebles von Uisel. Diez Lehen und Werke der Troulbadours 640.

I. Rayn. V, 139. Ged. No. 1478. D. Gu', ie us part mon escien Un joc don serez conquis, En qal cuidatz q' om moris .... Que tota una nuoit d' avenz Jacsez ab lei don es gaiz, 0 us tengues us dels Algais En lega lo terz d' uu dia; Chausez qal volriaz mais.

n. Rayn. V, 139. Ged. No. 1479. D. En Gui, digaz laqal penriaz vos, E non mentez, sitot vos faiz feignenz, Capa de pers un mes denant avenz, E grans osas afaitadas ab ros

Tro a kalenda maia, 0 tot r estiu dona cortesa e gaia?

III. En Gui, digaz al vostre grat. Gedichte der Trou- badoun. No. 1480. D.

XLIV. Elias von Uisel.

Diez Leben und Werke der Troubadours 640.

I. Rayn. V, 143 Elias d' Uisel respondet a la cobla

á' EN Gaucelm Faidît: Ben auria obs pans e vis, etc. Ged. No. 1481. H. Gaucelm, ieu meseis garentis Que non ai d' aver gran largor, Que non taing que vos desmentis; S' ieu sui paubres, vos avetz pro argen, A Guilelma la pro e la valen, Jensor pareil non a de lai la mar A lei de soudadera e de joglar.

n. Manens foral francs pelegris. Oedichte der Trouhadoun. No. 1482. D.

XLV. Maria von Ventadour.

Diez Leben und Werke der Troubadours 640. Blogrraphieen der Troubadours. No. LXXIX. p. 68.

I. Rayn. IV, 28. Parn. Occit. 266.

Gui d' Uiselh, be m peza de vos, Quar vos etz laissatz de chantar, E quar vos i volgra tomar: Per que sabetz d' aitals razos, VoiU que m digatz si deu far engualmen Domna per drut, quan lo quier francamen, Com el per lieys tot quan tanh ad amor, Segon lo dreg que tenon 1' amador.

Domna, NA Maria, tensos E tot chant cuiava laissar; Mas aoras non aus mudar Qu' ieu no chant al vostre somos : E respon vos de la domna breumen, Que per son drut deu far comunalmea Com el per lieys, ses garda de ricor; Qu' en dos amics non deu aver maior.

Gui, tot 30 don es cobeitos Deu drutz ab merce demandar; E domna deu l' o autreiar, Mas ben deu esguardar sazos; E '1 drutz deu far precx e coraandamen, Com per amigua e per domn' eissamen ; E domna deu a son drut far honor, Com ad amic e no com a senhor.

Domna, sai dizen entre nos Que, lai on domna vol amar, Engualmen deu son drut honrar, Quant engualmen son amoros : E 8' esdeve qu' iU 1' am phis finamen,

52

Li dig e ill fag o devon far parven; E s' a ves lieys fals cor ni trichador, Ab bcl serublan deu cobrir sa dolor.

Gui d' Uiselh, ges d' aitals razos No son li drnt ai comensar: Aus ditz cascus, quau vol preiar, Mas junthas e de genolhos: Domua, vulhatz que us serva hu.ailmen Com lo vostr' om ; e s' ella enaissi 'I pren, leu lo jutge per dreg a traydor, Si s fai pariers e s det per servidor.

Domna, ben es plaitz vergonhos Ad ops de domna razonar, Que no tenha celni per par Cui aura fag un cor de dos. 0 vos diretz, e uo us estara gcu, Qu' el drutz la deu amar plus leialmen: 0 vos diretz qu' ill son par cntre lor, Que re no iU deu lu drutz mas per amor.

XLVI. Elias von Larjols.

Diez Leben und Werke der Troubadours 541. Biographieen der Troubiidourá. >'o. LV. p. 53.

I. Rayn. III, 351. Parn. Occit. 98.

1. Belhs Guazans, s' a vos plazia

Ben fora sazos

Qu' el vostre cors belhs e bos,

Humils, de doussa pavia,

Fos d' araor tan cobeitos,

Pus negus non es tan pros Que us 0 digua, ni que ja sapcha tan Que vos o aus dir, ni que vos o man.

2. Qu' ieu sai qu' a vos tanheria

Amics cabalos,

Tals don res a dir nou fos,

Aitals cum ieu chauziria ;

Farai n' un tot nou qu' er bos,

E penrai de las faissos De quadaun de las melhors qu' anran, Tro vos uiatz cavaher beiiostan.

3. N Ayroars uie don sa coyndia,

En Trcncaleos

Sa gensozia, En Raudos

Donar ([u' es la senhoria, El Daifis su.s bcllis respos, Eu Peyr cuy es Monleos

58

Do m son giiabar, e volrai d' EN Brian Cavallairia, e '1 sen vuelh d' EN Bertran.

4. Belhs Castellas, cortezia

Vuel aver de vos,

E voh-ai que m do Neblos

Covit que phis non penria,

EN Miravalh sas chansos;

E Po3 de Capduelh do nos Sa guayesa, EN Bertran la Tor man Sa drecheza mi do, e no tn soan.

5. Aitai 1' auretz ses fadia

Guai et amoros,

Belha, ben fait e joyos,

E ple de cavallairia;

Et es ben dreytz e razos

Que vos 1' araetz et elh vos, Qu' assatz seretz ambeduy d' un semblan; Sol uon crezatz fiils lauzengier truan.

II. Rayn. lU, 352.

1. Amors be m' avetz tengut En vostre poder lonjamen,

Qu' anc no i puec trobar chauzimen, Ni merces no m' a valgut Ab vos, per que fatz fallensa, Quar a lieys no raostre mos mals Cui sui hom litges naturals,

Qu' ieu non 1' en aus far parvensa.

2. Et auriatz m' ereubut, Amors, e fag ric e manen,

Si m donavatz tan d' ardimen Que mon fin cor esperdut Per sobrar de benvolensa

Li mostres una vetz sivals;

Ja pueis no us quezera ren als, Si m fessetz tanta valensa.

3. Qu' ieu fatz semblansa de mut Quan vey scn guai cors covinen De la belha en cui m' enten.

Si '1 tenc mon cor escondut Qu' ieu non 1' aus dir per temenSa Cum H sui francs, fis e lials Amicx en totz luecx, e cabals, Que d' als non ai sovinensa.

4. Ges no m' es dessovengut, Domna, vostre plazer plazen Que m fezetz al comensamen

Don m' avetz viu deceubut;

Car comprey ma conoyssensa E vostra beutat qu' es aitals Cum belha rosa e belhs cristals,

Pus ab vos non truep guirensa.

5. Dona, si dieus vos ajut,

Pus conoissetz so que us es gen, Conoscatz quo us am finamen, Ni cum mi tenetz vencut, Ni cum trac greu penedensa, Ni cum sui vostr' amicx corals, Ni cum anc ves vos no fui fals, Ni cum vostr' amors m' agensa.

6. El senhoriu de Proensa Es vengutz senhers natiu'als

A cui no piatz enjans ni mals, Ni cobeytatz non 1' agensa.

7. En Blacatz, vostra vaíensa Es de totas valors eguals,

E sapchatz s' ades etz aitals

Non trobaretz qui la us vensa.

UI. Rayn. lU, 354.

Car comprei vostras beutatz E vostras plazens faissos, Dona, e 'I semblan amoros E 'I vostr' avinen solatz, Quar no us aus mos talans dire, Ni de vos no m puesc partir, Ni d' als no son mey cossir, Ni nulh joy tan non dezire.

Ben tart serai deziratz, Avinens dompna, per vos, Tant etz aut' et ieu suy jos, Si no us vens humilitatz Vostre cors per cui sospire, Don ai fag maint greu sospir; E sai que non puesc guerir, S' umilitatz n' es a dire.

Anc no us dis ben acordatz, Dona, tan sui temeros, Co U3 am e 'n sui enveios, Car no sui de vos privatz ; Pero be m pens e m' albire Que V08 sabetz mon albir; Veus so que m fai esbaudir, Qu' ieu d' al re no soi jauzire.

Ben sui jauzens et iratz, Dona, quan sui denan vos ;

65

Iratz sui, quar a rescos No us aus dir mas voluntatz, E sui jauzens quan remire Vos qu' ea la genser que s mir, Mas mey huelh me fan falhir, S' al dezir me fan aucire.

Ben es mortz qui a pensatz Viu ni dezaventuros D' aisso don es cobeitos, Don nulhs joys non 1' es donatz; D' ^ital mort suy ieu sufrire Per vos don no m tuelh ni m Tir; E, si m metetz en azir, Tem que totz lo mons m' azire.

Bona dompna, s' a vos platz, Merce us quier, que qnan cossire De vos qui etz ni m' albir, merces no m vol venir, Mortz sui senes contradire.

Comtessa, nulh mal cossire Non es qu' om de vos cossir, E tenetz cort de servir E de solatz e de rire.

D' En Blacatz no m tuelh ni m vire, Ni de son pretz enantir, Que tan non puesc de ben dir Qu' ades mais no y truep a dire.

IV. Parn. Occitan. 96. Hs. E.

Amor, be m platz e sap bo Quar per vostres faitz vilas, Mensongiers e soteiras, Vos mesprendon tug li pro. Tot per la vostra faillida Vos fui quascus eus oblida, E pels fols captenemens Que faitz tan desavinens.

Amor, ieu vi la sazo Que vos eratz fiors e gras; Ar vei que 'ls plus sobeiras En tenon tug mal resso: Qu' aissius es enmalezida Vas cels queus an obezida, Qu' es mensongiers e volvens, E sirves los dessirvens.

Amor, aissius dic de no, Qu' ieu no soi ea vostras mas. Éspanrìer ea de TÌlas

56

Qui 86 met en vostre pro. E gart me dieus d' aital vida, Que ja no m si' escarida Qa' ieu vos si' obediens Ni m torn els vostres tormens.

Amor, ieu no sai baro, Tan sia joves efas, Que mezes dos astezas Nius servis ses guizardo. Per que cels vos an gequida Queus an longamen servida; Quar meins n' a de jauzimens Qui plus vos ser lialmeus.

Al valen rei de Leo, Qu' es senhor de Castelas, De cui soi amics certas, Tramet si 1 platz ma canso. E s' es ben per lui grazida Meils n' er cantad' et auzida; Quar el es sobre 'ls valens La res cortez' e manens.

Y. RajTi. Lex. Rom. I, 420.

Bon' aventura don Dieus A mos haelhs et a mon cor, Quar an la gensor chauzida Del mon e la plus avinen; E no y menti, mon escien, Ans sai e conosc que vers es Qu' enaissi m venha de leys bea, Cum ieu cug ver dire; E s' ieu men, ja no 'n sia jauzire.

E pero vuelh esser sieus Lialmen e de bon cor, Quar es la plus yssernida; E ja non trobara conten De beutat ni d' ensenhamen, Ana puesc ben dire que sieus es, Qu' el plus ric seuhoriu s' es mes, Qu' en tot lo mon se mire, Per qu' ieu li suy leyals hom e servire.

Si totz lo mons era mieus, Non auria gaug mon cor Ses lieys, que tant es grazida, Cuy am e dezir finamen; E, erguelh ni fallimen Fas quar la prec ni '1 claro nierces, Ja '1 sieu gen cors guai e curtes,

57

S' a lui plai, no s n' azire,

Qu'al fol deu hom sas foldatz laissar dire.

Si tan gen muri Andrieus, Non araet miels en son cor Qu' ieu fas lieys, qu' ai encobida. No sai si m fas foldat o sen, Quar en tan honrat loc enten ; Per Dieu, Amors, si foldatz es, Me perdonatz est uescies, Qu' ie m laiòsaria aucire Ans qu' en partis mon cor ui mon dezire !

Nulhs afans no m' es grieus, Tau la dezir eu niou cor! Quar tau 1' aurai servida, Prec li, per sou belh chauzimen, Si paratges la y defen Q' umilitatz hi 'n retengues; Qu" Amors m' a si lassat e pres Que no sai on mi vire, Ni no sai ieu de que me puesca rire.

Chanso, hi comtessa valeu De Savoya, ou fiu pretz es, Me saluda, e "1 pros marques; E sapchas li ben dire Qu' el genser es qu' en tot lo mon se raire.

VI. Rayn. Lex. Eom. I, 422.

Conoyssens suy a mon dan, Dompna, quan conosc en vos Lo phizen sembhin amoros E '1 vostre guai cors prezan, Qu' anc pueys uon ac poder eu me Que m pogues de vos estraire, Ni vas degun" autra traire, Ni a vos, dona, cLamar merce.

Mas boD cor ai del afan, Dona, que ieu trac per vos; Quar bos senhers reu bos guiardos, Qui be 1 í^er de voluutut grau. Servida us ai per bona fe, Ab beu amar, ses cor vaire; E si pu3 y pogues faire, Ja no m' en tarzera en re.

Ges no m lau ni m vau corajadan, Avinen dona, per vos, Ni es mais del cel en jos Nulh' autra que ieu nm tan; E fas eflfortz, quar no m reore,

56

Valen dompna, de bon aire, Pufl no U8 au8 mon cor retraire, Ni preyar que m fasaatz nulh be.

Ben podetz far vostre coman Qu' ieu non ai poder en vos, Ni suy de tan poderos Que mon fin cor, sea enjan, No us au8 far saber, ni 8 cove; Mas ieu, cum boa aufertaire E cum fia leyals amaire Sofrirai, qu' a aofrir m' ave.

E quar no us aus far aemblan, Dona, dregz fora de voa Voatra merce bona fos, Que U8 anasaetz albiran Quo V08 am e us vuelh e us cre, E U3 auy de ben razonaire; Quar adoncs no m tengra guaire Lo maltratz que per vos mi ve.

VII. Amors, que vos ai forfag. Gadichle der Trovòadourt.

No. 210. C.

VIII. Ben deu hom son bon seignor. Gedichte der Trou-

badmrs. No. 914. S. cf. 913. C.

IX. Mas camjat ai de far chauso. Gedichte der Troubadours.

No. 1483. C. cf. 1072. R.

X. Morir pogr' ieu sim volgues. Gedichie der Trovhadours.

No. 1484. C. 1076. R.

XI. Pus la belha quem fai doler. Gediehte der Troubadours.

No. 1485. C. 1081. R.

XII. Pus vey que nulh pro nom te. Gedichte der Trou-

badours. No. 1486. C. 945. I.

Xm. Si la beiham tengues per sieu. Gedichte der Trou-

badùurs. No. 1487. L cf. 989. E.

XIV. Una valenta. car sol es avinenta. Gedichte der

Troubadours. No. 1488. I. 1489. N.

XV. En atretal esperansa. Gedichte der Troubadours.

No. 946. C.

XLVII. Cadenet.

Diez Leben und Werke der Troubadoors 542. Bíographieen der Troabadours. No. LYL p. 53.

I. Rap. m, 245. cf. Ged. No. 943. Longa Bazo ai estat ras amor Humils e francs, et ai fait son coman En tot quan puec ; qu' anc per negun afan Qu' ieu en sofrÌB, ni per nulha dolor,

50

De lieys amar uou parti mon ooratge Vas qui m' era rendutz de bon talen, Tro qu' ieu conoisc eu lieys un fol usatge De que m dechay, e m' a camjat mon sen.

Agut m' aura per leyal servidor, Mas tan la vey adonar ab enjan, Per que s' amor no m platz dezerenan, Ni m pot far be qu' ieu en senta sabor; Partirai m' en, qu' aissi m' es d' agradatge, Pus qu' elha s part de bon pretz eyasamen; E vuelh alors tener autre viatge, On restaure so que m' a fag perden.

Be sai, 8i m part de lieys ni m vir alhor, Que no 1' er greus ni so tenra a dan; E si cug ieu saber e valer tan Qu' aissi cum suelh enansar sa lauzor, Li sabria percassar son domnatge; Pero lays m' en endreg mon chauzimen; Quar assatz fai qui de mal senhoratge Si sap partir, e lunhar bonamen.

En patz m' en part, mas quan cossir 1' error, E '1 dan qu' ai pres e '1 destric, lieys aman, Ni quo m' agra trobat ses cor truan, Que m feira ben e m tengra en doussor, No m puesc mudar que non sia salvatge; Mas conort mi, qu' auzit ai dir soven, Qu' ades pass' om premiers per lo folhatge, E pueys tanh be qu' om s' an reconoissen.

Ai! cum cugey fos dins d' aital color Cum m' aparec deforas per semblan; Et en aissi cum ilh a beutat gran, E cum val mais giiardes genser s' oaor; Et en aÌBSi cum es de belh estatge, Agues en si mais de retenemen; Et en aissi cum es d' aussor paratge, Contra son pretz temses far falhimen.

Ja non degra far beutatz son estatge, Ni remaner en domna autramen, Si non guardes s' onor e son paratge, E non agues en se retenemen.

II. Rayn. III, 247. Ged. No. 25. B. 684. C. 1489. R. 1490. S. Amors e com er de me! Ja sui tomatz en 1' afan De que m' alarguetz antan En aissi del tot lo fre, Per vezer ja poiria

60

Be ni gen viure ses vos; Be ni gen no, uias vinria Seguramen cum ([ue fos, Aissi cum vey viur' assa«z, Ses vos e ses vostr' ajuda, De ricx e (V alezeratz Qu' an la vergonba perduda.

De tot autre guerrier cre Que s pot hora defendr' ab brau, 0 metre 1' escut denan Savals entre lui e se, 0 s' estrem' om de sa via, 0 3 met en un luec rescos, 0 'lh val fors' o gualhardia, 0 gienhs, o defensios, 0 castelhs, o fermetatz, 0 amics, 0 bon' ajuda, Mas selh que vos guerreiatz Vai menhs on plus s' esvertuda.

Ai! de mon cor, quar uo ve De lai on remas antan Amors, a vos o deman, Ma donììia per qu' ei rete, Vau vezer si '1 me rendria : A 1' anar suy ieu cochos, Mas al tornar cum seria! Be fari.i d' un dan dos. Mais me notz A DIEU SIATZ, Que DIEUS VOS SAL no m' ajuda: Dona, 8i no fos comjatz, Bona fora la venguda.

Tres letras de 1' A B C Aprendetz, plus no us demau: A, M, T; quar atrctan Volon dire com: AM TE. Et ab aitan de clercia Auriam pro ieu et vos. Empero mais ieu volria 0 e C mantas sazos, Pueys 8' ieu dizii: „diguatz, Dona, vos faietz ra' ajuda?" leu crey quc vos seriatz De dir OC aperccubuda.

Bona domna, tart m' ave Qu' ieu vos digua mon talan, Et aquo pauc e duptan, E per tot po no m recre; E quar voatra companhia

61

Es totii d' omes gilos, Us amicx ae tauheria, Dona, eatie me e vos; Quar ieu tem e vos duptatz, Per que y aura ops ajuda; E per que nou comeusatz, Boua domua, es perduda.

L' anars, bona domna, m platí Vas vos per respieg d' ajuda; Pero quau m' ea sui toruatz, leu trob ma peua creguda.

Lauzeugier, beuastr' aiatz, Quar m' etz de tau bon' ajuda, Qu' ab vostre mentir m' onratz, E vcrtatz non es saubuda.

IIL Eayu. IH, 249.

Ab leyal cor et ab humil talan, Venc vas amor per mostrar mos greus mal» Qu' ieu ai sufertz grans e descominals, Per lo dous ris e 1' amoros semblan Que m fetz mi dons al prim esguardamen, Quao pres mon cor e muu fin pessamen, E suy mi mes el sieu ric seuboratge.

A vos, amors, vuelh mostrar en chantan, Quom pres mi dons, ni per que, ni per quals, Ni ou me mes sos boms fis e leyals ; A pauc de be suy pres e malauan, On m' a tengut seues tot chauzimen, Non sol un au, ans crezatz certameu Seran complit set ans al prim erbatge.

Tot suavet, amors, mi venc denau Mostrau els huelhs guays semblans e cabals, Et ab merce, quar non es hom carnals Que ja pogues desviar mon talau, Per lo sieu ris que m fes tan doussamen, Que m fon avis merce n' agues breumen; Quar m' o cugei couosc que fis folhatge.

Qu' ieu la triey, segon lo mieu semblan, Per ia melhor de las aut.as reyals; Et a teugut mon cors en sos òstals, Ab son ric pietz, sobr' els autres prezan: Si quo '1 solelbs sobr" autr' alumnamen Nos rea clardat, beu pucsc dir eyssamen Qu' ilh es clardatz, e reut alumenatge.

Lo dous cossir del belh cors beaestan Agreuia mout mas dolors e mos mals Que de plorar rendon mos huelhs venals

Per sa beutat que m' es tot jom denam Que per semblan m' auci en pessameo, Per que conosc qu' aucir m' a planamen Si 'n breu vas me non domda son coratge.

E doncs, amors, fessetz per me aitan, Qu' en ben voler siatz ab me enguals, Que m destrenguatz mi dons d' aitan savals Que '1 sapcha bo, e m' en fassa semblan; Quar ieu 1' am mais de nulha ren vÌA'en ; Et avetz mi fag alegr' e jauzen Quan ieu de lieys aurai pres senhoratge.

A Mon Dezir, t' en vai chanson breumen, E di '1, si '1 play, que per son chauzimen Li sapcha bo que ieu 1' am d' agradatge.

IV. Rayn. HI, 251.

1. S' anc fui belha ni prezada, Ar sui d' aut en bas tornada ; Qu' a un vilan sui donada, Tot per sa gran manentia;

E murria,

S' ieu fin amic non avia

Cuy disses rao marrimen, E guaita plazen Que mi fes son d' alba.

2. leu sui tau corteza guaita, Que no vuelh sia desfaita Leials amors a dreit faita; Per qu' ieu sui guarda del dia

Si venria, E sel qui jay ab s' amia Prenda comjat francamen,

Baizan e tenen,

Qu' ieu crit quan vey 1' alba.

3. Be m plai longua nuegz escura, E'l temps d' ivern on plus dura, E no m' en lays per freidura Qu' ieu leials guaita no sia

ïota via; Per tal que segurs estia Fins drutz quan pren jauzimen De domna valen, Dei ser tro en 1' alba.

4. S' ieu en un castelh guaitava, E fals' amors y renhava, Fals sia ieu si no celava

Lo jom aitan quan poiria ; Car volria

68

Partir falsa drndaria D' entre la corteza gen ; Guait ieix leialmen, E crit quan vey 1' alba.

5. Ja per guap ni per menassa, Que mos mals maritz me fasaa, No mudarai qu' ieu no jassa Ab mon araic tro al dia;

Quar seria

Desconoissens vilania,

Qui s partria malamen Son amic valen De si, tro en 1' alba.

6. Anc no vi jauzen

Drut que '1 plagues 1' alba.

7. Per so no m' es gen,

Ni m plai quan vey 1' alba.

V. Rayn. IV, 281. Diez 544. Ged. No. 1410. B.

De nuilla ren non es tan grans cardatz Cum d' omes pros, e car n' es carestia, Fai n' a plaigner uns pros qan se cambia; Et eu dic lo pel vescomt de Burlatz, C' auzit ai dir q' es de bon pretz camjatz, Car no il platz jes aitan cum sol valors; Eu non dic jes per so q' a mal so tenga, Enanz o fatz per respeig que reveigna; Que vida es anta e desonors Qui non a pretz segon q' es sa ricors.

Que hom non es tan pros ni tan prezátz Que non aia blasme de cui que sia; E si us fols li ditz mal per foUia, Jes per aiaso no s tenga per blasmatz, Enanz s' én deu tener per ben lauzatz, Que blasmes es del fol al pro lauzors; Per qu' eu li prec que mon conseill reteigna, E cum se sol captener se capteigna, E laisse dir als nescis lor follors, Que ill conoissen en diran pro d' onors.

Qu' ieu ai auzit mal dire d' EN Blacatz, Que per aisso non i s refrenet un dia, E d' EN Raimoa Agout que tan valia, E del marques de cui fon Monferratz; Que per aisso non semblet nuilla iratz, Ni non tolgron benfaig a cantadors. Pauc vos ama, vescoras, qui us enseigna Que de ben far ni de pretz no us soveigna; Leu anra fait vostre fins pres son cors,

64

Si non avetz amics e lauzadors.

De las domuas mi platz be lur honors De Caherci, e voiU mal als seignors.

VI. Rayn. IV, 418. Diez. 545. Ged. No. 1411. B.

1. Beu volgra, s' esser pogues, Tot io mal qu' ai fag desfar, E '1 bes qu' ieu uon ai fag far. Ai! cum m' en fora ben pres, Si '1 bes fos mals e '1 mals bes ; Aissi uo m calgra doptar, Ans fora lo bes taut grans Qu' ieu fora pars d' uu dels saus:

Aras uou sai cum s' auara de me, Tant son li mal gran e petit li be.

2. Taut mi sent ves dieu mespres Qu' ieu m cuiei desesperar; Mas vei qu' ieu nou o dei far, Car maiers es sa merces

Qu' el mieus graus pcccatz nou es;

Aisso m fai assegurar.

Pero ben volgra tres tans

Viure sai de jorus e d' aus Ab sa honor, per miels trobar merce, Cum 1' ai estat fals e de mala fe.

3. Beu sai, si ja m val merces, Que raerces sera ses par; Sol aisso m deu esglaiar; Car re plus fag nou agues Mas las setmanas e 'ls mes

E 'ls ans qu' ai laissatz passar Qu' ieu uun fui de dieu membrans, Sol aisso m deu esser dans, Car guizardou no fai hom de uon re, E quier I' a tort qui non a fag de que.

4. Vers Iliesu Christz, uo vos pes Si de reu vos aus preiar; Merces! uo m laisses cobrar Al diable que m tonc pres;

E s' auc fis ren que il plagues, Al cors, vcudetz tot car, AI cors qu' a faitz los enjans En sia faitz lo demaus; Lo cors n' aia la pena que il cove, Qu' el a trait n os e s' arma e se.

5. Beu sai (lu' a tart mc sui pres Vas dieu de mercc clanuir; Mns V08 mi maudetz, so m par,

65

Que, qual ora ojï ieu vengues,

No ra soauariatz ges,

E íora temps d' a^bergar ;

Pero ben volgra enans

Laissar mos faillimens grans, Qu' en vostra cort non pot intrar, so crc, NuiUs hom tachatz de nuiUa laia re. 6. Segles desleials, truans,

Vils enseiuhaires d' enjans, Ab vos non a nuills hom honor ni bc, Pois ama dieu ni '1 tem ni '1 blan ni '1 cre.

VII. Rayn. Lex. Rom. I, 360. Ged. No. 275. S. No. 951. E.

No. 1409. B. Diez. 544.

Oimais m' auretz avinen De chantar e de solatz, Vos autras, a cui joy platz, Quar tan trob de chauzimen Que mandamen n' ai sivals; E si m creissia '1 cabals De joy, mais m' alegraria; No per tan que be poiria Mon cor destrenher d' aitan, Que ja nulhs hom a mon chan Gran joy non oonoisseria.

Pero, joguan e rizen, Deu esser quetz e selatz Qui savis es e membratz, Et ieu suy be d' aital sen Que no m' es hom tan corals Que no m sembles deslials, Pueys trop mon joy m' enquerriai, E selh que mielhs cuiaria Saber mon cor demandan, Sabria n' al cap del an Aitan cum lo primier dia.

En ren, al mieu escien, Non a ops hom tan senatz Cum eu amor, quar si amatz E etz de leugier talen, Seretz de parlar venals, E de trop parlar ve mals; Sabetz qu' om en pert s' amia? Per que sens i tanheria Que capdeles lo talan, Qu' aissi vay amors enan, Et dechai per leujaria.

'WMk« d*r Trouba<laur>. Band III. Liaforung 11. 5

Res, dona, no m' es tan gen Coma quan vos m' esguardatz, Sol qu' ^ls huelhs fossoa mandatz Del cor, qu' als no vau queren. Ai! qu' ai dig? Es vos donc tals Que ja m fassatz semblan fals? Non ges pero tan vobia Gauzir, domna, si us plasia Essems lo joy e 1' afan ; Qu' ieu 0 dic quar o vueih tan, E per aisso dic folhia.

le us am per vostre cor gen, E us am quar ades gensatz, E us am quar i es beutatz, E us am quar etz avinens, E vos am quar etz leyals, E vos am quar etz cabals, E us am per vostra conhdia, E us am per plazea paria, E us am quar etz ses enguan, Qu' aissi etz facha a guaran, Que mais ni meins no i tanhia.

Si '1 reina non sufria, Valors del tot dechairia, Helionors, que donan, Ad horior e ses enjan, Melhura son pretz quec dia.

Vm. Rayn. Lex. Rom. I, 3G2.

1, Aitals cum hieu seria,

Si '1 poder n' avia,

Volgra que fos

Qui n' es poderos; Qu' ieu seria gen tenei ì D' armas e de vestimens, E seria larcx conduchiers, E seria en cort ufaniers, E volria domnas vezor, E soven donar mon aver, E seguir guerras e torneys Et agradar mi a dompneys.

2. Aisso m par que valria

iMais qne raubairia Don vpy coV)eitfi3 'J'otz nosti"^-; l)aro9, Que ni vos es pbis manens Qu' us aiitrrs e vostms geus, Ajustaraii cavalliiera

Ab us guarnimens leugiers, Per plus leu cossegre V aver, 0, si atrobavo poder, Per plus leu fugir, so m pareys; Aisso tolh pretz e '1 descreys. Temps fo qu' om conoyasia

Drutz, quan los vezia,

A las grans messios

Et als belhs dos Et als azautz guarnimens Et als belhs aculhimens, Maier, qui es belhs parlier, Qu' aver totz los bos mestiers; Mas ab gienh ni ab saber No pot hom pretz retener, Si ab faitz no 'ls fai o no 'ls creys; Aissi vai aquesta leys. Nulhs hom per cortezia

No s desviaiia;

E si fon sazos

Qu' om er amoros. E paria jovens, E renhava entendemens, Mas eras qui vai primiers Penre los buous e 'ls boviers, Dizou que sap mais valer; Vos guardatz si 'lhs dizon ver Qni d' aquelh guazanh mezeys Porton malazautz arneys.

IX. Parn. Occit. 113. Hs. I. cf. Ged. No. 727.

1. L' autrier lonc un bos folhos

Trobei en ma via Un pastor mot angoissos

Cantan; e dizia

Sa cansos : amors, le m clam dels lauzenjadors ;

Quar la dolors

Qu' a per els m' amia

Mi fai pietz que '1 mia.

2. Pastre, lauzeugier gelos

M' onren quascun dia, E dizon qu' ieu soi joios

De tal drudaria

Don mi creis honors; E non ai d' autre socors.

Pero '1 paors

r.*

68

Que cil n' an seria

Vertatz, s' ieu podia. Sciiliei-, pos lo fol ressos

De lor gelozia Vos placz, pauc es amoros;

Que lor felonia

Part mans amadors: Qu' ieu pert midons pels trachors.

Et es errors

E dobla folia

Qui en lor se fia. Pastre, ieu no soi ges vos;

Que '1 maritz volria Bates raidons a sazos,

Qu' adoncs la m daria ;

Qiiar per aitals flors Las an li gelos pcjors:

Qu' ab las raelhors

Ten dan vilania

Ei val cortezia.

Rayn. V, 111. Ged. No. U91. D. Diez. 545.

S' ieu trobava mou corapair' EN Blacatz

Un bon conseill leial li donaria,

Mas per mon grat ses conseill o faria,

Qu' euanz qu' el fus del segle trespassatz

S' en departis, qu' el temps que n' es passatz

No il fara ges al maior obs secors,

Anz hai paor qu' inz en cnfern no '1 pegua,

Si tan no fai qu' a Jesu Crist si vegna,

Que r ufana d' aquest segl' e '1 hiuzors

Es en 1' autre marrimenz e dolors.

XI. S' ieu pogues ma voluntat. Oedichle der Troubadours.

No. 94. B. Diez. 543. Xn. S' ieus essii ad amar. Gedicìae der Trouhadours.

No. 1492. C. 1493. E. 1494. M. Diez. 544.

XIU. Non sai cal conseill mi prenda. Gedichte der Trou-

badours. No. 75. B. Diez. 544.

XIV. Aissom (a cora) dona ric coratge. Gedichte der Trouhadours. No. 21. B. 676. E. 677. C.

XV. A (Al) horae meilz non vai. Gedíchle der Trovòadours.

Nu. 302. I. 274. S.

XVI. Az ops d' un chanso faire. OedicíUe der Troubadour».

No. 339. E.

XVII. Ai dousa flors bcuolenz. Qediclde der Troubadours

No. 303. I.

XVIII. Ans quem jauzis d' anior. Oedichte der Trotéadours.

No. 745. C. 746. E.

69

XIX. Ben sui conoissenz a mon dan. Oedichte der Trou-

badours. No. 1495. K.

XX. Camjada 3' es m' aventuia. Gedichte der Trcmhadours.

No. 952. C. 1496. A.

XXI. Meravilh me de tot fin amador. Gedichte der Trauhadours. No. 683. C. 682. L 1497. A. 1498. S.

XXU. Pos jois mi met en via. Qedichte der Troubadours. No. 1499. E.

XXIII. S' ieu ar esdevenia. Gedichte der Trovhadours.

No. 1500. A. 1501. I. 1502. S.

XXIV. S' ieu hueymais d' eras enan, Qedichte der Trou- badours. No. 1503. A. 1504. C. 1505. K.

XXV. Tals reigna desavineu. Gedichte der Trouhadmrs.

No. 99. B. 1506. C. 1507. E.

XXVI. Aissi con cel q' ama e non es amatz. Gedichte der Troubadours. No. 1508. M. cf. No. 1406. B. Werke der

Troubadours I, 164.

XXVII. Tan isui fins e ferms vas amor. Gedichte der Trouhadours. No. 500. M. cf. No. 499. 102.

XXVIU. Ara pot ma domna saber. Oedichte der Trou-

badours. No. 1509. U. cf. Ged. No. 309. 404. 405.

XXIX. Anc mais nuls hom nou fo apoderai;. Gedichte

der Troubadours. No. 1510. G. cf. Ged. No. 743. 744.

XLVÍII. Perdigon.

Diez Leljeu nud Werke der Troubadours 545.

Biographieen der Troubadonrs, No. LTII. LTIII.

p. 5S.

I. Rayn. m, 344. Diez. 546.

Ben aio '1 mal e i' afan e '1 cossir Qu' ieu ai sufert longamen per amor, Quar mU aitans m' en an mais de sabor Li ben qu' amors mi fai aras sentir, Quar tan mi fai lo mals lo ben plazer Que semblans m" es quo, si lo mals no fos, Ja negus bes no fora saboros; Doncx es lo mals melhuramen del be Per q' usquecx fai a grazir quan s' ave.

A fin' amor grazisc lo dous dezir Que m fai estar en tan fina dousor, Que non es mala de que m sentis dolor, Si totz lo mons mi jutjava a murir; Et aia m grat merces que m fetz valer A la belha de cui fatz mas chansos, Qu' ieu li m donei, et anc tan nu m plac dos; Quar qui m dones tot lo mon per jasse No m plagra tant com quan 11 donei me.

70

En amador pogra miels avenir, Tant a de pretz, de sen e de valor, Qu' ilh s' en dera ab mout mais de ricor ; Mas als auctors ai ancse auzit dir Qu' en ben amar em quascus d' un poder ; Et hom paubres hi fai meillurazos, Quant es de sen, contra '1 ric cabalos, Qu' aitan com a meyns de rictat en se, Tan grazis mais qui 1' honra ni '1 mante.

E fin' amors no manda ges chauzir Comte ni rey, duc ni emperador, Mas fin amic e ses cor trichador. Franc e leyal, e que s gart de faihir: E qui non sap aquestz aj'ps mantener Paratge aunis, e si mezeis met jos, Per qu' en amar non es valens ni bos ; Qu' en paratge non conosc ieu mais re, Mas que maìs n' a selh que mielhs se capte.

Fis Jois Honratz, pus tan vos faitz grazir, Per amor dieu, aissi doblatz l' onor Que m retenguatz per leyal preyador, E no vulhatz escoutar ni auzir Fals lauzengiers qu' en amor dechazer Ponhou totz temps, tant suu coutrarios; E vos faitz los morir totz enoios: Si col pechat estenh hom ab merce, Estenhetz elhs, quar per elhs no m recre.

Aitan sapchatz. s' ieu ja ren cug valer, Mo senher Nuc del Baus, qu' es enveios De tot quan tanh a fin pretz cabalos, Mi fai cuiar qu' ab tal gaug mi rete, Cum s' er' ieu pretz qu' elh ama mais que re.

De Monpeslier vai beii a Mon Plazer, Qu' el senher es francs et humils e bos, Et en sos faitz ea d' aital guizerdos Qu' el honra dieu, et tot bon pretz mante, Per qu' el lo creia e 1' enanssa e '1 soste.

II. Rayn. III, 34B.

Aissì cum selh que tem qu' amors 1' ancia, E re non sap on s' esconda ni s guanda, Met mi meteys en guarda et en comanda De vos qu' ièii am scs íicnh e ses bauzia, Quar mielher etz del mon e lu bolaire ; E 8i amors mi fai vaa vos atraire, Si be m folhey, no cug faire folhia.

Qu' aissi m' aveu, dona '1 genscr que sia, Q' us deziriers, qu' ins en mon cor s' abranda.

71

Mi conselha, e m ditz que us aerva e us blanda, E vol que m lais de sercar autra via Per vos ab cui tug bon ayp an repaire; E pus amors no vol que m vir ni m vayre, Si m' aucizetz, no cug que be us estia.

Essenhamens e pretz' e cortezia Trobon ab vos lur ops e lur vianda, E non devetz, b' amors no us es truanda, Merce lunhar de vostra companhia, Qu' ie us clam merce tot jorn cum fis amaire ; E si merces ab vos non a que faire, Ma vida m val trop meyns que si moria.

Pero vers es que per ma leujaria Vuelh mais puiar qne drechura no manda, Qu' ieu tenc lo pueg, e la^ la plana landa, E cas lo joy qu' a mi non tanheria, Qu' amors me ditz, quant ieu m' en vuelh estraire, Que mantbas vetz puei' om de bas afaire, E conquier mais que dregz no '1 cossentria.

Juli Cczar conquis la senhoria De tot lo mon tan cum ten ni garanda, Non gea qu' el fos senher ni reys d' Irlanda Ni coras d' Angieus ni ducx de Normandia, Ans fon hom bas, segon qu' auzem retraire ; Mas quar fon pros e francx e de bon aire, Puget son pretz tan quan puiar podia.

Per que m conort enquer, s' ieu tan vivia, Qu' aia de vos so que mon cors demanda, Pus us sols hom ses tor e ses miranda Conquis lo raon, e 1' ac en sa baylia, Aissi ben dey, segon lo mieu veiaire, De vostr' amor de dreg estr' emperaire, Cura el del mon ses dreg que no y avia.

Domna valentz, corteza e de bon aire, No us pes, s' ieu sui ses gienh e ses cor vaire, Quar esser deu so qu' araors vol que sia.

III. Rayn. III, 348. Ged. No. 149. Tot r an mi ten amors de tal faisso Cura esta selh qu' a '1 mal don s' adormis, E morria dorraen, tant es conquis, En breu d' ora entro qu' hom lo rissida, Atressi ra' es tal dok)r demezida Que m dou amors, quc sol no sai ni sen, E cug morir ab aquest marriraen Tro que m' esfors de far una chanso Que m rissida d' aquelh turmen on so.

72

Be m fetz amors 1' usatge del lairo, Quant encontra selhui d' estranh pahis, E '1 fai creire qu' alhors es sos camis, Tro que li dis: „Belhs amicx, tu me guida." Et en aissi cs mauta gens trahida Qu' el mena lai on pueis lo lia e '1 pren; Et ieu puesc dir atressi veramen Qu' ieu segui tant amor com li saup bo, Tan mi menet tro m' ac en sa preizo.

E te m lai pres on no truep rezemso Mas de ma mort, qu' aissi lor abelhis Entre mi dons et amor cui sui fis; Lor platz ma mortz e lor es abellida, Mas ieu sui selh qui merce no lor crida, Aissi cum selh qu' es jutgatz a turmen, Que sap que pois no ill valria nien Clamar merce, aia tort o razo, Per qu' ieu m' en lais que mot nou lor en so.

Pero no sai qual me fass' o qual uo, Pus per mon dan m' enguana e m trahis Amors, vas cui estau totz temps aclis Al sieu plazer, qu' aitals fo m' escarida ; E tengr' o tot a paraula grazida, Si no m mostres tan brau captenemen; Mas se aunis pel mieu dechazemen, Be fai semblan que m' aia '1 cor fello, Que per mon dan no m tem far mespreizo.

E fas esfortz, s' ab ira joy mi do, Quar en aisso m conort e m' afortis Contra 'I dezir en qu' amors m' a assis, Aissi cum selh qu' a batalha remida, Que sap de plan sa razos es delida, Quant es en cort on hora dreg no '1 cossen, Et ab tot so se combat eyssamen, Me combat ieu en cort e no m ten pro, Que amors m' a forsjugjat no sai quo.

Ai! Bel Esper, pros dompna isseruida, Tan gran dreiz er, si d' amor mal m' en pren, Quar anc de vos mi parti las! dolen, Per tal una que ja no m tenra pro, Ans m' aucira en sa dolza preiso.

IV. Rayn. IV, 420. Verges, en bon' hora Portes lo salvaire, Que el vos honora E us fai joya faire, E '1 pobol que fora

73

Liuratz a maltraire Tos pregues ahora, Sancta, plazen maire, Quar d' ira e d' esmay E de tot esglay Guardatz lo pus laire Que vas vos s' atray.

Domna, doussa e bona, Humil, de bon aire, Ajuda e perdona Ad aquest peccaire; Guarda ma persona D' anta e de mal faire, E m' arma razona Ab lo tieu car paire, Qu' els peccatz qu' ieu ay Fatz ni ditz ni say No m puescan mal faire, Quan del segl' irai.

De gracia plena, Avetz nom Maria, Quar getatz de pena Cui merce vos cria; Liam ni cadena No '1 te ni '1 tenria, Pus qu' ab quarantena Gen vos humilia; Penedensa fai Hom just e veray, E per aital via Va senes esmay.

Regina d' auteza E de senhoria, La vostra franqueza A '1 mon en bailia; De tota boneza Etz roz' espandia, Quar en vos s' ea meza Gracia floria ; Sel frug fon veray Qu' intret ab lo ray En vos, dona pia, Quan r angel venc sai.

Verges, en efansa Nasquet lo dous Sire De vos, ses duptansa, De qu' íeu sui servire, La sna pitansa

74

Mi fassa jauzire Ab gran alegransa Dels bes qu' ieu dezire, Quar gran dezir ai Qu' ieu fos el renc lai Senes tot cossire, On sanh Peir' estay.

V. Rayn. Lex. Rom. 419. cf. Ged. No. 512. 513.

1. Trop ai estat Mon Bel Esper no vi,

Et es ben dregz que totz joys mi sofranlia, Quar ieu me luenh de la sua companha Per mon fol sen, don anc jorn iio m jauzi; Sivals a lieys non eosta re, Qu' el dans torna totz sobre me ; Et on ieu plu.'' m' en vau lunhan, Mejns n' ai de joy e mais d' afan.

2. Si ma foudatz m' enguana ni m' auci,

Ben 68 razos que ja hom no m' en piaiiha;

Qu' ieu suy aieselh qu' en mieg de 1" aigua a banha,

E mor de set; et es dregz, so us afi,

Qu' ieu mueira deziran del be

'îue n' aurai dezirat anc«e;

Et agra 'n tot so qu' en deman,

Si, quan fugi, m fos tratz enan.

3. Si m -jui inespres. que ren non say cossi M' an denan lieys, ni no say com remanha; Quar qui fai so a senhor que nou tanha, Quant hom 1' a bon, franc e lial e fi,

Paor deu aver quant i vc Que perda son senhor e se; E s' ieu pert lieys cuy me coman, l'erdut ai me e joy e chan. . Perdre la puesc, qu' il non perdra ja mi ;

Que eis lo jorn, vuelh que mortz me contranha, Qu' icu ja mon cor departisca ni franha

De lieys, en cuy tan fennamen s' asi, Qu' en tot autr' afar lo mescre ; Mafi lai lo trop do bona fe, Qu' el cor e '1 saber e '1 talan Y trnep acordatz d' un 6emblaii. c Grans merces er quar morrai en aissi,

Senes cosselh, marritz en terr' estranha; Don ai assatz c|ue plor e que complanha, Quar no vey lieys (jue de mort me gueri,

E m gitet (Ìe mala merce. Aihtb! quals pechatz me rete!

Qiie s' agnes movtz estat un an, Si "1 degr' ieu pueis venir denan. Selh quo ditz qu' al cor non sove De so qu' om ab los huelhs no ve, Li miei 1' en desmento ploran E '1 cois planhen e sospiran. Belhs Mainiers, de vos me sove, Qu' ieu us nm mays que negima re ; E, quan no us vey, cug far mon dan, E muer per mi dons deziran.

VI. Rayn. V, 280. Anc no cujei que m pogues far amors Tan de plaser qu' eu fos al seu coman; Mas ara vei q' eu no m posc tan ni quan Partir de lieis, tant es grand sa valors, Q' il m' a conques e m teu en sa bailia, Si que, mon grat, partir uu m' en volria, Qu' en tal dompua m' a fait amors chausir Que val mil tan q' eu non sabria dir.

VII. Ira e pezars e dompna ses merce. Rayn. V, 281 (Str. 2). Ged. No. 1437. 1438. 2. Totz mos chantars Lais qu' anc no m ferou be, Et ab tot joy m' azir e m dezacort, Aissi cum naus cuy vens men' a mal port M' a mal' amors menat no sai perque; Quar s' ieu portes a Dieu tan lial fe, Elh m' agra fag plus aut d' emperador; E qui ama mala dompna ni cre Luenh es do joy e pres es de folhor.

VIII. Entr' amor e pensamen. Gedichte der Troiíbadours. No. 511. E. 1512. A. Parn. Occit. 115. Diez. 545. 546.

IX. Bem dizon s' en mas chansos. Rayn. V, 279. Ged. No. 1513. A. Be m dizon, s' en mas chansos Fezes sonetz plazens o gais, Que mos chans en valgra mais; Et eu, segon mas razos, Taing que fassa motz e sos Qu' il auzon ben c' anc si me plaing En chantan del mal d' amor, E s' ieu chan de nia dolor, Non lor deu esser estraing,

76

Si no m fas sos coindes e galaubiers, C' ab marrimen no s' acorda alegriers . . .

E ja malvaz ni janglos No m tolran tant ric gazaing Si puosc conquerre valor Ab sola lieis cui 'ador, Q' es aurs en poder d' estaing; Plassa mos bes, puois sieus sui domengiers ; A mon dan met gelos e lausengiers.

Cil cui plazon tut bon saber. Rayn. V, 280 (Str. 2). Ged. No. 1514. I. 2. Pero tant m' an dat de lezer Sens e fin' amors, cui rai ren, C' ab mi dons mi fan remaner Amic e leial e sofren: Et a tot 30 c' a lei dei abellir E s' ieu volgues lauzengier consentir, C' ab plaitz d' araor son tos temps enueios, Leu pogr' esser d' amor e de joi blos.

XI. Fis amicz suy, mas enquer non a guaire. Gedichie

der Troubadmrs. No. 1515. C. Xn. Los mals d' amor ai ieu ben totz apres. Oedichu

der Troubadourt. No. 346. B. 1516. S.

XIII. D' amor nom puesc departir ni sebrar. OedichU

der Troubadours. No. 1517. C. 1518. R.

XIjIX. Bernart Arnaut von Montcuc. Dlez Leben nnd »'erke der Troubadours 648.

I. Riiyn. IV, 254.

Ancmais tan gen no vi venir pascor, Qu' el ve guamitz de solatz e de chan, E ve guamitz de guerra e de mazan, E ve guarnitz d' esmay e de paor, E ve guamitz de gran cavalairia, E ve guaraitz d' una gran raaiientia; Qoe tals sol pro cosaelhar e dormir Qu' ara vay gent bras levat aculbir.

Belh m' es quan voy que boyer e pastor Van si marrit q' us no sap vas o s' an, E belh quan vey que '1 ric baro metran So dou eron avar e guillador, Qu' ara dara tala quo cor non avia, E montara '1 pagea qu' aunir solia. Que graus guerra, quant hom no i pot gandir, Fai mal senhor vas los sieus afranquir.

77

Ab nulha gent no trob om tan d' amor Ni tan de fe, segon lo mieu semblan, Com ab los sieus, que ja uo falhiran En nulha re, sol qu' om no falha lor; Mas a senhor qu' els sieus forsa e gualia Non pot hom fe portar ni senhoria, Mas ab los sieus qui los sap gen baillir Pot hom lo sieu gavdar e conquerir.

El mon non a thesaurs ni gran ricor Que si' aunitz, sapchatz qu' ieu prez un guan, Qu' aitan tost mor, mas nou o sabon tan, , Avols cum bos; e vida ses valor Pretz meyns que mort, e pretz mais tota via Honor e pretz qu' aunida manentia, Quar selh es folhs que se fai escamir, È selh savis que se fai geu grazir.

Al pro comte de Tolza mon senhor Prec que '1 membre qu' il valc ni qu' il tenc dan ; E que valha a cels que valgut 1' an, E sian ric per lui bon servidor; Qu' el savis dis que cel qui be volria Esser amatz, ames be. ses bauzia, Car qui be vol baissar ni frevolhir Sos enemics, bos amics deu chauzir.

II. Parn. Occit. 23. R. Rayn. II, 216. Diez. 548. 1. Er quan li rozier So ses flor ni grana, E '1 ric menuzier An cassa per sana, M' es pres cossirier, Tan me platz lor tensa, De far sirventes; Car en viltenensa Au tot bon pretz mes. E car mai Me ten gai Amors que no fai, E 'I bel temps de mai; Ecas soi gai, cui que pes, Tals joi m' es promes. 2. Man caval corsíer Veirem vas Tarzana, E vas Balaguier, Del pros rei que s vana Qu' H pretz a sobrier. Veiu'a ses falhensa Lai eu Carcassea;

78

Mas ges gran temensa Non an li Frauses.

Mas ieu n' ai

De vos sai,

Doinna; que m' esglai

Lo desir qu' ieu n' ai

Del vostre bel cora cortes,

Complitz de totz bes.

3. El armat destrier, Ausberc, lansa plana E bon bran d' acier E guerra propdana, Pretz mai que lebrier Ni brava parvensa, Ni patz en qu' om es Mermatz de teuensa, Baissatz e sotz mes.

E car sai

Pretz verai En V08, cui aurai, Domna, o 'n morrai, Pretz mai car m' es en defes Que s' autra m' agues.

4. Be m plazo 1' arquier Pres la barbacaua, Quan trazo '1 peirior E '1 mur dezenvaua; E per mant verdier Creis la ost e gensa. E volgra 1 plagues Aital capteuensa

Lai al rei Eugles,

Com mi plai

Quau retrai Co m' avetz nb jai, Domua joven, sai, E de beutat pretz coii([ues, Que nous en falh res.

5. Et agra eutier

Pretz, cui quecx soana, S' ab aital mestier Cridea sai: Guiana! E fera '1 premier L' oiirat coms valensaj Quar Hoa sagels es Dc taii breu legensa, Qu' ieu iion o dic gos. Mjus dirai

79

Que ab glai Amors ai. Domna que farai? Si ab V08 no m val merces 0 ma boua fes. 6. Senhor gai

E verai, Que s sap de tot plai Onrar, qu' ieu o sai, De Tolzan e d' Agenes, Malgrat dels Frances.

L. Gui von CavaiUon.

Diez Leben und Werke der Troubadours 560. BiograpLieeii der Troubadours. No. LIX, p. 54.

I. Rayn. IV, 208. Parn. Occit. 270. Diez. 551.

Seigneiras e cavals armatz Ab vassals valens e prezatz, Auran oimais loc e sazon; E mand al Don de Corteson, Sitot s' es ab Frauces juratz, Que nou cuia estar en patz Contra '1 cossolat d' Avignon.

E ja nou vuoill esser celatz Qu' el dans d' aqels del Bautz mi platz : Et ai en ben dreich e razou, Q' ill me fonderon Robiou, Et ancar no m' en sui vengatz; Mas domentres qu' ieu tenc los daz, Lor en cuich rendre guizerdon.

Coms, si voletz esser presatz, Siatz adreitz et enseignatz, Larcs et de bella mession; Q' en aissi us teura hom per bon, Si als estrains et als privatz Douatz, e 'ls enemics baissatz, E c' ;imetz mais dir hoc que non.

Nostre mieitz princes s' es claraatz Reis de Viena coronatz: So sabon ben tuich siei baron; Ar li vai dir tost, Bornardon, Que non giesca de sos regnatz, Si fort ben non era guizatz, Que trop sovens chai eu preison.

II. Rayn. IV, 207. Diez. 552. Doas coblas farai en aqest son

80

Qu' eu trametrai a 'N Bertran d' Avignon, E sapza be que dinz Castelnou son, E li Franceis nos estan d' eviron ; E membra m be de eela cui liom son, Que soven det en broc e 'u esperon; E crit m' enseigna, e desplec mon leon, Per qu' eu o raan a Bertram d' Avignon,

Hoc, a 'N Bertram. A 'N Bertram Folc man com hora esserat Per so qu' el aia de venir volontat, Qu' el jorn estam nos e '1 caval armat; E puois al vespre, can tost avem sopat, Nos fan la gaita entr' el mur e '1 fossat ; Et ab Franceis non an ges entregat, Enans i son maiut colps pres e donat; Et aizo a mais de tres mes passat, E '1 i a pois tot soau sojornat, Pois se parti de nos ses comiat

Bertram Folcon.

IIL Parn. Oceit. 271. Rayn. V, 173. 123. Diez. 553. Senher Coms, saber voh-ia

Qual tenriatz per melhor,

Si r apostolius reudia

Vostra terra per amor,

0 se per cavalairia

La conqueretz ab honor,

Sufertan freit e calor:

Qu' ieu sai be lo qual volria,

S' era homs de gran valor,

Que '1 maltrach torn en legor. Lo Coms de Toloza li respondet: Per dieu, Gui, mais amaria

Conquerre pretz e valor,

Que nuU' autra manentia

Que m tornes a desonor.

Non 0 dic contra clerzia

Ni m' en esdic per paor,

Qu' ieu no volh castel ni tor

S' iou eis no la m couqueria:

E miei onrat valedor

Sapchan que '1 gazanh es lor.

IV. Mantel vil De croi fil. OedicJde der Trouhadours.

No. ir)10. H.

V. Ab tan de aon cum dieus m' a dat. Oedichle dei-

Troubadourì. No. 1520. C. cf. No. 134, B.

81

LI. Albert von Sisteron.

Diez Lebeii und Werke der Troubadours 553. Biographieen der Troubadours. No. LX. p. 54.

I. Rayu. IV, 38. Diez. 555.

1. Monges, digatz, segon vostra sciensa, Qual valon raais Catalan o Franaes,

E met de sai Guascuenha e Proensa

E Liraozin, Alvernh' e Vianes,

E de hii met la terra dels dos reis;

E qixar sabetz d' ela totz lur captenensa,

Vueill que m digatz en quals plus fis pretz es.

2. Aiso us sai dir, N Albert, senes faillensa, Qual valon mais ni don ven maier bes; Sill cui donars e bels manjars agensa,

Qu' amples vestirs porton e bels arnes, E son ardit e feront demanes, Sill vaion mais, segon ma conoisensa, Que ili raubador estreg, nesci cortes.

3. Monges, d' aiso vos aug dir gran erransa, Que ill nostre son franc e de bel solatz; Gent acuiliens e de gaia semblansa

Los trobaretz e dejus e disnatz; E per els fo premiers servirs trobatz ; E podetz ben en Peitau o en Fransa Morir de fam, s' en convit vos fiatz.

4. Per dieu, Albert, mout a gran de triansa Entr' els Fraiises e 'is Peitavis honratz, Car ill son larc e d' onrada acoindansa,

Et es tost ricx paubr' om, s' es hir privatz ; E ill vostre nut chantaraD, si chaatatz, Mas ja per els non empliretz la pansa, Si estradas o romieus non raubatz.

5. Monges, manjars ses gabar e ses rire, Non pot esser fort cortes ni phizens;

E ill nostra sabon tan be far e dire Per qu' an mais pretz de totas autras gens Et anc Franses dejus iion fo jauzens: Leu pot esser ciiasciis d' els bos garnire, Qu' a lurs enfans laisson lur garnimens.

6. Pauc pot laissar, Albert, al mieu albire, Apres sa mort nuils hom a sos parens, Que, quant es vius, de sai uon a que frire; Ans, quan li faill raubars, es totz dolens : Qu' ieu en conosc de cavaliers cinc ceas Qu' anc un non vi sobre oaval assire,

Ans los pren om emblau ab los sirvens.

Víjrlce d»r Troubailours. Ban4 Itl. Li«f*ruag 11.

88

II. Rayn. Lex. Rom. 496.

1. Atrestal vol faire de nii lu' amia, Com lo rics hom fai del bon esciidier, Que, per aisso (|u' el lo sorv voiuntier, Li aloi^na mais sa cavallaria;

Mas a licis nou calria D' aisso gaire temer, Que, on mais mi faria D' amor ni de plazer, E plas fìzel m' auria.

2. Fizel m' aura trop micilJs quc rion soiia,

Qu' ieu r am totz jorns, sempre huoi mais que hier,

Que tíint son plus doblat mici cossirier

(Jon lo sols es plus chautz contra '1 mieich dia ;

E s' amors 1' en fazia

La veritat saber,

Ben lcu non li plairia

Qu' il rae fezes dolcr,

Qae mcrces 1' en penria.

3. E si merces tant son cor humilia Que no ra laissc niorir d' un desirier, Mi, que sui sicus ligcs, scs parsonier, Merce fara raesclad' ab cortcsia ;

E s' ieu en lieis faillia, Mal respicg posc' aver En nuill' autra que sia, S' ella 110 ra vol valor Cui totz temps scrviria.

4. Que ges mos cors no s cambia ui s deftvia De beu servir lo sieu cors presentier,

D' aital seivir com de mi 1' a raestier De ben e d' als qu' ieu 'I faire poiria:

Qu' il aap qu' ieu non dcuria

Faire raais son voler;

£ si ella ra disia,

D' aisso quc m promct, \er,

Bel t^uizardon n' auria ô. Bcl {îuizardon n' aurai, sol íjue no m dia Qu' ieu fatz que fols car la prec ni 1' enquicr, Qu' ieu ara pro niais un plazcr meBsongier De lieis, qu' aver d' nii' autra seignoria;

Ni eii tota uia via

Mon cor ni raon cspei'

Noa vuoill de sa baillia,

So sapch' ill ben en ver,

Partir, on (\\i ieu m' estia. 6. CansoM, cu Lorabardia

Yuoill quu fassatz saber

83

Que sil bella chausia, En cui ai mon eaper, De rai li sovenria.

7. Domna, on que ieu sia Fatz vostre pretz saber, Car jois e cortesia E seiis 0 fan voler, Que us meilhiran quec dia.

III. Rayn. Lex. Rom. 505.

1. En Peire, duy pro cavalier An mes tot lur entendcmen En uua pros dompna valen, E fan n' amduy gran messio; Mas r us en sap triar son pro

E 'n melhuyra son afaire, E 1' autr* es del sieu gastaire

ïan que mermatz n' es de gran re.

De qual deu mielhs aver merce, Segon 80 que us n' es veiayre?

2. Albert, selh que met e conquier, E sap retener, c despen,

E iiiet lo sieu honradamen, Deu aver mais de gazardo Que selh que met tot a bando; Que folhs pareys e muzaire Qui ve fol far, e no pot faire So qu' a ainic tanh e cove; E raeyns a de bon pretz ab se Seìh qu' a tot dat qu' el donaire.

3. Amicx Peire, per messongier Vos cn tenran li conoyssen; Que selh que a destruimen Met lo sieu, e non garda co, E 110 serca ga ni razo,

Dic qu' es plus íizels amaire Qu' el vostre qu' es amassaire; drutz qu' amassa ni rete Non araa ges per bona fe,

Ans es, ves si dons, trichaire.

4. Albert, be us tenc per ufanier, Quar mais prezatz foudatz que aen. E non es doncx plus avinen

Qu' hom digua: Pros es que pros fo?

Quar qui sol dir oc e ditz no, Si era reys o cmperaire, Sos pretz no pot valer gaire.

Per qu'ancmaia selh que no s recre,

6*

84

E creys lo sieu, e pretz mante, Deu bona dompna retraire.

IV. Rayn. V, 16. Ged. No. 1533. L.

1. Bon chantar fai al gai temps del pascor Quar li ausel chanton tan donsamen,

Qui piit aver benananza d' amur, Mas ieu no sai cora pogues d' avinen Faire chansos, pos non aus mos talen Mostrar a lei o van mei cossirier: Mas s' ill sentis de la dolor qu' ieu acn, Ja no m fera morir del dezirier.

2. Dezirier n' hai, qu' anc hom no l'hac maior, Mas so ric pretz mi fai tan d' espaven Qu' ieu no 1' aus dir mo mal ni ma dolor, Tant tem de far contra lei faillimen;

Mas s' ill saupes com ieu 1' am finamen, Tuit li maltraich me sembleran leugier ; Mas ieu sui fols quar am pliis hautameu Que no s' eschai, ni m' auria mestier ....

7. Peirol, violatz c chantatz cointamen De ma chansou los motz e '1 so leugier.

V. Rayn. V, 15. Ged. No. 498. C. 1, Solatz e ciiantar, Joi, e deport e rire Cugey tot laissar E virar mo martyre,

Mas silh cui ten car E cobei e desiro

E dopt e reblan Vol que torn en mon chan

3. Be m dei alegrar

Can sel que m vol aussire

Me vol esmeudar Lo mal don soi sofrire

Ab un dous baysar, Que m venc al cor assire

Un ric joi prezan

4. S' om per beii amar Fon anc d' anior jauzire,

Be m deu joios far La bela don no m viro,

Que vendre o dar Me pot, 0 no s' albire

Qu' autra mi deman, Qu' ades, vas on qu' ieu m' an, Soi seu8 ses totz enjan 5

85

E 8i tan s' umilia

Que ra vuelh' enrequir Dc so que plus volria,

Be m dei esbaudir . . . . . Et ai joi tan gran Can mi fai bel semblan .

Que res no '1 sai dir D' aiso qu' obs me seria,

Si m fai joi falhir . . .

\I. Gaucelm Faiditz, ieu vos deman. Werke der Trou- hadours. II, 100. PO. 299.

VII. En amor truep tan de mal senhoratge. Oedichte der Troubadaurs. No. 1521. C. 1522. E. Diez. 553.

VIII. Ab joy comensa nia chanso. Oedichie der Troubadours.

No. 183. C. 1523. E. 1524. M.

IX. Ab son guay e leugier. Oedichte der Trcnjòadours.

îío. 188. C. 1525. R.

X. A vos vuelh mostrar nia dolor. Gedichte der Trou-

badours. No. 780. C. 781. I.

XI. Destreitz d' amor veing denan vos. Oedichte der

Trcmbadours. No. 1526. A. 1527. C.

XII. Dompna pros e richa. Oedichte der Troubadours.

No. 782. C. 783. M. 293. N.

XIII. En amor ai tant petit de fiansa. Oedichte der Troubadmcrs. No. 1528. A. 784. C. 785. M.

XIV. En mon cor ai un' aital encubida. Oedichte der

Tr&ubadours. No. 1529. A. 294. N.

XV. Mout es greus mals don hom uo s' ausa plaigner. Oedichte der Troubadours. No. 1530. A. 1531. C. 1532. E.

XVI. En un sonet gai e leugier. Oedichte der Trauòadours.

No. 1533. A. 1534 0.

XVII. A cossirier planh. Gedichte der Trouhadours. No.

779. R.

XVIII. En aissim pren cum fai al pescador. Oedichte

der Troubadours. No. 1535. C.

LII. Aimeric von Belenoi.

Diez Leben imd Werke der Troubadours 556. Biographieen der Troubadours. No. LXI, p. 54.

I. Rayn. IV, 59. Ged. No. 905. Diez. 557.

1. Ailas! per que viu lonjamen ni dura Selh que totz jorns vei creysser sa dolor, Qu' er son tornat tug li miey gaug en pior Per un fel dol que dins mon cor s' atvira; Q' uey non es joys taii gians, quan m' o cossir, Qu' el dol qu' ieu ai me pogues escantir;

86

Per so non puesc motz ni aus acordar, Qu' om, quan plora, no pot ges be cbantar.

2. Chantar m' ave tot per aital natura Cum lo signes que chanta ab dolor

Quan mor, ct ieu chan, planhen mou senhor Que ai perdut, ab dol et ab rancura, N Ono Sanchitz, per cui degra morir Quan lo perdiey, s' om si degues aucir; E quant hom pert son bon senher (sic) e car Degra morir, pus raais no '1 pot cobrar.

3. Ja non diray tan gran dezaventura, Senher N Ono, sitot m' ai gran dolor Que siatz mortz, quar diria folhor;

Qu' aysselh es mortz de cuy dieus non a cura, Mas dieus vos a mandat a se venir, Quar saubes luy e joy e pretz servir; Mas selhs son mortz que us soHon amar, Que us an perdut, senher, ses recobrar.

4. Ab vos es mortz seus, franquez' e mezura, Per que totz hom en deu aver dolor,

E tug bon ayp que tanhon a valor Moron ab vos, per que reviu falsura Say entre selhs que no s' en fan grazir; Mas qui vol prelz els vostres faigz se mir, Qu' aissi sabra dieu e pretz gnazanhar, E si mezeys e tota re honrar.

5. Ar puesc ben dir que tot lo mon peiura, 0' uey non es joys que non torn en dolor, Mas sol del ric joy de nostre senhor;

Per que m par folh qui enten ni s' atura

En autre joy mas en dieu obezir,

Segle caitiu, ab dolor faitz fenir

Totz vostres faigz, per qu' om no s deu fizar

En vostr' amor, mas per son bcnestar!

tì. Senher N Ono, de vos puesc per ver dir Qu' anc non 1' ames mas quan per dieu servir, E per los sicus enantir et hourar, E per los mals confondrc et abaissar.

7. Senher, di(Mi prec hx vostr' arma ampar, Que say m' avetz pro layssat que plorar.

n. Rayn. V, 5. Ged. No. 893. C. ir)3H. E. Diez. 557. 1. Cossiros, cum partitz d' araor, Chant uiesclatz do joy e dc plor, Quar duls e plors e pietatz Mi ve del cunite mo serhor, Qni es per dieu servir crozatz: Et ai joy (juar dieus 1' enanza,

E vol que la crestiandatz

Tom per lui en alegransa E sia 'n dieus grazitz e lauzatz. 2. E pus dieus, per sa gran doussor, Nos baylha tal capdelhador, Ben es recrezens e malvatz Qui rema, e partitz d' onor, E qni vai grazitz et honratz ;

Que r anars es esperansa De ben e de joy e de gratz

E de valor e d' onransa, E deslieuramcn de peccatz . . .

5. Molt devon esser ses paor, Segur, e bon guerreyador

Selhs qu' iran, qu' ades er de latz Saint Jorgi, et dieus er ab lor Que los a absoutz e mandatz.

E qui murra, aes duptansa, Er el cel martyr coronatz,

Qu' el senher 1' en fai fiansa, Qu' es dieus e reis et hom clamatz.

6. Selh cui dieus det sen e vigor Et a de totz bos pretz 1' onor, Qu' es coms et er reys apellatz, Ajuda premiers e secor

Al sepulcre on dieus fo pauzatz;

E dieus, per sa gran pitansa, Si cum es vera trinitatz,

Lo guid e '1 fass' amparansa Sobr' els fals Turcx desbatejatz.

7. E qui al desliurar non cor, Greu sera per lui desliuratz,

E greu n' aura dieus membransa D' aquelhs per cuy es oblidatz,

Que reston a sa pezansa Per mal far e non ges per patz.

UI. Rayn. V, 5. Ged. No. 77. B. 1537. S. Diez. 556. 1. Nulhs hom no pot complir adrechamen So qu' a en cor sitot quan ditz o fai No '1 sembla pauc, ni ama ab cor verai Pus que cuia amar trop finamen; Qu' aitals cuiars descreys e 1' autr' enansa; Mas ieu non am ges per aital semblansa, Ans jur, per lieys cui tenc al cor pus car, Qu' on plus fort 1' am. la cug petit amar.

88

IV. Tant es d' amor honratz 80s seignoiatges. Rayn. V, 5. Ged. No. 101. B. 902. I. Diez. 557.

Dans une pièce il lépond à des invectives qu' Albert 8* était permises contre les femmes, un lit:

2. Jamais N Albertz non deu chantar d' amia, Que renegat a tota cortesia; Ecar domnas apella de bauzia, Be 'l deuria om pendre cum traidor: E dic vos ben, si la forsa fos nnia, Ja no i agra nuiU euemic peior: Qu' om non es pros, si en domnas no s fia; Has avols hom so ten a gran fulor.

V. Aissi col pres que s' en cuja fugir. Gedichte der Troubadours. No. 194. C. 889. M. 1538. R. 1539. S.

VI. Aissi cum honi pros afortitz. Gcdichie der Trovhadours.

No. 10. B. 890. C. 1540. R.

VII. Al prim pres dels breiis jonis braus. Gedichte der

Troubadoìirs. No. 891. E. 1541. I.

VIII. Anc pos que jois ni chans. Gcdichle der Trouhadours.

No. 1542. T.

IX. Eram destreing amois. Gcdichle der Troubadours.

No. 57. B. 1543. S.

X. Cel qui promet a son coral amic. Gedichle der

Troubadours. No. 45. B. 1544. C. 892. E.

XI. Domna flor d' amor a. Gedichtc der Troubadoun

No. 1545. a.

XII. lleraveill me cum pot hom appollar. GedichU der

Trouhadcvis. No. 69. B. 894. M.

XIII. Nom laissa nim vol retener. Gedichte der Troubadours

No. 895.

XIV. Per Crist, s' ieu crezes amor. Gedichte dcr Trou

badours. No. 898. A. 1546. C. 897. R.

XV. Pus de ioy mou e de plazer. Gcdichtc der Troubadoitrs

No. 899. R. 900. C.

XVI. Pos lo gaÌB temps dc pascor. Gedichtc der Trou

hadourg. No. 1547. A. 904. P. 0. 205.

XVII. Quan mi perpens nim albire. Gedirhtc der Trou

hadours. No. 901. E.

XVIII. S' a nii dons plazia. Gedichte der Trouhadours

No. 1548. C.

XIX. En greu pantays m' a tengut longamen. Gedichie

dcr Troiihadoìirs. No. Ii')4í(. R.

XX. Fins e leials e senes tot enjana. Gcdichtc der Trou-

badours. No. 1550. U.

XXI. Mot es greus mals dont lioni iio s' auza planher.

Gedichle der Trovhadours. No. 1551. K.

89

XXII. AisBÌ com selh c' aym e non ea amatz. OedichU

der Troubadours. No. 1552. R.

XXIII. Ara nos sia guitz. Oedichte der Trovhadours,

No. 1553. E.

XXIV. Nuls hom en ren non faill. Oedichte der Troubadaurs.

No. 896. S.

XXV. Ara m' agr' ops que m' aizis. Gedichie der Trou-

hadcmrs. No. 237. C.

XXVI. Rayn. 'V, 7. Oedichíe der Troitòadours. No. 903. L.

1. Ja n' er credutz c' afan ni consiriers, Ni greu sospir, ni plagner, ni plorars,

Ni grans trabaillz, ni fier maltrait sobriers,

Ni loncs desirs ni ira ni veillars

Aion poder de null home aucir,

Ni per amor puesca nullz hom morir,

Car ieu non muor, e mos mals es tan grieus,

Per qu' ieu non crei qu' anc en moris N Andrieus.

2. Auc nuls amantz ni nuls penedensiers N' an trais lo mal ni la dolor ni l' ars, Qu' ieu ai sufert phis de cinc ans entiers Per Heis a cui amors ni merceiars

No m val, sivals d' aitan que no m' asir Lo sieu gen cors, quar ieu m' aus enardir De Ueis amar; e voiU mais esser sieus Que senes lieis lo mons sia totz mieus.

3. Quar tan m' es dous de Heis lo desiriers Plus que d' autra lo jaser ni '1 baisars, Qu' ieu estau sai sos paubres soudadiers, E 'n lais ma terra e mantz de ricx afars; Quar senes lieis non puosc ricx devenir; Mas, s' ill plagues, ela m pogr' enriquir. Qualque ric joi de s' amor mi des dieus, Lo reis Felips teuria pueis mos fieus.

4. Tant es sos pretz verais e dreituriers, E '1 sieu gai cors onratz e fins e cars, Qui 'u parlaria semblaria ufaniers;

Qu' aissi com coiU totas aiguas la mars, Sab totz bons pretz retener e chausir; Et eu totz temps hom uon poiria dir La gran beutat, ni escriur' en un brieus, Del sieu cors clars plus que rosa ni nieus . . .

7. Bona domna, per vos plang e sospir, E quan de vos me coven a partir,

No presera tot lo comtat d' Angieus

Qu' ieu non anes per vostr' amor romieus.

8. Franch rcis gentils d' Aragon, gran dezir Hai, qu' ieu vos vei las armas haillir;

90

Quar Cicstians, Saracins ni Jadiens Tan ricx aíars no saup far bons e lieus.

9 La comtessa de Sobiratz sab dir

E fai- plazer, per qu' hom no s deu soffrir

De sa lauzor; tan 1' a onrada dieus

Que totz pretz val mais de mi dons lo sieus.

Anm, Als Verfasscr dieses einzigen Gredichts wird von

Raynouard V, 7, und nach ihm von Diez in Leben und

Werke p. 596 Aimeric von Belmont, Zeitgenosse von

Philipp Augnst, bezeichnet. In der einzigen Hs., worin

das Lied vorkoramt, wird am Rande als Vf. Naymoric

de Belinoi angegeben (Archiv 34, 423), weswegen auch

Bartsch dasselbe unserm Dichter zugeschrieben hat. Dieser

Dichter ist also zu streichen. Raynouard, der wahrschein-

lich Sainte Palaj'c's Abschrift benutzte, hat entweder falsch

gelesen oder er fand den Fehler in der Abschrift schon vor.

Lni. Elias Cairel.

Leben und Werke der Troubadours. 548.

Biographieen der Troiibadours. LXII. p. 55.

I. Rayn. m, 431. Diez. 560.

1. Mout mi platz lo dous temps d' abril, Quan vey florir pratz e boissos,

Et aug lo chan dels auzelos Que fan los playssatz retendir: Adoncx cossir Cum ieu pogues jauzir D' un joy novelli que m' es al cor intratz, Que m ve d' amor a cui mi sui donatz; Per qu' ieu farai guais motz ab son plazen, Qu' atendut ai la razou longamen.

2. Ma dona a pretz senhoril

E los fagz e 'ls digz amoros, Per qu' ieu n' am mais mos huels amdos Quar me feron en lieys chauzir; Mas no 1' aus dir Mon cor ni descobrir, Quar per nn pauc pert hom soven assatz; E, s' ieu de lieys perdia '1 guay solatz Ni '1 gap ni 1 ris ni '1 belh aculhimen, No viuria pueys jorn mon escien.

3. Del sieu belh cors grail' e sotil, Blanc e gras, suau, len e dos Volgr' ieu retrairc sas faissos ; Mas gran paor ai de falhir

Quan ieu remir Son gen cors cui dezir,

91

Sa saura crin pus que aur esmeratz, E son blaiic front, e 'ls sils voutz e delguatz, E 'ls huelhs e '1 nas e la boca rizen A ! per un pauc denan totz non la pren.

4. Lo cor ai temeros e vil, Dompna, quan ieu sui denan vos, Tan que d' al no sui poderos,

Mas quan dels huelhs ab que us remir, Que us cuion dir La gran pena e '1 martir En que m' a mes A'ostra fina beutatz; Per qu'ieu vos prec, boua dompua, si us platz, Qu' aiatz merce de me e chauzimen, E non gardetz lo vostre pretz valen.

5. Qu' amors non guarda '1 plus gentil Lai on es vencuda razos,

Mas selui qu' es cortez e pros, Qui sap 1' onor e 'I ben grazir; Per qu' ieu no ra vir, Dona, de vos servir; Ans sufrirai lo ben e '1 mal en patz, E fora m' en del tot desesperatz : Mas per servir bon senhor humilmen Ai vist paupre veuir ric e manen.

6. Chansoneta, vai me tost e viatz Dreg al marques de cui es Monferratz, E diguas li qu' anc a volpil dormen Non intret grils cn boca ni en den.

7. Dou' Izabel, ma chanso vos prezen, Quar valetz mais de tot lo remanen.

n. Rayn. III, 433. Si cum selh que sos companhos Ve rire e uo sap de que, Tot atretal vey qu' es de me,

Que fas chansos E de 1' autruy joy suy joyos;

Mas tan mi platz

Joy e solatz Per que m don alegrier chantan,

E nulh afan Non a tan grieu en tot lo mon, Cum far chanso, e no sap don. Er es veuguda ía sazos, Pero ben crey que fos ancse: S' us cortes complitz de tot be

Vol esser bos, . Li desconoyssen enueyos

92

A cuy desplatz

Joy e solatz, Cosselhan e cridan e fan

Biat e mazan, Tro giet son don a cor volon, Si non r a tan ferm que 1' aon.

3. De las dompnas mov 1' ochaizos, Pcr qu' el pros servirs se recre, Que fals fenhedors de jnal ple

Son cabalos E de lur dompney poderos,

E siih cui platz

Joy e solatz, Qu' es fis e leyals ses enjan,

Es en soan; Don quier a ma dompna perdon, Qu' el cor ay e '1 sen sus el fron.

4. Mi dons es guaya e belh' e pros E tals que no m desditz en re, Ni ieu no '1 fuy anc per ma fe

Trop enuios, Ni elha no saup anc qui m fos;

Doncx per que m platz

Joy 0 solatz? Quar r am e la ser atretan

Cum s' en baizan M' agues dat lo Joy jauzion Don tug r autre sou deziron,

5. :^elieys cuy platz Joy 0 solatz

Ai estat de vezer un an,

Mas ma fe '1 man. S' ien trobes sobre mar un pon, Vist agra son cors Jauzion.

lU. Rayn. IV, 293. Parn. Occit. 109. Diez. 559.

1. Pus chai la fuelha del garric Farai un guai .sonet uovelh, Quc trauu'tnii part Mongibel

Al niarquos qu' cl sobrenom gic De Monfcrrat, c prcn selh de sa maire, Et a laissat so qiu^ conquis sou paire ; Mal resembla \o filh Robert Guiscart Qu' Antiuclia couques e Mongizart.

2. Marquos. li nionges do Chinliic v'ueih que fasson dc vos capdol, 0 sial/. abbas de Cystelh.

Pu8 lo cor avetz tau mcudic,

93

Que Tnais amatz dos buous et un araire A Monferrat qu' alhors estr' emperaire 5 Ben pot hom dir qu' ancmais filhs de Ihaupart No s mes en crotz a guiza de raynart.

3. Gran gaug agron tug vostr' amic Quant aguea laissada la pel Don folretz la capa e '1 mantelh ; Quar tug cuideron estre ric

Silh que per vos son liurat a maltraire, Que son tondut et aa paor del raire: Quascus aten socors de vostra part; Si no y venetz, qui dol y a, si '1 guart.

4. Marques, li baron vair' e pic An contra cel trait un cairel Que lor tornara sus capel ;

E de r emperador Enric Vos dic aitan que ben sembla '1 rey Daire Que sos baros gltet de lor repaire, Dont elh ac pueys de morir gran reguart ; Mas mantas vetz qui s cuida calfar s' art.

5. Lo regisme de Salonic,

Ses peirier e ses manguanel,

Pogratz aver, e man castel

D' autres, qu' ieu no mcntau ni dic ;

Per dieu, marques, Rothin dis e sos fraire,

E Guis marques e Rainaut hir cofraire,

Flamenc, Frances, Burgoiihos e Lombart

Van tug dizen que vos sembhitz bastart.

0. Vostr' ancessor, 30 aug dir e retraire,

Foron tug pros, mas vos non soven guaire ;

Si '1 revenir iiou prendetz geynh et art,

De voatr' onor perdretz lo tertz e '1 quart.

IV. Kayn. Lex. Rom. 435.

1. Estat ai dos ans

Qu' ieu no fi vers ni chanso,

Mas era m somo Fuelha e flors, e dos chans Qu' el rossinhol f ay ; Qu' ieu vey say e lay Quascus auzelhs domneiar Ab son par; E pus tot quant es S' alegra, beu soi entrepres, S' ieu no chant e no m' asolatz ; Pero si m soi alqu' esforsatz.

2. La fors' es tan graus

Qu' ieu chan, car no m sap bo,

94

E vi ja sazo Que chantar no m' er afans, Qu' avia lo cor gay; Mas eras non ay Nulh joy que m fass' alegrar Ni chantar; Pero, s' ieu pogues Far la meitat de so qu' ieu pes, leu bayssera las poestatz Per qu' el segles es deaonratz.

3. Desonors e daus Crej's de malvaiza razo ;

Que '1 princ' e '1 baro An baj^ssat pretz e bobans, Doii valor dechay, E negun non say Per que puesca endressar; Que r avar An tan sobrepres Totz selhs qu' eran larcs e cortes, Que, ses colp, los an encaussatz, Don quascus deu esser blasmatz.

4. Blasmes et engans Es qui porta cor fello,

AÎ) humil faisso Et ab amoros semblans; Pero no m' eschay Qu' ieu m met' en play De lieys, cuy soii' aniar; Qu' enganar Li 'n vi pus de trea, Mas n' ai tal chauzida pres Que m' a mi e 'lhs autres venjatz Cuy elha tenia enchantatz.

5. Chanso, drogomans Seras mo senhor Oomo,

E no m' ochaizo Quar ieu non 1' ai viat enana; Que la gens de say Dizon que val may Que negus, pero be ni par, Si parlar Vuelh elli, o volgpes, Per qu' el veyras ans de dos raes; E ma chansoneta '1 platz, A ma dona ysabolii sia '1 gratz. 6. Nulha liom non pot ben chantar Sena amar;

SI5

Pero, 3' ieu agues Gaya domna tal que m plagues, Ges iion suy tan desesperatz Qu' ieu non ames, si fos amatz.

Rayn. V, 141. Ged. No. 1554. A. 1555.

1. Qui saubes dar tan bon cosselh denan Quo fai apres, quan lo damnatg' es pres Ja negus lioms uo fora sobrepres.

E doncx per que s' eu vai negus tarzan Ni eslonhan d' aquelh senhor servir Que volc per nos mort e pena sufrir? Per so no s deu hom tarzar de ben faire, Qu' apres la mort lo cosselh no val guaire.

2. Guaire no val quant hom a pres lo dau, E de lur dan faire son ben apres

Li comt' e '1 rey e '1 baron e '1 marques, Que r us r autre s' aucis en guerreyan. Aissi faran crestiantatz perir; E degran raielhs Turcx e Paias aucir E recobrar lo dreiturier repaire, Iherusalem, e conquistar lo Cayre.

3. Qu' al Cayre son Arabitz e Persan, Guarditz e Turcx de paor entrepres;

Et anc pays tan leu no fon conques

Cum selh fora, quar tug se van doptan,

Qu' en lor sortz an trobat, senes falhir,

Que crestias devon sobr' els venir

E la terra conquistar e '1 repaire;

E '1 termes es vengutz, al mieu veiaire.

4. Veiaire m' es que negus no sap tan De gen parlar, que retraire pogues

Las grans honors, ias riquezas ni 'ls bes Que auran silh que de lai passaran ....

VL Abril ni may non aten de far vers. OedicJde der

Troubadours. No. 18G. C. 1556. L 1557. M. 1558. R.

VIL Era non vei puoi ni comba. Oedichte der Trouhadours.

No. 1559. A. 1560. L 1561. N.

VIII. Freitz ni neus nom pot destreigner. Oedichte der Troubadours. No. 1562. A. 1563. E. 1564. M.

IX. Lo rossignols chanta tan doussaraen. Oedichte der

Troubadoiirs. No. 1565. E. 1566. a.

X. Per mantener joi e chant e solatz. Oedichte der Trou-

hadmirs. No. 810. A, 811. I.

XI. Can la freidors irais L' aura dousaua. Qedichte der

Trmbadours. No. 1567. L 281. N. 1568. S.

96

XII. So qiiem sol dar alegransa. Gedichte der Troubadours.

No. 156J. A. 1.570. C. 1571. I. Xin. Totz mo8 cors e iuoa sens. QeâicUe der Troubadours.

No. 1572. A. 1573. I.

XIV. Ar agiies ieu rail marcx de fin argen. Oedichte der

Troubadours. No. 1574. R.

LIV. Folquet von Romans.

Diez Lebeii und Werke der Tronbadonrs 661. Biogrraphieen der Troubadours LXIII. p. 65.

I. Rayn. IV, 123. Diez. 562.

1. Quan lo dous temps ven, e vay la freydors, E de razo atruep mout gran viutat,

Ben dey chantar quar trop n' aurai estat,

Et a m' o tout marrimeu e dolors

Que ai, quan vey anar a perdemen

E deatruyre sancta crestiantat,

E tot segle vey perdut e torbat,

Per qu' ieu no m puesc dar grau esbaudimen.

2. Comtes e reys, ducx et emperadors, E manh baro e mautlia poestat Vey guerreyar per plana voluatat,

E 'ís fortz tolou als frevols lurs honors, E morrem tug, so sabem veramen ; Doncx laissara quascus sa heretat, E so qu' aurem de tort e de peccat Trobarem totz al joru del jutjamen.

3. Quan dieus dira: „!áelhs qu' an freytz ni calors „Sufert per mi, ni lur sanc escampat,

„E m' an blaadit e temsut et amat, „E m' an servit e fag ben et honors, „Aquilh seran ab gaug ses marrimen ; „E selhs qu' auran de rai tort e peccat, „Se3 falhimen, que no 'ls er perdonat, „Cayran lains el foc d' infern arden."

4. Ádoncs er fag 1' ira e 'ls dola o 'ls plors Quan dieus dira: „Anatz, malaurat, „In3 en infern on seretz turmentat

„Per to3 temps mais ab pena et ab dolora, ,,Quar non crezetz qu' ieu sufii greu turmen, ,,Mortz fuy per vos, don vos es mal merabrat." E poiran dir selhs que raorran crozat: ,,E nos, senlier, mortz per vos eyásamen."

5. Ailaa! caitiu, com grieus er la dolors, E que direm, quan serem ajostat

En cap florit on veyrem clavellat

Dieu en la crotz per totz nos peccadors,

97

E pel costat uafrat taa malamea, E de ponhens espinas coronat! Adoncs volriam quascus aver oobrat La vera crotz e '1 sieu sanh monimen.

n. Rayn. IV, 126. Diez 563. cf. p. 106.

1. Tornatz es en pauc de valor Lo segles, qui ver en vol dir, E '1 clergue son ja li peior Que degran los bes mantenir,

Et an un tal usatge Que mais amon guerra que patz, Tan lur play maleza e peccatz;

Per qu' al premier passatge M'en voh'ia esser passatz, Qu' el mais de quan vey mi deaplatz.

2. E son ves els mezeis trachor

Li ric malvat, per qu' els n' azir ; Qu' els an huelhs e non an lugor, Ni 'n res no sabon avenir

Que sia d' agradatge ; Tan los eyssorba cobeitatz, Enjans, feunia e malvestatz,

Que perdut an paratge ; E per aiso pert sas clardatz Pretz e valors e lialtatz.

3. Ben volgra acsem un senhor Ab tan de poder e d'albir Qu'als avols tolgues la ricor E no 'ls laisses terra tenir,

E dones 1' eretatge A tal que fos pros e prezatz; Qu' aissi fo '1 segles comensatz,

E no y guardes Unhatge, E mudes totz los ricx malvatz Si cum fan Lombartz poestatz.

4. Quan cug chantar, ieu planc e plor D' aisso que vey esdevenir,

Car per pauc no muer de dolor Quan en mon cor pens e cossir

La perd' e '1 gran dampnatge Qu' a pres cortezia e solatz ; Que si de chaatar vos mescíatz,

Ni us donatz alegratge, Totz diran vos etz fols proatz, Si de totz joys no vos layssatz. 6. E prec al bon emperador,

Que s'es crozatz per dieu eervir,

V/»rìf itt Tr*mb«<l««n. B«n<l m. Ll*f«r«a( n. 7

98

Qu' el mnova ab forsa et ab vigor Ves la terra on dieus volc murir

E mea sou cors en gatge Per no8, e 'n fo en crotz levatz, E per no8 batutz e nafratz;

DoD fan gran vilanatge, Quar per noa sou tan sufertatz, Lo8 Turcx fals e desnofezatz. Emperaire, si be us pessatz Cum fay dieus vostras voluntatz,

E r avetz fin coratge, Hom dira vos etz coronatz De pretz aobre totz, e renhatz. Sirventes, Mon Cenis paseatz Et a EN Oth del Capet digatz

Qa' ie us tramet per messatge, Qu' el s' an lai on Jesua fo natz, Puoia er son bon pretz coronatz.

m. Rayn. Lex. Rom. I, 48C>.

1. Far vuelh un nou sirventeS;

Pus rRzon u' ai granda ; E dirai de pretz on es,

S' om tot no '1 demanda: Pretz sojom' ab los cortes,

E no y qnier liuranda

Mas joy e valor, E ten seihui per melhor

Qu' il da tal vianda.

2. Pretz vol home conoyssen

Ab fiua largueza, Franc et humil e plazen

E 868 avoleza; A celhui 8 dona e s ren

Qi r a 8' amor mesa;

Mas pauci n' a conques, Qu' en oent baros non a trea

Complitz de proeza.

3. Jamais nulh de mos «micx

No vuelh ricx devenha, PoÌB m08 senher Frederici,

Que sobre totz renha, Era larcs ans que fos ricx;

Ar li platz que tenha

La terra c 1' aver; AÌBSO m' en comta per ver

CascuB, qui qu' en venha.

4. Mas d' una ren sia cert

99

Qu' als savis aug dire: Qui tot vol tener, tot pert.

En aisso s remire, E tengua donar ubert,

Que '1 roda no s vire

So desua desotz, Qu' el virar faria totï

Sos enemicx rire.

5. E lau Dieu, que sus 1' a mes

E r a dat corona, E mon senher lo marques,

Que quascus razona Que venir 1' en deu grana bes ;

E raiïoa es bona,

Qu' ieu vi, so U8 autrey, So qu' al marques d' Est fey

El coms de Verona.

6. Per qu' ieu lo vuelh oosselhar,

Qaar 1' am ses bauzia, Que gon amio tengua car

E ric tota via, Que ben a poder de far

Mielhs qu' om qu' el mon sia,

Fatz d' ome valen; Veovos doble falhimen

non 0 fasia.

7. Emperaire, ie us vuelh pregar

Que ja mal no us sia S' ie us dic mon taleu Que, quar vos am fìnamen, Vos mostr' aytal via.

8. Non sai plua valen,

Ni negus no m' en desmen Del ben qu' ieu en dia.

9. N Ot del Garret, be us ten oar,

Car en Lombardia.

IV. Rayn. Lei. Rom. I, 488. Ged. 1073.

1. Quan ben me suy apessatz, Totz r als es niens mas Dieua; Qu' om laissa 'ls alos e 'ls fieus E totas las heretatz;

Ricors del segle malvatz Non es mas trespassamens, Per qu' om deu esser temens E leyals, ses totz enguans, Que quascus es viandans.

2. Aitan tost quant hom ea natz,

7*

100

Mov e vai coma romieus A jornadas, et es grieus Lo viatges, so sapchatz; Que quascus vai eslaissatz Vas la mort, qu' aurs ui urgens Non r en pot esser guirens ; Et on hom mais sai viu d' ans Ses Dieu, mais fai de sos dans.

3. E tu, caitiu, que faras, Que conoisses mal e be? Greu er, si no t' en sove

D' on yest vengutz ni on vas: S* en ta vida be no fas, Tu mezeis t' iest escarnitz, Que si s' en part 1' esperitz Cargatz de peccatz mortals, Ta mortz cr perpetuals.

4. Donc garda cnm obraras Tan quan vida te soste,

Qu' en breu d' ora s' esdeve Que hom mor en un traspas; Per qu' om non deu esser las De ben far, quan n' es aizitz, Qu' en breu de temps es falhitz Lo joys d' aquest segle faia, Qu' a totz es mortz cominals.

5. Quar no y a frevol ni fort Que tan sapcha d' escremii-

Qu' a la mort puesca guandir, Qu' il non guarda agur ni sort, Dreg ni mesura ni tort, Qu' aitan tost pren lo melhor E '1 plus ric, cum lo peior; E negus hom, per nulh plag, No 8 pot guandir de son trag.

6. Non y sai mas un conort: Qu' om pesse de Dieu servir,

E qu' om se gart de falhir

Mentre qu' om vai vas la mort;

Qu' a pessar nos oove al port

On tug passon ab dolor,

Li rei e 1' emperador;

E lai trobon a trazag

Lo mal e '1 beu que an fag.

7. A Dieu prec per sa dossor Qu' elh nos fassa tan d' onor Que ns guar de mortal iiguag, Tro flon plazer 1' aiam fag.

101

V. Rayn. Lex. Rom. I, 489. Domna, ieu pren conjat de vos, Et anc no fui plus angoiasos Con soi de vostra departia, E coraand vos a Dieu, m' amia, Per cui mos cors languis e fon, Que mais vos am que re del mon, Qar despuois que us parlei ni us vic Re del mont anc no m' abellic .... Qar neguna tan be no fai Tot quant a valen pretz s' eschai, Ni neguna tan be no di Bels plazers, ni tan gen uo li; Qu' ab bel semblan franc e cortes Avez mon cor lasat e pres Tan que d' al res non puesc pesaar Mas de vos servir et onrar, E s' en grat servir vos sabia Jamais marrimen non auria; Domna, que ja no m vailla Deus Si meillz no soi vostre que meus, Que la nueit, quan soi endurmitz, S' en vai a vos mos esperitz, Donna, ar ai eu tan de ben Que, quan resveil e m' en soven, Per pauc uo m voil los oils crebar, Quar s' entremeton del veilhar; E vauc vos per lo leich cerquant; E quan no us trob reman ploran, Qu' ieu volria totz teraps dormir, Qu' en sonjan vos pogues tenir, Mas aissi co us plaira sia, Qu' en vos es ma mort e ma via Qu' autra no me pot ajudar; Vos me podetz far e desfar Qu' ieu am pro mais per vos morir Que per autra domna garir: Mais vos n' auretz pechat e tort Si mais no m' amatz viu que mort, E sai ben que gran ardimen Fas, domna, qar en voa m' enten, Que be sai qu' a mi no s' ataing. Pero fai que fol qui no s plaing Al metge qui lo pot garir; Que hom no s deu laissar morir Que non fassa son mal saber Al metge qui li pot valer: Per qu' ieu o fas saber a voa,

102

Bella domua, valeofi e pros,

De cui teing tot quant ai en fíeu,

E comandarai vos a Dieu,

Que ses cor vauc e ses cor veng

E see cor ades me soeteng,

Que de cor soi mondes e blos,

Bella domna, vos n' avetz dos,

Que vos avetz lo mieu e '1 voatre ;

Et ai ben talan que vos mostre,

Qan prezes mon auelet d' or

Mi traÌBses dins del cors lo cor,

Qu' anc puois en mon poder no fo,

Ads remas en vostra preizo,

E V08, per fin'amor enteira,

Domna, mi des vostr' almosneira

Don ieu vos ren cinc cens merces,

Qu' amorosamen m' avetz pres,

E faretz peccat a sobrer

S' auciez voetre preisoner,

Domna, mais d' aitan mi eonort

Qu' anc homs non fes tan bella mort

Com ieu farai, s' ieu mort per vos,

Per qu' en dei esser mout joioa ....

E qan vei la bocca vermeilla

Qn' anc Dieus no sap far sa pareilla

Per baisar ni per rire gen

Ni per enamorar la gen,

Adonc soi eu enamoratz

Que no sai que dic ni que fatz;

E quan Tei vostras bellas dens

Plus blancas que n' es fis argens,

E vostra color natural

Que Dieus fes, que no i a ren al,

Aissi soi d' amor entrepres

Que qui m sona no i respon ges

Domna, no us aus dir mon coratge; Mas si be m voletz el visatge Esgardar, lo i poretz chauzir, Que us es cella qui m fai morir: E Bi esgardatz qals vos etz, De qal oeutatz e de qal pretz, Ni de mi qal soi ni qant vaiU, Totz temps vinrai mais en treball; Hais no mi deu noire paratges Ni ríqueza ni autz lignatges, Qu' hom non deu gardar en amor Ôrant paratge ni aut richor, Qu' amors deu esser cominals

108

Pos r U8 es va» 1' autre leials;

Qar fin' amor pren a amic

Tan tost lo paubre com lo ric,

E val mais merces que razos

En amor, so dis Salomos,

Per qu' ieu dei ben trobar merce

En vos, pos mais vos am que re;

Domna, tot aissi o fai Dieus,

Qar qui meils 1' ama, meils es aieas:

Donc pois eu vos am mais e plus,

Meils vos dei aver que negus,

Que vostr' hom soi e vostre sers

Plus obedientz qu' us convers.

E s' en amor voletz entendre

No V08 devetz vas mi defendre

Qu' encar no fazatz mon plazer,

S' el Dieus d' amor es dreiz ni ver,

E tan vos soi ferms e leials

Que Tristantz fo ves Yseul fals

Contra mi, e ves Blaucha Flor

Floris ac cor galiador:

Envers vos soi tan francs e fis

Que qan truob home del pais

On vos estatz, no il aus parlar,

Ni m puosc partir, ni m sai loignar,

Ana li vauc demandan razos

Tan que lo fas parlar de vos; . . .

Qu' us orbs o poria conoisser

Que vos m' avetz pres e lazat,

E volgra aguesses la meitat

0 '1 ters 0 '1 quart del mal q' ieu ai,

Q' adonc sabriatz com m' estai:

Mag vos non sentetz la dolor

Ni '1 mal que m ven de fin' amor,

E ieu non serai jamais letz,

Si vos vostra part no 'n sentetz,

Q' adonc sabriatz vls de ver

Q' us es cella que m fai doler,

Qu' autre mal mi somblavan juec

Tan qu' ieu senti d' amor lo fuec;

Vers es 1' eixamples de Rainart:

Tals se cuida calfar qui s' art . . , .

Q' ieu uo m gardei tro que fui pres,

Aissi fui d' amor sobrepres:

E pagues mi ben coma fol,

Qan meses lo bratz al col,

È mi disses qu' ieu era primerB

Amics, e seiia derers

104

Don V08 anc fos enamorada ....

E Bi m tenetz en tal balansa

Compaing serai Andrieus de Fransa,

Que mori per amor s' amia,

E pueis venc tart la repentia,

Qu' ella s' en repenti mout fort,

Qar no 1' ac escapat de mort ;

Atrestal avengra de me,

Domna, si non avetz merce;

Que s' en breu temps no m' ajudatz,

Mort me trobaretz, so sapchatz.

E 80 es be veritatz pura,

Que trobem en Sancta Scriptura,

Que domna, que aucit lo sieu

A escien, non vei pos Dieu.

Ma bella domna, si vos platz,

De me us prenga pietatz,

Que mort me podetz far cazer,

0 viu me podetz retener,

Qii' ieu soi totz en vostra merce,

Faire mi podetz mal o be;

Mas ie us prec, per vostra franquesa,

Quar etz del nion la plus cortesa,

La plus plazen e la pius bella,

E cil que genser se capdella,

Qu' un pauc m' aleugessez mon martir,

Qar re del mon tan no desir

Com fas vostre bel cor leial,

Qu' a Dieu no sai querre ren al,

Domua, mas qne us meta bon cor

Ves vostr' amic, qui per vos mor;

Q' ieu vos dirai que m' esdeve,

Fer vos c' am mais que nuUa re,

Quan m' en soi entratz el moster,

Si com antres pechaires quer

A Deu perdon de sos peccatz,

E ieu vos or entre mos bratz,

Que no i sai far autr' orazon;

Ans pes tant a vostra faison

Que quan ieu cuig dir : „Patre nostre."

E ieu dic: „Domna, totz soi vostre . . . ."

Aissi m' avetz cnfollesit

Que Dieu e me m' on ontroblit;

Pero tant es grans la vertutz

De V08 a cui me soi rendntz

Que, 8i m faziatz d' araor tan

Que me retenguesses baizan,

MoB maltraitz, qu' es pcjevs que mortz,

105

Devenria jois e deportz; E serian tut mei sospir E mei afan e mei dezir Tornat en joi et en dolsor, Que tals es la forsa d' amor Qu' us bes fai oblidar cent mala Et us jois cent iras mortals; Ni no sab d' amor ben jausir Qui no sab cellar e sofrir, Ni ja non sera benanans Qui non es soffrens e celans En aisso o cre e o cuit; E d' aisso sai eu mai que tuit, Qu' en me non a ren mas amors; Qu' aissi m fadero tres serors, En aquella ora qu' ieu fui natz, Que totz temps fos enamoratz, Qu' amors no s partes ja de me Ni eu d' amor per nuilla re. D' amor soi, e d' amor mi plai Tot quan ella mi dis ni fai, Qu' ieu soi fatz per domna servir, Q' anc res no m poc tant abellir; Mi dons m' autrei, mi dons mi ren, Qn' ieu nasqui per far son talen, E vailla mi Dieus e merces En s' amor e ma bona fes.

VI. Rayn. V, 152. Hs. H. Archiv 34, 407.

Le comte de Flandres Ini ayant adressé des vers, Folquetz de Roman li respondet: Aissi com la clara stela Guida las naus e condui, Si guida bos pretz selui Q' es valens, francs e servire, E sel fai gran faiUimen Que fo pros e s' en repen

Per flac avol coratge, Qu' eu 'n sai tal qu* a mes en gatge

Prez e valor e joven Si que la febres lo repren Qui 1' enquer, tan 1' es salvatge.

Folgendes sind die (11) Verse des Grafen von Flandern. Hs. H. Archiv 34, 406. Die letzten 7 auch bei Rayn. V, 114.

Pois vezem q'el tond e pela Falqetz, e no gara cui, S' eu era nom gart de lui,

106

Serai folz, zo poira dire,

Pero coDseil li darai gen,

Et er folz s'el no l'enteii,

C' ades tegna son viatge

Dreit lai vas son estatge;

Que zai van las gens dizen

Que per cinc cenz marcs d' argen

No il oalria metre gatge.

VII. Parn. Occit. 121. cf. p. 97.

1. Quan cug cantar ieu plang e plor D' ai880 que vei esdevenir ;

Qu' a per pauc no mor de dolor, Quant e mon cor pens e cossir

La perd' el grand damiatge Qu' a pretz, cortezi' e solatz : Que 8i de cantar vos mesclatz

Nius donatz alegratge, Totz diran vos etz fols auratz Si de tot joi no vos laissatz.

2. Tornatz es en pauc de valor Lo segle, qui ver en vol dir; E '1 clergue son ja li pejor, Que degran los bes mantenir;

Et an aital usatge, Que mais amon guerra que patz, Tan lor plai malez' e peccatz :

Per qu' el primier passatge M'en volria esser passatz; Que '1 mai de quan vei mi desplatz. ^' E 80 'j ves els mezeis trachor Li rics malvatz. per qu'els n'azir; Qu' els an olhs e non an lugor, Ni 'ii re no sabon avenir

Que sia d' agradatge ; Qu' aissi Is eissorba cobeitatz, Engans, feuni'e malvestatz,

Que perdut an paratge: E per aisso pert sas clardatz Pretz e valor e lialtatz. * Be volgra fossem d' un senhor Ab tan de poder e d' albir, Qu' als avols tolgues la rioor E no Is laisses terra tenir|;

E dones 1' eretatge A tal5 quc fos pros e prezatz, Qu' aissi- fo '1 scgles comonsatz,

E noi guardes linhatge;

107

E mudes hom lo rìcs malratz, com fan Lombart poestatz. 5. E prec al bon emperador,

Que »' es crozatz per dieu servir, Que mov' ab fors' et ab vigor Ves la terr' on dieus volc morir,

E mes son cors en gatge Per nos, e fon en crotz levatz E per nos batutz e nafratz,

Don fam gran vilanatge, Quar per nos son tan sufertatz Los Turcs fals e descofessatz. G. Tut deuriam aver paor,

Quar meils no li sabem grazir So qu' el sofri per nostr' amor; Qu' el receup mort per mort aucir

Tan volc nostr' omenatge. Per que fo de bon'ora natz Totz hom qui 1 servira crosatz

Ni fara '1 sieu viatge ; Qu'anc pos qu'el fo deseretatz Non ac honor cristiandatz.

7. Emperaire, si beus pessatz Com fai dieuB vostras voluntatz,

Mout l'auretz bon coratge; Qu' el vol, et es ver so sapchatz, Que vos cobretz sas eritatz.

8. Sirventes Mon Cenis passatz, Et a 'n Oth del Caret digatz,

Qu' ieus tramet per messatge, Qu' el an lai on Jesus fo natz, Pos er son bon pretz coronatz.

VIIL Aucela no truob chantan. Oedichte der Trouhadoun. No. 1575. L.

IX. Cantar voiU amorozamen. OtdichU der Trovhadmrs.

No. 1576. T.

X. Dieus el vostre nom. Oedichte der Trouhadoura. No.

1577. R.

XI. Luzens larcs et arditz. OedieUe der Trovhadours.

No. 1578. c.

Xn. Mas camjat ay de far chanso. Oedichte der Trou-

hadouTs. No. 1072. R.

XIII. îia beVla dompna per vos dei esser gais. Oedichte

der Trouhadours. No. 1579. P. 1580. S.

XIV. Una cbanso sirventes A ma dona trametrai. Oedichte

der Troubadmirs. No. 1581. C. 1582. R.

IV. En chantan v^iU quem digatz. OedichU der Trtyur

badours. No. 1134. H. XVI. Nicolet, gran malenansa. OedichU der Trouòadourt.

No. 1583. H. XVU. Meravilh me com pot niils homs chantar. Oedichie

der Troubadmrs. No. 964. R. 963. N. cf. No. 120.

XVni. Pu8 entremes me suy de far chansos. Oedichte

dtr Trmbadcurs. No 1584. C.

XIX. Las grans beutatz ela fia ensenhamens. Gedichte

der Troubadours. No. 1585. R.

XX. Quan lo dous temps d' abril fai los arbres foilhar.

Oedichte der Troubadours. No. 1586. M.

XXI. Serventea e chansos lais. OedichU der Troubadours.

No. 1587. M.

XXII. Ja de razo nom cal metr' en pautais. OedichU

der Troubadours. No. 1588. M.

LV. Guillem Figueira.

Diez Leben und Werke der Troubadourg 563. Biographieen der Troubadours. No. LXIT, p. 55.

I. Rayn. IV, 309. Ged. 140. B. Diez 564.

1. Sirventes vuelh far

En est son que ro'agensa,

No '1 vuelh plu3 tarzar Ni far longu' atendensa,

E sai, ses dnptar, Qu'en aurai malvolensa,

Car fauo sirventes

Dels fals d' enjans ples,

De Roma que es Caps de la dechasensa

On dechai totz bes.

2. No m meravilh ges, Roma, si la gens erra,

Qu' el segl' avetz mes En trebalh et en guerra,

Car pretz e merces Mor per vos e sosterra:

Roma enganairitz,

Qu' etz de totz mals guitz

E sims 0 razitz; Lo bon reys d' Anglaterra

Fon per vos trahitz. 8. Roma trichairitz, Cobeitatz tos engana,

Qu' a vostras berbitz Tondetz trop la lana;

Mas sayns Esperitz Que receup oarn humana'

Entenda mos precx,

E franha tos becx,

Roma, e no m' en precx, Quar yest falsa e trefana

Vas nos e vas Grecx.

4. Rom', als homes pecx Rozetz la carn e l'ossa,

E guidatz los secx Ab vos ins en la fossa; Trop passatz los decx'